Torra ja contempla unes eleccions si el Parlament acata la seva inhabilitació

Quim Torra ja no descarta unes eleccions al Parlament en els pròxims mesos. El president de la Generalitat va acabar cedint aquest dimecres davant l’evidència que la seva eventual inhabilitació, que es produirà si el Tribunal Suprem confirma la sentència que va dictar contra ell el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, portarà Catalunya de nou a les urnes. Però Torra va voler preparar des del principi el camí fins a aquesta cita i ho va fer endossant la responsabilitat última que el 2020 sigui de nou un any electoral a Esquerra Republicana, el principal rival polític de Junts per Catalunya.

El canvi de discurs del president i de JxCat es va fer evident des del matí. Torra va aprofitar una entrevista a Ràdio 4 per acceptar que «hi hauria eleccions» si el Suprem confirma la seva inhabilitació. Però va afegir un condicionant. «Si el Parlament arribés a aquest moment de desautoritzar-me, segurament estaríem uns quants mesos en funcions i hi hauria eleccions», va dir concretament.

L’excepció és important, perquè el president del Parlament és Roger Torrent, un dels principals dirigents d’Esquerra. Poc després Torra va ser més explícit i va dir que, malgrat que la llei de Presidència estableix que el president del Parlament ha de proposar un nou president de la Generalitat en el termini de 10 dies en cas de condemna penal ferma que comporti inhabilitació, ell exigiria un pronunciament de la Cambra sobre la seva sortida: «Demanaria que el Parlament es pronunciés i acataria el que digués el Parlament. Sempre he dit que faré el que el Parlament decideixi en cada moment».

Budó, amb el president

Poc després, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, també dirigent de JxCat, va insistir en els mateixos dos arguments durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu català. El primer: com Torra, va contemplar una convocatòria d’eleccions en aquest 2020. El segon: va traslladar, també com el president, tota la pressió al respecte al Parlament i a Torrent.

La portaveu del Govern va admetre per primera vegada –a diferència del que deia fa només una setmana– que unes eleccions provocades per l’eventual inhabilitació de Torra són «una possibilitat que és sobre la taula», tot i que el president encara no ha presentat el recurs de cassació davant el Suprem, perquè té temps fins a principis de febrer per fer-ho.

Budó també va remarcar en diverses ocasions que «la instrucció» d’inhabilitar Torra, si l’alt tribunal confirma la condemna d’any i mig d’inhabilitació, la rebrà el Parlament, que haurà de «pronunciar-se sobre l’assumpte».

Les diferències entre JxCat i ERC

Notícies relacionades

Pressupostos d'Espanya, Catalunya i Barcelona: així han avançat les negociacions

Sánchez veurà Torra perquè considera que és el president

No és difícil interpretar la fórmula emprada, que semblava deixar oberta la porta a la desobediència institucional, com un nou intent de deixar en evidència les diferències entre JxCat i ERC, i més en el context preelectoral que s’obre ara. L’espai postconvergent, en què el lideratge de Carles Puigdemont no està en dubte, vol presentar-se com l’independentisme indòmit davant una Esquerra que acaba d’abstenir-se al Congrés per permetre la investidura de Pedro Sánchez. JxCat creu que aquesta –a més de l’aura de Carles Puigdemont– és la seva gran carta electoral davant un rival que ha guanyat les dues últimes eleccions generals i que té avantatge en totes les enquestes.

En qualsevol cas, el Govern continua defensant Torra davant el dictamen de fa 10 dies de la Junta Electoral Central que ordenava que se li retirés ja l’escó. Un informe del gabinet jurídic de la Generalitat concloïa aquest dimecres que no «es pot introduir una causa de cessament del president que no existeixi en el marc estatutari i legal». I afegia que, tot i que es desposseís Torra de la seva condició de diputat, no hauria de deixar les seves funcions com a cap de l’Executiu.