L'altre procés pendent

En ple procés sobiranista, Artur Mas va portar a la Moncloa un document amb 23 reclamacions econòmiques i competencials. El seu successor en la Presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, va traslladar 46 punts al president Mariano Rajoy. Aquesta vegada, Quim Torra, encara la reunió amb Pedro Sánchez centrat en els seus objectius independentistes, però existeix una cartera d’assumptes pendents que podria aflorar durant la trobada. La Moncloa no espera grans avenços en la trobada, però vol anar més enllà de l’autodeterminació i aplanar el camí per al diàleg  sobre assumptes a curt i mitjà termini. 

Finançament

El model actual està caducat des del 2014. Torra no vol entrar en la lògica autonomista de negociar millores econòmiques en un marc estatal, però el cert és que el Govern reivindica una flexibilització dels objectius de dèficit. I publica les anomenades balances fiscals (la diferència entre el que aporta la Generalitat en impostos i rep a canvi de l’Estat en forma d’inversions), mentre l’Estat no fa el mateix després de canviar la metodologia en període del ministre Cristóbal Montoro. Les últimes dades de la Generalitat sobre les balances indiquen que el dèficit fiscal va superar el 2015 i el 2016 els 16.800 milions d’euros. Aquesta xifra va suposar el 7,9% i el 8,2% del producte interior brut (PIB) respectivament. 

Infraestructures

És l’altra gran reivindicació, amb qüestions com Rodalies com a epicentre del malestar dels governs catalans de diferent signe. El setembre del 2018, el Ministeri d’Hisenda va arribar a un principi d’acord amb la Generalitat per saldar en un termini de quatre anys 1.459 milions d’euros corresponents a compromisos de l’Estat pendents de pagament a Catalunya arrossegats des de fa 10 anys. La quantitat de 1.459 milions incloïa 759 milions d’inversions pendents a Catalunya per no haver aplicat la disposició addicional tercera de l’Estatut el 2008 (sobre infraestructures) i 700 milions més per assumir compromisos antics de finançament del cos de Mossos de d’Esquadra. La falta de Pressupostos de l’Estat ha impedit fer realitat aquest acord.

Dependència

La Generalitat calcula «impagaments milionaris» de l’Estat, ja que les dues administracions haurien de fer la mateixa aportació per tenir cura dels avis i les persones amb discapacitat. Segons dades de la Conselleria d’Afers Socials, l’any passat el Govern central va invertir set vegades menys que el Govern per pagar a residències, centres de dia o cuidadors a Catalunya, precisament la comunitat amb més persones en llista d’espera per a una residència. El sector demana una inversió de 300 milions d’euros per a la viabilitat del sistema. El Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem s’ha compromès a millorar el sistema de dependència per reduir les llistes d’espera al llarg de la legislatura en «almenys un 75%».

Menors no acompanyats

Notícies relacionades

Sánchez vol aguantar l'envit de Torra per aplanar el diàleg

El Parlament recorrerà davant del Suprem la inhabilitació de Torra com a diputat

La Generalitat afirma que Catalunya acull el 60% dels nens i adolescents migrants que arriben a Espanya sense adults que se’n facin càrrec, tot i que només va rebre el 5% dels fons estatals perquè s’habilitessin extraordinàriament per finançar els serveis de tutela. El Govern demana més fons i que s’accelerin els tràmits per a la documentació dels menors. Oficialment, Afers Socials no és partidari de repartir els joves per tot el territori espanyol, com proposa el Govern de Sánchez. L’Estat es farà càrrec, en primera instància, de l’acollida dels menors que migren sols a Espanya, els coneguts com a ‘menes’. És el compromís que ha adoptat l’Executiu central, segons es va revelar el desembre passat.

Català i castellà a les aules

Govern central i Generalitat estan d’acord que la LOMCE, la polèmica llei educativa del PP, s’ha de derogar com més aviat millor. Quan es materialitzi, Catalunya recuperarà, entre altres coses, competències per ampliar els continguts autonòmics dels temaris escolars. També s’eliminaran els ajuts de 6.000 euros previstos per qui va ser ministre d’Educació, José Ignacio Wert, perquè les famílies que vulguin escolaritzar els fills en llengua castellana ho puguin fer en una escola privada amb finançament públic. Més difícil serà trobar el consens sobre la necessitat de blindar (o no) la immersió lingüística a les escoles catalanes, sobretot després que alguns sectors del PSC hagin mostrat en alguna ocasió els seus dubtes respecte a l’aplicació d’aquest model d’ensenyament.