Junqueras, a 'via Matteotti'

Les llistes de carrers de les ciutats italianes comparteixen molts noms, especialment dels ‘pares’ de la pàtria, com ara Cavour i Garibaldi. Però no només. Un nom que no falla gairebé mai és la ‘via’ ( o la ‘piazza’ o el ‘corso’) Matteotti, en homenatge al socialista que va gosar plantar cara a Mussolini al Parlament de Montecitorio a cost de ser trobat cadàver en un bosc romà. Deia Matteotti, Giacomo, que «el Parlament» com a símbol del diàleg «no s’ha d’abandonar mai». La cita la va recordar Oriol Junqueras aquest dimarts al Parlament. A l’inici de la seva compareixença el dia en què, 27 mesos després de la DUI, va posar el peu de nou a la Cambra.

Un Junqueras de dues cares. Seriós en la seva entrada i en les seves salutacions a desenes a correligionaris i amics. I un altre, quan va intervenir: distès, mordaç, feridor i amb el seu clàssic florentinisme. I, sobretot, instal·lat en la ‘via Matteotti’: diàleg, diàleg. «

Em moro de ganes de parlar amb tots», va etzibar a tall de redoblament d’aposta sobre un aspecte, el de l’entesa amb el PSOE, que ha causat un cert enrenou i moltes crítiques en els ambients més hiperventilats.

«No hem renunciat a la voluntat de diàleg, i ho hem intentat del dret i del revés. Estem encantats de dialogar amb tots; amb els que han aplaudit de manera més entusiasta el nostre empresonament, també», va assenyalar. «La nostra presó és poc rellevant al costat dels interessos del país. No condicionarem el diàleg a la nostra condició de privació de llibertat». Això sí, va reconèixer el seu «escepticisme» amb el PSOE pel molt «que ha defraudat» les expectatives «dels catalans», tot i així, va mostrar de nou el seu entusiasme per la taula de diàleg que precisament ahir s’havia d’haver posat en marxa, segons el pacte d’investidura.

Picabaralla esquivada

Va esquivar, com es podia esperar, la picabaralla de dilluns entre Quim Torra i Roger Torrent; entre JxCat i ERC. Però Junqueras no seria Junqueras si no realitzés intervencions aparentment innòcues, però que, si es deixen reposar unes hores, mostren nous tons. Com realitzar un «homenatge» al grup parlamentari republicà i mostrar-se «orgullós del que fan i del que diuen».

I no va ser l’únic missatge susceptible de ser interpretat per les ments malpensades. A compte de la rastellera de polítics que eren en el candeler el 2017 i avui es dediquen a les seves tasques, com ara «Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Albert Rivera», el president d’ERC va presumir: «I jo continuo aquí. I hi continuaré». Avís a navegants, dins i fora d’ERC: Ell mana. Ell és la referència.

Sobre el motiu formal de la compareixença, l’aplicació del 155, Junqueras va ser taxatiu: «No va servir per a res», perquè l’independentisme ni s’ha «escapçat» ni desisteix de les seves intencions. I va recalcar que tornaria a donar-se el moment i fer-se un referèndum.

Notícies relacionades

Turull demana «lleialtat» a JxCat i ERC per salvar la legislatura

Junqueras: «Em moro de ganes de negociar»

I, després, és clar, va sortir el Junqueras vitriòlic, especialment amb Ciutadans, els únics promotors del 155 presents a la sala, en absència del PSC i del PP. A ells els va dirigir diversos dards al recordar-los la seva patacada electoral del 10-N («van quedar últims a Catalunya»). 

La líder parlamentària de Cs, Lorena Roldán, va fer una diatriba de sis minuts contra l’independentisme i contra Junqueras i, a l’acabar, ella i Carlos Carrizosa, sense esperar rèplica, es van aixecar i se’n van anar. Junqueras, sempre somrient, els va comminar a quedar-se: «¿Ja marxeu? ¡Però si just començàvem a dialogar!».