Sánchez i Iglesias pacten la 'derogació' parcial de la reforma laboral i una reforma fiscal a les rendes altes

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias presentaran aquesta tarda alCongrés dels Diputats el seu acord programàtic per formar un Govern de coalició. En el document, basat en el preacord firmat el 12-N, socialistes i morats han acordat la derogació i recuperació «dels drets laborals arrabassats per la reforma laboral del 2012» que va impulsar el PP, una de les mesures més contundents i rellevants del pacte. 

«Derogarem la reforma laboral. Recuperarem els drets laborals arrabassats per la reforma laboral del 2012», diu l’acord de Govern entre les dues formacions. No obstant, el redactat posterior se sembla més a una derogació parcial que afecta, això sí, als principals aspectes de la legislació que va impulsar el PP. En realitat només s’utilitza el terme «derogarem» en tres casos concrets, que afecta a la possibilitat d’acomiadament per absentisme causat per baixes per malaltia, a la ultraactivitat, a la limitació temporal dels convenis col·lectius després de perdre la seva vigència (es recupera la ultraactivitat) i a la prioritat del conveni d’empresa sobre el sectorial.

Per a la resta de les nombroses reformes laborals que apareixen al document no s’utilitza la paraula «derogarem», sinó d’altres com «modificarem», «limitarem» o «revisarem». Així, les dues formacions assumeixen el compromís de «modificar»l’art. 42.1 de l’Estatut dels Treballadors per limitar la subcontractació a serveis especialitzats aliens a l’activitat principal de l’empresa. També es «limitarà» la capacitat unilateral dels empresaris per modificar les condicions dels contractes i es «revisarà» el mecanisme d’inaplicació dels convenis perquè el desvinculament salarial només sigui possible sota causes econòmiques greus.

Una de les novetats més rellevants que ha sigut incorporada a l’acord de govern és el compromís de «revisar les causes de l’acomiadament». L’objectiu és una precisió de les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que permeten acomiadar amb un cost de només 20 dies amb un límit de 12 mensualitats (en lloc de la regla general dels 33 dies amb un límit de 24 mensualitats). A més es preveu recuperar el paper de l’autoritat laboral en el control dels acomiadaments col·lectius i altres expedients de regulació d’ocupació.

Pensions: pujada amb l’IPC i adeu al factor de sostenibilitat

El bloc de pensions no introdueix cap novetat respecte al que venen dient les dues formacions des de fa mesos i que forma part del principi d’acord en el qual va avançar la comissió parlamentària del Pacte de Toledo a principis d’any.

Així, es reforça el compromís de pujar les pensions conforme a l’«IPC real» mitjançant llei de forma permanent i d’augmentar el poder adquisitiu de les pensions mínimes i les no contributives. Es revisaran les bonificacions a la contractació amb l’objectiu que no llastin els comptes de la Seguretat Social i es buscaran noves fonts d’ingressos permanents per atendre el pagament de pensions.

«Eliminarem el factor de sostenibilitat (que redueix la quantia de la pensió a mesura que s’allarga l’esperança de vida) i l’índex de revalorització de pensions de la Seguretat Social previstos en la llei 23/2013», afirma el text que, alhora, es compromet a «assegurar la sostenibilitat del sistema a mitjà i llarg termini».

L’impost digital s’aparca

En l’àmbit de la fiscalitat, l’acord assumeix la major part de les mesures que les dues formacions van incloure en el fallit projecte de Pressupostos de l’Estat del 2019. Hi ha una novetat rellevant, no obstant, i és que s’aparca el propòsit d’aplicar a Espanya un nou impost digital de forma unilateral, al marge de la Unió Europea. 

«Aprovarem l’Impost sobre determinats serveis digitals a fi de gravar aquelles operacions de l’Economia digital que actualment no tributen, en línia amb les recomanacions de la Unió Europea», s’afirma. Aquest últim afegitó no ha sigut incorporat, però pel que fa a l’impost sobre transaccions financeres per gravar les operacions de compra d’accions espanyoles executades per operadors del sector financer.

Tributació de rendes altes i societats

Malgrat que durant l’última campanya electoral, el PSOE va desterrar la iniciativa per pujar l’IRPF a les rendes més altes, aquesta ha sigut incorporada al nou acord en els mateixos termes en què apareixia en el projecte de Pressupostos.

Així es recupera la proposta de pujar dos punts els tipus impositius sobre la base general per als contribuents que tinguin rendes superiors a 130.000 euros i quatre punts per a la part que excedeixi de 300.000 euros. El tipus estatal sobre les rendes de capital s’incrementarà en 4 punts percentuals per a les esmentades rendes superiors a 140.000 euros. A més, s’estudiarà la fiscalitat de les grans fortunes amb la finalitat que contribueixin a un sistema fiscal més just i progressiu. 

En l’impost sobre societats, es reprèn el propòsit d’una tributació mínima del 15% per a les grans corporacions (18% per a entitats financeres i empreses d’hidrocarburs), així com el límit del 5% per a l’exempció de dividends procedents de filials o la rebaixa del tipus impositiu aplicable a les pimes, del 25% al 23%.

Protecció als joves

PSOE i Podem han acordat també que les cases d’apostes no puguin obrir les portes fins a les 22.00 hores de la nit, una mesura pionera perquè avui dia molts d’aquests casinos obren més de 12 hores. En el preacord de Govern s’havien compromès a «controlar l’extensió» de les cases d’apostes però ara van molt més enllà al limitar els horaris i permetre només l’obertura de nit. Així mateix, els dos partits es comprometen a delimitar la seva proximitat als centres educatius.

Així mateix, per protegir els menors es comprometen a «impulsar una protecció reforçada per evitar» que tinguin «accés a la pornografia, subjecta a les mesures més estrictes, en línia amb la nova normativa audiovisual del Parlament Europeu». En un país on no hi ha una educació sexual reglada, molts menors aprenen sobre relacions íntimes a través del porno, segons es reflecteix en les enquestes. Davant d’això, molts especialistes havien sol·licitat que s’hi limités l’accés. No obstant, l’acord no especifica com es realitzarà el control.

Catalunya, conflicte polític

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

En l’acord firmat per Sánchez i Iglesias es passa de puntetes per tema català. Els dos líders despatxen el tema en només dues línies. No obstant, es reconeix que existeix un «conflicte polític» que cal abordar «impulsant la via política a través del diàleg, la negociació i l’acord entre les parts».

L’única altra menció que es fa a Catalunya és per comprometre’s a traspassar a la Generalitat «aquelles competències pendents ja reconegudes en l’Estatut de Catalunya en matèries com la gestió de beques universitàries, la formació sanitària especialitzada, el salvament marítim o l’execució de la legislació laboral en l’àmbit del treball, l’ocupació i la formació professional».