SEGUIRÀ A LA PRESÓ

El Suprem impedeix a Junqueras ser eurodiputat

Afirma que la immunitat de desplaçament que li reconeix el TJUE no és un «blindatge» contra la seva condemna en ferm

Declara que un no es pot presentar a un procés electoral sent ja jutjat i pretendre que això afecti la sentència

338944ec-54ed-4142-816b-a63ff818906a-hd-ntsc vid 09 165220 / periodico

5
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El Tribunal Suprem ha frustrat tota esperança que el president d’ERC, Oriol Junqueras, alimentés de ser eurodiputat. En les resolucions declara que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que al desembre va declarar que va adquirir la condició d’eurodiputat des que va resultar electe li confereix una immunitat de desplaçament, que en cap cas pot suposar «un blindatge» davant la sentència del procés que el va condemnar en ferm a 13 anys de presó i a altres tants d’inhabilitació, sentència que li veta la possibilitat de ser parlamentari europeu.

El tribunal que el va jutjar fa seu el criteri del fiscal: el manté a la presó i fins i tot rebutja autoritzar-lo a desplaçar-se al Parlament Europeu per prendre possessió de l’acta d’eurodiputat; ni haver de tramitar un suplicatori al Parlament Europeu, perquè ja està condemnat en ferm i això comporta la seva exclusió per a aquest càrrec. Les resolucions ja han sigut enviades al Parlament Europeu pel president del Suprem, Carlos Lesmes.

La Sala Segona aixeca la suspensió de la inhabilitació de Junqueras que va decretar quan va consultar a Europa i es cuida d’afirmar diverses vegades que «accepta en la seva literalitat, en el seu esperit i en la seva integritat» la nova doctrina imposada pel TJUE sobre l’abast de la immunitat dels europarlamentaris, que a partir d’ara serà la que s’imposi, tot i que no hagi suposat cap canvi per a Junqueras.

Implica que qualsevol pres preventiu que adquireixi la condició d’eurodiputat serà posat en llibertat per complir els tràmits necessaris per a la seva designació i es tramitarà el corresponent suplicatori per poder continuar actuant contra ell. En el cas de Junqueras no és necessari, perquè ja no és preventiu, sinó que compleix sentència ferma, que suposa «causa sobrevinguda d’inelegibilitat» i, per tant, d’incompatibilitat per ser eurodiputat.

No desenfocar

Per explicar-se insisteix en les dates: el judici del procés va quedar vist per a sentència el 12 de juny i fins a l’endemà Junqueras no va ser declarat electe per la JEC. La denegació del permís de sortida de presó per prendre possessió de l’acta d’eurodiputat es va produir el dia 14.

No és necessari cursar cap suplicatori, tot i que s’atribueixi «impròpiament a la suspensió de la immunitat els efectes d’una condició [...] per prosseguir l’enjudiciament», per una senzilla raó: quan va ser proclamat electe ja havia sigut jutjat. En aquest sentit, la Sala afegeix que «si l’electe adquireix aquesta condició quan ja s’ha procedit a l’obertura del judici oral, és obvi que decau el fonament de la immunitat com a condició de l’actuació judicial»; amb Junqueras fins i tot s’havia acabat el judici.

Aquesta immunitat, enfonsa la Sala, pretén protegir l’activitat de la Cambra europea, però no pot aplicar-se amb iniciatives judicials «anteriors a l’elecció dels components del Parlament». «Qui participa en un procés electoral quan ja està sent jutjat, tot i que finalment resulti electe, no gaudeix d’immunitat conforme al dret nacional», perquè això «no pot condicionar el desenllaç del procés, ni menys encara el dictat de la sentència». 

Critiques a la defensa

El tribunal és molt crític tant amb la defensa de Junqueras, com amb l’Advocacia de l’Estat. Respecte a la petició de la primera que s’anul·lés la sentència i fins i tot rl judici per l’adquisició de la condició d’eurodiputat, el Suprem afirma que la «petició –la legitimitat de la qual no es qüestiona– aspira a un efecte que només troba suport en la intensa càrrega de voluntarisme amb la qual es formula i evidencia una cridanera confusió entre la immunitat parlamentària i el que operaria com a exempció jurisdiccional». Aquest «error conceptual llasta tot l’argumentari que la defensa obté de la sentència del TJUE, perquè Junqueras no gaudeix de cap exempció jurisdiccional que s’alci com a obstacle per impedir el seu enjudiciament», agrega.

Aquesta sentència mai va declarar que Junqueras gaudís d’immunitat de jurisdicció, sinó de desplaçament, «però aquesta modalitat» de «cap manera alliberava aquesta Sala del seu deure de dictar sentència, fos lliure l’acusat o, com era el cas, es trobés en situació de presó provisional», es justifica la interlocutòria.

Esforç argumental

A més, qualifica d’«esforç argumental» el desplegat per l’Advocacia de l’Estat, que diu que «fa fallida quan, després de reconèixer la inatacabilitat de la sentència dictada per aquesta Sala, suggereix que deixi sense execució el compliment de la pena de presó i negociï amb el Parlament Europeu els termes de la llibertat de moviments a què podria acollir-se Junqueras».

«Tots els arguments exposats per l’Advocacia de l’Estat per justificar la llibertat controlada o supervisada de Junqueras –en un insòlit i atípic exercici de funcions concertades entre aquesta Sala i el Parlament Europeu-, se subordinen al fet que la Junta Electoral Central no anul·li el seu nomenament arran de la condemna a la pena de 13 anys de presó i inhabilitació dictada en aquesta causa. No obstant, aquesta resolució ja ha sigut dictada i comunicada a aquesta Sala i al Parlament Europeu, desplegant l’eficàcia que li és pròpia», diuen els magistrats.

«L’anul·lació del mandat no és conseqüència de la decisió de la JEC. Hi correspon declarar, mitjançant la corresponent resolució, aquest efecte. Però es tracta de l’efecte d’una condemna a pena privativa de llibertat que converteix el penat, ‘ope legis’, en incompatible per a l’exercici de la funció parlamentària. La resolució datada el dia 3 de gener no s’avança al que hauria d’haver declarat aquesta Sala», perquè el pressupost determinant d’aquesta  incompatibilitat s’ha de situar just en la sentència del procés.

Sense suspendre la JEC

D’aquesta manera, la Sala Segona ha vingut a ratificar la decisió de la del Contenciós que poc abans es negava per unanimitat a deixar en suspens, sense donar tràmit d’al·legacions a les parts, la decisió de la JEC d’impedir-li ser eurodiputat per la seva condemna. Aquest divendres es pronunciarà sobre la mateixa petició urgent del president de la Generalitat, Quim Torra.

Notícies relacionades

El recurs de Junqueras, que esgrimia el mal irreparable que se li causaria a ell i als seus electors en el cas que corri la llista europea, encara ha de ser resolt pel Suprem, però sense la urgència que esgrimia. Per als cinc magistrats que formen la Secció Quarta de la Sala Tercera rebutjar la suspensió de la mesura cautelaríssima no vulnera els drets fonamentals al·legats per Junqueras ni el dret de la unió en vista de la sentència del TJUE. Per si hi ha dubtes recorda que «la prevalença obligada a la jurisdicció de l’ordre penal impedeixen a aquesta Sala adoptar decisions que poguessin interferir en l’execució d’una sentència penal ferma o entorpir l’eficàcia dels seus pronunciaments».

Seguiu El Periódico a Facebook