El veto del Suprem a Junqueras sembra la discòrdia a l'Eurocambra

El Parlament Europeu ja té sobre la taula les dues interlocutòries emeses aquest dijous pel Tribunal Suprem en què neguen la condició d’eurodiputat al líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, la seva immunitat parlamentària per haver sigut condemnat en ferm el 14 d’octubre i inhabilitat, i el seu alliberament per acudir al ple d’Estrasburg la setmana que ve. Fonts de la institució han confirmat la recepció de les decisions i ja les estan estudiant els serveis jurídics de la cambra i l’equip del president, David Sassoli.

Dilluns passat, el Parlament Europeu va emetre una comunicació interna als seus serveis notificant que Junqueras, a més de l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, i com a conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 19 de desembre, eren considerats eurodiputats amb caràcter retroactiu des del 2 de juliol i que així seria anunciat formalment en l’obertura de la sessió plenària del 13 de gener a Estrasburg malgrat la decisió de la Junta Electoral Central de negar-li la condició. 

La decisió del Suprem d’aquest dijous suposa un altre pas de rosca que ha sembrat la discòrdia en la institució. A l’espera de la reacció oficial de la cambra, el degoteig de valoracions no s’ha fet esperar i oscil·la entre la satisfacció de la dreta i la incredulitat de l’esquerra. «Guanya la democràcia, guanya Espanya i guanya Europa. Es fa justícia. Junqueras no serà eurodiputat i es quedarà a la presó. Els que van donar un cop a la democràcia no quedaran impunes», ha valorat la portaveu del PP a l’Eurocambra, Dolors Montserrat, que ha demanat al Parlament Europeu que suspengui de manera immediata Junqueras com a eurodiputat.

La mateixa satisfacció ha mostrat el portaveu de Ciutadans, Luis Garicano, que ha avisat que «el Parlament Europeu no serà un refugi de criminals» perquè «immunitat no és impunitat». El líder de la formació taronja també ha aprofitat per recordar que en uns mesos també es votarà «el suplicatori del Tribunal Suprem per jutjar Puigdemont i Comín» i que la justícia belga «executarà l’euroordre».

Per la seva banda, el representant de Vox, Jorge Buxadé, ha carregat després de la decisió del Suprem contra el president de l’Eurocambra, David Sassoli, a qui ha acusat d’actuar «amb manifest menyspreu a la sobirania electoral i judicial espanyola» al donar per fet que Junqueras «havia de ser eurodiputat» i ha demanat el cessament del secretari general de l’Eurocambra, Klaus Welle, i el director general de la presidència, Markus Wrinkler. «La sobirania d’Espanya no és negociable» i «Sassoli ha de demanar perdó expressament a les autoritats espanyoles i la resta de diputats nacionals», ha reclamat.

Incredulitat entre els verds

Davant aquests posicionaments, la incredulitat del grup Verds/Aliança Lliure Europea que aquest dimecres va nomenar el polític català vicepresident del grup. «Estic sorprès i preocupat per la decisió del Tribunal Suprem espanyol de no alliberar Oriol Junqueras. Això és un greu atac a la democràcia. El Parlament Europeu ha d’iniciar un procediment contra l’Estat espanyol com ho ha fet, amb raó, contra Hongria», ha reclamat l’eurodiputat ecologista francès José Bové. 

Notícies relacionades

¿Què és el segon grau penitenciari i en què es diferencia del tercer?

¿Marejol a Euskadi?

La resolució, segons el parer de l’eurodiputat català de Catalunya en Comú, Ernest Urtasun, suposa «un greu error» i considera que «si la sentència sobre Junqueras va ser dictada mentre disfrutava d’immunitat, tal com va assenyalar el TJUE, el Suprem hauria de demanar el suplicatori i deixar exercir el mandat en llibertat», ha reivindicat.

Mentrestant, des de l’Esquerra Europea l’eurodiputat d’EH Bildu, Pernando Barrena, ha qualificat la decisió de «bufetada al TJUE». Per la seva banda, la comunista eurodiputada txeca Katerina Konecna s’ha mostrat satisfeta pel nou govern d’esquerres a Espanya, però ha advertit que ara són necessàries dues coses: l’alliberament de Junqueras, «no només per la llei europea, sinó perquè és el correcte», i que Espanya s’assegui a parlar.