El fiscal insisteix en la rebel·lió a l'oposar-se a anul·lar la sentència del procés com demana Junqueras

Nega que s'hagués de sol·licitar un suplicatori per poder condemnar el líder d'ERC, perquè ja estava processat

Considera que no s'han produït les vulneracions de drets de drets al·legades pels condemnats

zentauroepp46934027 javier zaragoza190213103143

zentauroepp46934027 javier zaragoza190213103143 / J J Guillen

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

Tot i que la fiscalia demanés una condemna per rebel·lió no pot recórrer la sentència del procés, perquè és ferma i l’única impugnació que es preveu contra ella és la relativa a vulneració de drets fonamentals, que considera que no n’ha existit cap. No obstant, a l’informe en el qual s’oposa l’incident de nul·litat d’actuacions presentat pel líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el seu company de partit Raül Romeva torna a esmentar-ho i en un moment determinat que «qui així obra, coneixent la realitat dels episodis violents» que apareixen com a provats en la sentència «pot i ha de representar-se una condemna per delicte de rebel·lió».

Afegeix que no es pot al·legar desconeixement d’aquesta acusació, perquè és el delicte pel qual l’acusava la fiscalia des que va presentar la querella que va donar origen al procediment, cosa que porta que havia d’imaginar-se que podria ser condemnat per «altres tipus penals subsidiaris, com és el de sedició». 

L’escrit, firmat pels quatre fiscals que exerceixen l’acusació públic en la causa del procés, explica que «la clau de la qüestió per decidir la legitimitat de la sentència en relació amb la proporcionalitat de la pena imposada per sedició, és que, amb unmateix relat fàctic, la condemna bé hagués pogut dictar-se pel delicte de rebel·lió, de més encaix i més correcta subsumpció tant en els mitjans i accions descrites, com en les seves finalitats de fallida l’ordre jurídic constitucional, ben jurídic aquest, digne de la màxima protecció, el risc del qual i lesió van estar pròxims a les conductes descrites en la sentència i sens dubte, a l’abast de les accions perpetrades pels ara demandant de nul·litat».

Firmat per tots

La fiscalia ja es mostrava partidària de la rebel·lió, malgrat que la sentència el procés va condemnar per sedició, a l’oposar-se als primers incidents de nul·litat d’actuacions presentats pels condemnats. La diferència és que en aquella ocasió els fiscals es van dividir el treball per parelles i quan el torn corresponia a Javier Zaragoza i Jaime Moreno, l’enyorança per la rebel·lió era molt més patent que en els subscrits per Consuelo Madrigal i Fidel Cadena. Els últims escrits han sigut subscrits pels quatre.

En l’escrit de Junqueras i Romeva, el fiscal nega vulneracions dels drets de reunió, manifestació, de llibertat ideològica i d’expressió, com fa en els interposats per la resta de condemnats. «La sanció dels fets que la sentència imputa respectivament» a tots dos «no ataca directament la seva llibertat de pensament i d’expressió, ni el seu dret de reunió i manifestació, ja que els fets enjudiciats constitueixen un ‘exercici absolutament il·legítim’ de tals drets i llibertats, en tant contrari a la llei i vulnerador dels drets i llibertats d’altres», afirma.

Notícies relacionades

En el cas del president d’Esquerra, els fiscals també es permeten una referència a la seva immunitat europarlamentària, que segons la seva defensa, obligava el Suprem a tramitar el corresponent suplicatori per poder condemnar-lo. Elministeri públic, com ha dit en un informe divendres, recorda que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respon a una consulta del mateix Suprem mentre era pres preventiu, situació superada amb la condemna ferma a 13 anys de presó i 13 d’inhabilitació.

L’escrit nega que s’hagi superat el límit punitiu perquè les penes imposades fossin més grans de les sol·licitades per l’Advocacia de l’Estat, que era l’única acusació que acusava per sedició, ja que tots els acusats van poder defensar-se d’«una acusació homogènia i molt més greu», com era la de rebel·lió.