25 febr 2020

Anar al contingut

Junqueras: «Em moro de ganes de negociar»

El líder d'ERC es defineix com a «escèptic» amb el PSOE i «entusiasta» de la taula entre governs

Xabi Barrena

Somrient i lleument afònic. De bon humor. Oriol Junqueras va comparèixer aquest dimarts en la comissió d’investigació sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució sobre l’autonomia catalana. Però aquest va ser només el motiu formal. Junqueras ha preferit pensar en clau de futur a mirar enrere. «Em moro de ganes de dialogar», va afirmar.

La intervenció de Junqueras, en una comissió amb l’absència del PSC i el PP, va ser polièdrica. Es va burlar de Ciutadans, va denunciar l’Estat i les seves clavegueres, va proclamar el seu particular «ho tornarem a fer».  Però de fons, sempre, el diàleg. «No hem renunciat a la voluntat de diàleg, i ho hem intentat del dret i del revés. Estem encantats de dialogar amb tothom, amb els que han aplaudit de manera més entusiasta el nostre empresonament, també», va assenyalar al llarg de la seva intervenció. «La nostra presó és poc rellevant al costat dels interessos del país. No condicionarem el diàleg a la nostra condició de privació de llibertat».

Sinceritat i Estat

Junqueras va reconèixer el seu «escepticisme» amb el PSOE per com «ha defraudat» les expectatives dels catalans, tot i així, va mostrar de nou el seu entusiasme per la taula de diàleg que, precisament aquest dimarts, s’havia d’haver posat en marxa, segons el pacte d’investidura entre republicans i socialistes. «Serà difícil, molt difícil», va apuntar, per sentenciar: «Com més sincers siguem, més cost té per a l’Estat no estar a l’altura d’aquesta franquesa»

Sobre la repressió de l’Estat, Junqueras va advertir que «alguns dels que van aplaudir amb entusiasme els cops de porra de l’1-O i l’empresonament dels polítics també tastaran les clavegueres de l’Estat» i és que, pel líder dels republicans, «el ‘deep state’ no pot evitar fabricar proves falses», com ell mateix «va viure», va dir, en referència a la gravació en què el llavors ministre Jorge Fernández Diaz conspirava al seu despatx contra ell i la seva família.

Del 155 va dir que «no va servir per a res del que volien», perquè l’independentisme, malgrat «l’eliminació dels líders polítics, via presó o exili» no només ha desaparegut, sinó que ha redoblat la seva fortalesa a les urnes, «com demostren els resultats del cicle electoral del 2019», en referència, sobretot, a la triple victòria d’ERC (dues generals i unes municipals) i de JxCat (en les europees). «En aquest cicle –va apuntar com a dard a Ciutadans–, els que més van aplaudir el nostre empresonament són els que més vots han perdut fins al punt de quedar últims». Carlos Carrizosa, amb un somriure no menys sardònic, assentia.

Fre a les polítiques socials

L’únic efecte del 155, segons l’opinió de Junqueras, va ser el fre «a les polítiques socials que duia a terme aquest Govern, com la de la Renda Mínima Garantida». No ha aconseguit, no obstant, dissuadir l’independentisme dels seus objectius. «Tornarem a exercir el dret a l’autodeterminació», va asseverar després de recordar que en els últims 100 anys hi ha hagut 106 referèndums d’autodeterminació al món. «26 van ser sense permís de l’estat original».

La resposta de Cs la va donar la seva líder parlamentària, Lorena Roldán. Després d’una diatriba de sis minuts i sense esperar la resposta de l’exvicepresident, Roldán i Carrizosa es van aixecar i se’n van anar. «¿Ja us en aneu?», els va preguntar Junqueras. «Ara que havíem començat a dialogar», va reblar.  Després, en el seu segon torn, Junqueras fins i tot es va permetre agrair «sense ironia» que Ciutadans hagués assistit a la comissió, a diferència, per exemple, del PSC i el PP. «És un primer pas, potser, a la pròxima es queden a escoltar la resposta».

Junqueras també es va vanagloriar que aquells que amb més afany van treballar contra l’independentisme, i va citar Mariano Rajoy, Santamaría i Albert Rivera «ja no hi són. I jo, sí. I hi seré. La democràcia els ha passat factura. Encara deu ser que jo prefereixo la meva factura», va sentenciar. 

Ni una paraula, com era d’esperar, va sortir de la seva boca sobre la polèmica sobre l’acta de diputat de Quim Torra. Ni una referència. Això sí, es va dirigir als seients on els seus companys de partit seguien la seva intervenció i els va dir: «Estic orgullós de vosaltres. Del que feu i el que dieu. Enteneu això com un homenatge».  Junqueras continua sent molt florentí.