Un Palestrina lluminós inaugura el Festival Llums d’Antiga

El Festival Llums d’Antiga va inaugurar la seva vuitena edició ahir a l’església de Sant Felip Neri amb un monogràfic dedicat al fonamental Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594), titulat Redescubriendo Palestrina: El maestro moderno. I amb raó, ja que La Grande Chapelle, dirigida per Albert Recasens, va deixar clara la preeminència i la capacitat inventiva del compositor, mestre de Tomás Luis de Victoria. En la vetllada es van sentir diverses formes musicals sacres i litúrgiques pròpies de l’època, com salms, antífones o seqüències, així com les més populars i profanes, tot i que en aquest cas sempre de contingut dogmàtic, com el motet i el madrigal. Totes se centraven en la temàtica religiosa, eix central de la producció de Palestrina, responsable d’elevar la polifonia a un dels seus punts de màxima esplendor des de Roma i el Vaticà.

Tot això ho tenen molt clar Recasens i els seus músics, que ja des del salm a vuit Iubilate Deo omnis terra, que va obrir la vetllada, van convidar els atents oients –que van esgotar les localitats– a endinsar-se en les atmosferes que crea l’autor de la famosa Missa Papae Marcelli, potser una de les seves obres més difoses. Transparència en les línies de cant, unísons poderosos, imaginativa i flexible disposició de les veus en diversos llocs de l’altar i de l’absis, i espiritualitat en el sentit de la paraula dita van ser les cartes de presentació de les peces d’un programa generós. En aquest es van incloure, per descomptat, diverses obres de vocació mariana, entre d’altres, un Salve regina, un grandiós Stabat mater a cappella, dos Stanze sopra la Vergine en italià o el motet Virgo prudentissima, sense oblidar aquesta preciosa seqüència Victimae paschali que va acomiadar la vetllada.

Les veus de La Grande Chapelle, afinades i ben empastades, van estar acompanyades puntualment per Marta Vicente, en el violó, i Jorge López Escribano, a l’òrgan, aportant un equilibri sonor ideal a les diferents cordes sense desvirtuar el sentit de pregària del repertori. Amb bon sentit van seguir les directrius de Recasens, que, no obstant, no va renunciar a imprimir expressivitat en aquestes peces que solen oferir-se sense càrrega dramàtica. Aquesta picada d’ullet de continguda teatralitat va aportar frescor a un programa que el públic va agrair amb una gran ovació.

‘Redescubriendo Palestrina’

Notícies relacionades

Les bromes finals de ‘Hacks’

L’òpera, segons Nao Albet i Marcel Borràs

Festival Llums d’Antiga

Sant Felip Neri (09/04/2026)