Puigdemont prova que el TC li anul·li les ordres de detenció

Mentre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena decideix com procedeix amb Carles Puigdemont, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa a la immunitat d’Oriol Junqueras després de la seva elecció com a eurodiputat, l’expresident de la Generalitat ha decidit avançar-se i tractar que sigui el Constitucional el que es pronunciï primer i revoqui les interlocutòries del magistrat que van ratificar les ordres d’arrest nacional i internacional dictades en contra seu.

En un recurs d’empara de 46 pàgines Puigdemont i l’exconseller Toni Comín reclamen al Constitucional que anul·li la negativa del Suprem a retirar les ordres d’arrest dictades contra tots dos des que van fugir a Bèlgica, ja que gaudeixen de la immunitat que els confereix la seva elecció com a eurodiputats. Afirmen que el seu aixecament és «inexcusable» i només podrien decretar-se després de cursar el corresponent suplicatori a la Cambra europea. La seva argumentació és molt similar a la que tots dos van utilitzar al respondre al mateix Llarena en relació amb el següent pas a fer després de la sentència del TJUE.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

L’escrit argumenta que no és necessari plantejar una qüestió prejudicial de nou a Europa, però plantegen que sí que es cursi en el cas que el Constitucional no entengui que els ha de donar la raó. La mateixa sentència del TJUE sobre Junqueras va sorgir de la consulta que va elevar el mateix Suprem per resoldre el recurs de súplica presentat per la seva defensa per no deixar-lo sortir de la presó i assistir al Congrés a prendre possessió del seu escó europeu.

L’advocat de tots dos, Gonzalo Boye, carrega contra l’instructor de la causa que es manté paralitzada al Suprem contra els fugits i al·lega que va vulnerar els seus drets, com el d’accedir en condicions d’igualtat als càrrecs públics, a la llibertat i igualtat o a entrar i sortir lliurement d’Espanya sense limitació per motius ideològics o polítics. Afirmen que això ha provocat una «situació d’anomalia democràtica» produïda per l’«absolut menyspreu» que el Suprem ha tingut respecte de les immunitats previstes per la Unió Europea, gràcies a la qual tindrien garantida la llibertat de moviment i podrien complir el «vincle» que ha d’existir entre un parlamentari i els seus representats.