Muntanya russa, última volta

Pedro Sánchez va dir en el seu discurs d’investidura  que treballa millor sota pressió, que li agraden els reptes, que disfruta del vertigen. Aquest dimarts la muntanya russa a la qual va pujar la política espanyola el 2015 donarà l’última volta d’infart i, tret d’accidents en una votació ajustadíssima, desembocarà en un govern que obre la porta a un nou cicle, travessat pel desafiament de donar sortida al conflicte català i materialitzar una agenda social. El PSOE i Podem han assumit que la coalició no pot fallar. És la primera d’àmbit estatal, és un símbol, i han decidit blindar-la perquè duri el màxim possible, amb dos candaus. El primer és lligar com més aviat millor els recolzaments per als Pressupostos. Confien a aprovar-los a la primavera amb els mateixos recolzaments de la reelecció. El segon és un compromís de col·laboració estreta que soterri qualsevol tensió entre els dos partits per evitar que l’oposició aprofiti desacords que enverinin la coalició.

La dreta radicalitzada aporta pros i contres al tàndem Pedro Sánchez-Pablo Iglesias. En el costat positiu, el Govern aconsegueix tenir un segell propi, una identitat d’esquerres definida per contraposició als seus adversaris. Una mena de ‘progressisme o barbàrie’, i que els ciutadans decideixin a quin costat del tauler se situen. Saben que el taló d’Aquil·les a què apuntaran el PP, Vox i Cs serà el pacte amb independentistes, a més del respecte que continua donant a socialistes i morats el ‘gen boig d’ERC’.

En la part negativa, que Pablo Casado hagi abandonat la moderació per assumir les tesis de Santiago Abascal en la «coalició de l’apocalipsi» dificultarà al nou Executiu la consecució dels projectes més ambiciosos, ja que les grans reformes pendents requereixen una majoria en el Congrés molt més àmplia que la de la investidura. Asseure el PP a negociar en aquest clima de polarització serà terriblement complicat i dependrà en bona mesura de si el líder conservador es tanca en una posició ultramuntana o decideix fer un altre viatge a la moderació per reivindicar-se com a home d’Estat.

Aquesta era l’esperança que durant mesos es va alimentar a la Moncloa, l’entesa entre Sánchez i Casado, no per governar junts, sinó per aconseguir una abstenció del PP en la investidura i després pactar grans temes pendents. El plantejament se’n va anar en orris el 10-N, quan Sánchez no va superar el resultat de les generals d’abril i Casado va descobrir que Vox el devorava per la dreta. 

Dormir a Madrid

Aquest dimarts cada vot és imprescindible. Els socialistes han dormit a Madrid perquè ningú perdi un vol que impedeixi estar al Congrés a les 12:45 h. Hi serà també la diputada dels comuns, Aina Vidal, que ha explicat que es va absentar de la votació diumenge perquè pateix càncer. Les amenaces que han rebut alguns dirigents perquè deixin de recolzar la investidura han disparat els nervis. En aquest context, el diputat Jon Iñarritu (Bildu) va proposar aquest dilluns un pla antitransfuguisme que eviti un eventual «sabotatge» de la dreta. 

Sánchez i Iglesias aguanten la respiració, però són optimistes. Creuen que el pitjor ha passat, tenen preparada la formació del Govern –hi haurà sorpreses– per reunir el primer Consell de Ministres divendres,  i miren ja als Pressupostos.  No per impaciència, sinó perquè són la veritable clau perquè la legislatura duri almenys dos anys. Confien que els grups que recolzen la investidura repeteixin aquest recolzament. Amb alguns d’aquests partits ja han parlat dels comptes públics i diversos dirigents van expressar en el debat del cap de setmana la seva disposició a arribar a acords, tot i que fonts governamentals asseguren que no hi ha res tancat.

El PNB i fins i tot Ana Oramas, que votarà, ‘no’ malgrat que Coalició Canària va decidir abstenir-se, va mostrar a Sánchez la seva voluntat d’arribar a una entesa per als Pressupostos. ERC assegura que no els ha negociat en el pacte amb el PSOE, però es fa difícil pensar que els republicans vulguin torpedinar-los ara –com sí que van fer el febrer del 2019– després d’haver arribat al costós acord d’investidura amb Sánchez. La voluntat que la legislatura duri és clara a les files del partit independentista, ja que han acordat constituir una comissió parlamentària amb els socialistes per treballar en les polítiques més socials del Govern: derogació de la ‘llei mordassa’, derogació parcial de la reforma laboral del PP i la llei d’eutanàsia, entre d’altres.

Surfejar al Congrés

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

En realitat, les grans reformes pendents s’han anat acumulant en els cinc anys de contingència que ha viscut la política espanyola, i amb una majoria tan ajustada el Govern patirà per aprovar-les. En algunes necessitarà el PP. En altres, especialment de caràcter econòmic i fiscal, el component ideològic impedirà repetir la suma de la investidura: on ERC, Bildu, Compromís o Més País poden estar d’acord, el PNB no.

Surfejar al Parlament més fragmentat de la història serà una altra aventura per a Sánchez i Iglesias, que han segellat el seu idil·li després de cinc anys d’enfrontament  per l’hegemonia de l’esquerra. Cinc anys en què han deixat espai per a l’aparició d’una ultradreta que ha dinamitat en un temps rècord consensos progressistes conquerits, com la lluita contra la violència de gènere, i ha situat la batalla cultural en una regressió a posicions prèvies al 15-M.