10 d’abr 2020

Anar al contingut

SUMARI DEL 'CAS 3%'

El fiscal acusa de blanqueig quatre exconsellers de CDC

Anticorrupció investiga Puig, Jané, Macias i Rigau per 'donatius' al partit

Juntament amb vuit ex alts càrrecs van ingressar 106.500 euros en petites sumes

Luis Antonio Rendueles Vanesa Lozano

El fiscal acusa de blanqueig quatre exconsellers de CDC

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat al jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata que citi a declarar com a investigats 12 exdirigents i alts càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per un presumpte delicte de «blanqueig de capitals» amb la finalitat de finançar el partit, segons un escrit del ministeri públic al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Quatre dels polítics investigats van ostentar alts càrrecs en els governs de Jordi Pujol i Artur Mas. Es tracta de Felip Puig (va ser conseller de Política Territorial i d’Interior, entre altres càrrecs); Pere Macias (exconseller de Política Territorial i també de Medi Ambient); Jordi Jané (exdiputat en el Congrés i després conseller d’Interior), i Irene Rigau (va dirigir els departaments de Benestar Social i Ensenyament).

El fiscal es basa per acusar-los en els últims informes de la Guàrdia Civil, entregats al desembre, que analitzen la comptabilitat de CDC i les donacions que rebia la formació i les seves fundacions pròximes. En un primer moment, l’institut armat va descobrir el sistema de doble comptabilitat entre el partit i les fundacions. Ara, després d’analitzar els documents, la Fiscalia Anticorrupció sosté que les donacions realitzades per persones físiques, moltes d’elles alts càrrecs de Convergència com els ara investigats, poden ocultar «algun tipus d’actuació a través de la qual el partit ingressa, i justifica, fons d’origen desconegut». El delicte de blanqueig de capitals està castigat al Codi Penal amb entre sis mesos i sis anys de presó, a més de multa i inhabilitació.

Els 12 acusats

Els 12 polítics per a qui la fiscalia demana la imputació per blanqueig van fer donacions a CDC de 3.000 euros en una o més ocasions, fins a un total de 106.000 euros, segons l’escrit d’Anticorrupció. En aquest escrit, el fiscal reflecteix que Jané va realitzar quatre pagaments de 3.000 euros cada un (el 2008, el 2009, el 2010 i el 2013), la mateixa quantitat i en els mateixos anys que va ingressar al partit Macias. L’exconseller Puig, per la seva part, va realitzar tres ingressos de 3.000 euros cada un i Rigau va fer dos ingressos, sempre per aquesta mateixa quantitat, els mesos de desembre del 2008 i 2010, respectivament.

Anticorrupció també demana que s’imputi per blanqueig de capitals en aquesta trama l’exdirector general de Telecomunicacions de la Generalitat i expresident del Centre de Seguretat de la Informació (Cesicat) Carles Flamerich i Castells (dos ingressos al partit de 3.000 euros), el que va ser eurodiputat Marc Guerrero Tarragó  (dos més), l’exdiputat autonòmic Víctor Vila Giró (un total de 9.000 euros), el que va ser diputat autonòmic i alcalde de Sallent Jordi Moltó Biarnés (la mateixa quantitat), l’exdiputada al Parlament Glòria Renom Vallbona (9.000 euros en total), l’exparlamentària catalana i exsenadora Montserrat Candini Puig (18.000 euros, segons l’escrit del fiscal) i l’exregidor de Barcelona Eduard Freixedes Plans (tres ingressos, per un total de 9.000 euros). L’escrit d’Anticorrupció demana la imputació també de l’exalcalde de Lloret de Mar i exdiputat al Parlament, Xavier Crespo, que va ingressar 1.500 euros al partit el 2010.

La tècnica del ‘barrufeig’

La fiscalia defensa que aquestes donacions ocultaven una operativa de blanqueig de diners. Es tractaria d’una trama similar a la del PP de València. És a dir, segons la tesi d’Anticorrupció, alts càrrecs de CDC haurien ingressat diners al partit per ocultar donacions i camuflar el veritable origen dels fons. De fet, les quantitats escollides pels polítics de Convergència per donar al seu partit el 2008, el 2009, el 2010 i el 2013 són gairebé sempre 3.000 euros exactes, el límit legal per sobre del qual la sucursal bancària ha d’avisar el Banc d’Espanya i demanar que s’investigui si hi ha indicis de blanqueig de diners. Els ingressos d’aquestes quantitats límit en repetides ocasions es coneixen com a ‘barrufeig’ i són habituals en casos de delinqüència econòmica. El ‘barrufeig’ va ser, per exemple, la pràctica que va portar a la presó Isabel Pantoja, condemnada a dos anys de presó per blanqueig procedent de la corrupció a Marbella.

L’escrit enviat per Anticorrupció al jutge De la Mata, que investiga el cas del 3% i el finançament il·legal de CDC, explica que al llarg del temps hi va haver diversos canvis en la manera de fer donacions al partit, ja fos per part d’empreses o particulars. I atribueix els canvis a una decisió presa per una altra persona amb més capacitat jeràrquica: «Al disminuir les donacions de persones jurídiques, augmenten les de persones físiques, que resulten sistemàticament complementàries, de manera que es dedueix un criteri superior al de les persones donants».

Donacions «vistoses»

Així, Anticorrupció afirma que entre els anys 2008 i 2010, les donacions dels 12 càrrecs de CDC al seu partit «es concentren en els mesos d’octubre a desembre» i són superiors a les donacions que es fan entre el 2011 i el 2013. A partir del 2014, aquestes donacions «es presenten de forma sorprenent el mes de novembre», segons l’escrit del fiscal.

No obstant, el 2014 i el 2015, últim any del qual la Guàrdia Civil va aconseguir la comptabilitat del partit, els alts càrrecs de CDC realitzen «donacions mensuals i d’escàs valor», segons l’escrit. Es tractaria d’ingressos d’entre 100 i 300 euros cada mes per cada polític, un altre dels aspectes que està investigant la Guàrdia Civil i que el fiscal no entra a valorar en aquest escrit.

Els 12 polítics la imputació dels quals sol·licita ara el fiscal anticorrupció haurien passat per totes aquelles fases de donacions al seu partit seguint amb aquestes instruccions que algú els donava: «Van fer una actuació radicalment diferent en els anys 2008-2010, 2011-2013 i posteriorment els anys 2014 i 2015», indica l’escrit d’Anticorrupció.