L’òpera, segons Nao Albet i Marcel Borràs

Nao Albet i Marcel Borràs debutaran al Lliure de Montjuïc, el dia 15, com a directors d’escena i llibretistes d’una òpera contemporània, Els Estunmen, una peça que s’estrenarà en català i que reflexiona sobre la figura de l’heroi, la violència i l’amor. La música és de Fernando Velázquez, compositor basc reconegut per crear bandes sonores com El orfanato, Lo imposible, Los renglones torcidos de Dios i sèries com Querer i Patria.

Herois de pel·lícula i els seus dobles o especialistes que els doblen en les escenes perilloses als films i una mare convertida en heroïna després de perdre el seu fill de manera tràgica articulen aquesta òpera gens convencional amb molta acció, passió, lirisme i sorprenents efectes especials. La presència de diversos stunt (especialista de cine en anglès) ofereix noves possibilitats als directors que apareixen a l’obra com a poetes de l’antiguitat que ajuden la protagonista.

El Liceu, el Lliure, el Teatro Real i Teatros del Canal coprodueixen aquesta obra, que serà tres setmanes a la cartellera i els preus de la qual, 32 euros l’entrada més cara, no tenen res a veure amb els del Liceu. Tampoc és una producció a l’ús sinó "una bogeria", van dir els seus creadors aquesta setmana.

"La protagonista busca la llum, però en el seu viatge farà coses violentes perquè costa fugir del nostre món", assenyalen per afegir que encara no han decidit per quin dels dos finals possibles es decidiran. La peça dura una hora i 50 minuts.

El mateix compositor dirigirà l’orquestra de cambra creada pel Liceu amb 19 músics: dos violins, dues violes, dos violoncels més contrabaix, flauta, oboè, clarinet, fagot, trompa, trompeta, trombó, timbals, percussió, arpa, teclat i electrònica. Núria Lloansi, artista multidisciplinària, assumeix el rol principal d’Evangelina, una mare decidida a venjar la mort del seu fill. Ella assumeix la part física del paper que es reparteixen les mezzosopranos Sandra Ferrández i Marifé Nogales. Elles donen veu al personatge, però la interpretació més física del personatge l’assumeix Lloansi. "La música és bonica, però el rol té parts molt complicades", assegura Ferrández. "També ho ha sigut treballar a l’ombra, quan vens de cantar Carmen. Els cantants hem hagut de fer un treball psicològic important en aquest sentit per fer aquesta òpera, que ens ha tret de la nostra zona de confort". I afegeix: "És una experiència totalment diferent de tot el que he fet fins ara en teatre i música contemporània".

La resta dels personatges són quatre stunts que fan diversos personatges. Els especialistes Óscar Dorta, Marc Padró, Oscar Pérez i Carlos Robles, que acostumen a quedar en l’anonimat, cobren tot el protagonisme escènic en aquesta òpera mentre el protagonisme líric recau en el contratenor Gabriel Díaz, els tenors Vicenç Esteve Madrid i José Ansaldi i el baix Josep Ferrer. Vuit extres, també stunt, completen l’elenc de l’obra.

La mort d’un fill

La trama arrenca després de la mort del fill de la protagonista, un rol que es reparteixen Cadmi Albet Tamarit i Mael Borràs-Clotet (fills de Nao i Marcel). Un espai escènic on caben diferents mons, èpoques i llocs dissenyat per Max Glaenzel. La caracterització de Toni Santos i el vestuari de Sílvia Delagneau són claus per traslladar l’espectador a altres mons, sense oblidar els efectes especials d’In Extremis, mai vistos en teatre, segons diuen els creadors. En aquesta original i ambiciosa proposta també hi ha moltes escenes d’acció.

Notícies relacionades

Un Palestrina lluminós inaugura el Festival Llums d’Antiga

Les bromes finals de ‘Hacks’

Els Estunmen és la segona part d’una trilogia que connecta temes universals de l’antiguitat amb la societat actual i va començar a Els Esqueiters, amb un grup de skaters i un parell de filòsofs renaixentistes que parlaven de llibertat. Es va estrenar al Festival Grec 2015. Des d’aleshores el tàndem Albet-Borràs tenia ganes de continuar hibridant disciplines i de portar a escena coses poc o gens habituals.

Amb aquesta nova òpera contemporània, els coproductors aspiren a arribar a una altra classe de públic. "Intentem captar aquells que no saben si els pot agradar l’òpera", va assenyalar Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu. "Això és fer-la ben grossa", va assenyalar Julio Manrique, director del Lliure, feliç d’apostar per projectes valents.