10 d’ag 2020

Anar al contingut

més de 48 milions d'euros.

La fiscalia demana fins a 29 anys de presó per corrupció en la venda d'armes a l'Aràbia Saudita

Les presumptes irregularitats estan vinculades a 11 contractes de subministrament de material militar entre el 2005 i el 2014

EFE

La fiscalia demana fins a 29 anys de presó per corrupció en la venda d'armes a l'Aràbia Saudita

SALEH AL-OBEIDI

La Fiscalia Anticorrupció demana penes d’entre 20 i 29 anys de presó a vuit acusats vinculats a l’empresa pública Defex, entre els quals hi ha l’expresident José Ignacio Encinas, per presumptes irregularitats en 11 contractes de subministrament de material militar a l’Aràbia Saudita entre 2005 i 2014 per més de 48 milions d’euros.

Als vuit –Manuel Iglesias-Sarrià, Ángel María Larumbe, José Ignacio Encinas, Fernando Aguilar, Álvaro Cervera, Verónica Luisa Blanco-Traba, Charles Ques Blandigneres i Paula Alexandra de Oliveira–, la Fiscalia els acusa de delictes d’organització criminal, corrupció en les transaccions internacionals, malversació de cabals públics, falsedat documental i, en alguns casos, també de blanqueig.

En el seu escrit de qualificació, el fiscal Conrado Alberto Sáiz demana a més una multa de 45 milions d’euros per a l’empresa Defex i de 29 milions per als vuit acusats, xifra a a la qual s’hauran de sumar altres multes milionàries els quatre acusats que també acusa de blanqueig.

Anticorrupció demana també que els exdirectius de Defex Encinas, Iglesias i Aguilar indemnitzin en concepte de responsabilitat civil Defex, o en el seu cas la SEPI –de la qual depèn–, amb 11,9 milions d’euros, mentre que Cervera i Blanco-Traba ho hauran de fer amb 10,4 milions. A més, reclama multes per a les societats involucrades en aquests contractes –Defence Development,Nytel Global, Middle East Trading Associates (META)– de 41,9 milions d’euros en el cas de la primera i de 5,8 milions per a les dues últimes.

«Comissions il·lícites»

La fiscalia, en el seu escrit de conclusions que ha remès al jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata, considera que entre el 2005 i el 2014 es van obtenir onze contractes amb l’Aràbia Saudita «aconseguits i executats mitjançant el pagament de comissions il·lícites a autoritats i funcionaris públics d’aquest país, aprofitant-se de l’absoluta falta de mecanismes i procediments de prevenció de delicte» a Defex.

«Per a la consecució i execució dels contractes amb el govern saudita, l’empresa pública Defex va pagar comissions a autoritats i funcionaris públics a través d’Álvaro Cervera, Carlos Ques Blandigneres i Paula Alexandra de Oliveira, i les seves empreses» –Defence Development, Nytel Global i META–, «i de manera directa mitjançant els pagaments realitzats a la societat Ike Commercial i les seves diferents variants», explica el fiscal.

Totes aquestes societats, prossegueix, «no tenen cap estructura i organització per realitzar una activitat comercial tret de la de titular comptes, emetre factures i rebre els fons de l’empresa pública espanyola per a si i per a la seva distribució entre tercers».

La fiscalia sosté que la manera «com es van comprometre i van ocultar aquestes sumes de diners indegudes, que van ser destinades a tercers i als acusats, va ser a través de contractes de prestació de serveis i de consultoria entre l’empresa pública Defex» i aquestes societats. Per a això «van acordar comissions concretades en un percentatge del preu dels contractes públics, resultant en algun cas d’un 20% del valor del contracte, a canvi d’unes prestacions o serveis que sabien que eren inexistents però que van permetre crear una aparença de realitat comercial i justificar els pagaments realitzats per l’empresa pública».

«Quant a les comissions pagades a Abdullah al-Shamuaray, Agregat Militar de l’Ambaixada del Regne de l’Aràbia Saudita a Espanya entre el 2005 i el 2014, els pagaments van ser realitzats en els comptes bancaris que titulava al Banc Sabadell a Espanya», relata el fiscal.

Societats instrumentals

Aquest entramat societari també era un dels canals per al repartiment dels fons apropiats de l’empresa pública Defex, i s’ha detectat que José Ignacio Encinas «va percebre a Suïssa i Mònaco 50.000,00 USD i 50.000,00 · (62.650,60 CHF), respectivament, a través d’una de les seves societats instrumentals de les illes Verges britàniques, Tabarka Corporation».

Es tracta, segons el fiscal, d’una pràctica similar a la de les operacions de Defex a Angola, peça en la qual la fiscalia va demanar una pena de 50 anys de presó a Encinas i als principals acusats per la presumpta desviació de 41 milions d’euros pagats en comissions per aconseguir contractes de material policial amb el govern angolès.

Fa uns mesos Anticorrupció va reclamar també que es condemnés al pagament d’una multa de 75 milions d’euros l’empresa pública espanyola de seguretat i defensa Defex per una sèrie d’adjudicacions suposadament irregulars al Camerun, així com a 23 anys de presó el seu exdirector comercial, Manuel Iglesias.

En el cas Defex s’han investigat en diferents peces contractes de subministrament militar a cinc països: l’Aràbia Saudita, Egipte, el Brasil, Angola i el Camerun.