L'extresorer de CDC es nega a declarar pel 'cas 3%'

Tant l’extresorer de CDC Daniel Osàcar –ja condemnat pel 'cas Palau'– com l’empresari Jordi Sumarroca han decidit seguir el manual típic dels imputats per corrupció i s’han negat a declarar davant del jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata pel 'cas 3%' en el qual investiga el presumpte finançament il·legal de Convergència a través del cobrament de comissions a canvi d’obra pública de la Generalitat.

L’únic dels citats que ha accedit a declarar ha sigut l’expresident d’Infraestructures.cat Josep Lluís Quer, que ha hagut de ser citat a través de dues comissions rogatòries a Xile, on va començar a treballar el juliol de 2016 al deixar l’empresa pública catalana. Fonts jurídiques han assenyalat que Quer, que haurà de tornar a declarar davant el jutge el pròxim 16 de juliol per altres diligències també relacionades amb la contractació presumptament irregular per part d’Infraestructures, només ha accedit a contestar al seu advocat i s’ha limitat a desvincular-se de la trama corrupta. 

Segons aquestes fonts, Quer ha assegurat que quan va assumir la presidència d’Infraestructures el 2011 va propiciar la transparència i que no va participar ni en les meses de contractació ni en la dinàmica de la negociació. Al ser preguntat, va considerar una "bona professional" Pilar Matesanz, directora de Contractació i Finances a Infraestructures.cat des d’aquell any i qui, segons les fonts consultades, va declarar que hi havia dues meses de contractació, però en una les ofertes li arribaven directament a Josep Antoni Rosell, director general de l’empresa fins al 2015, quan va ser imputat.

El magistrat xifra en més d’un milió d’euros la quantitat que calcula que va anar a parar a fundacions lligades a CDC (Catdem i Fòrum Barcelona), objectiu amb el qual s’alteraven "tota mena de concursos públics" per beneficiar les empreses donants. La investigació es va iniciar en un jutjat del Vendrell  (Baix Penedès) pels delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus en concursos i subhastes públiques, malversació de cabals públics, frau contra l’administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en documents mercantils i tràfic d’influències.

Empreses

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions al País Basc 2020

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

L’instructor ha impulsat la causa amb un ampli calendari de declaracions. Aquest dimecres també ha comparegut la representant legal de Teyco, que, com havia fet el seu president, Jordi Sumarroca, s’ha negat a declarar. Els representants de Costraula Enginyeria i Obras Sau finalment no van comparèixer.

Aquest dijous estan citats els representants d’Urbaser, de la Fundació ACS, del Grup Soler Constructora, de Copisa, de Tec Cuatro i d’Oproler Obras y Proyectos, mentre que divendres estan citades Romero Gamero, Benito Arnó e Hijos, Pasquina, Ayesa, Deco, Certis Obres i Serveis i Impulsa Ortiz.