LA INVESTIDURA

ERC estudia la nova oferta del PSOE pendent de l'Advocacia de l'Estat

La proposta no convenç «del tot» a Esquerra que admet, no obstant, que està ben orientada

Els republicans avisen que segons el que digui l'organisme es poden aixecar de la taula

zentauroepp51128103 madrid  28 11 2019  politica  la vicesecretaria general y po191222211930

zentauroepp51128103 madrid 28 11 2019 politica la vicesecretaria general y po191222211930 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

‘Rien ne va plus’. Tot és a sobre de la taula. Tot allò que havia de passar i podia desfer el camí fet en les reunions prèvies, llegeixi’sel congrés d’ERCila sentència del TJUE sobre la immunitat de l’europarlamentari Oriol Junqueras,ja ha passat. I si bé han generat algun dubte, es pot dir que les dues parts (republicans i socialistes) ho han gestionat adequadament per acostar-se al pacte. Així les coses, després del tancament del plàcid conclave republicà, la investidura es va posar, de nou, al capdavant de la fila de problemes polítics. 

Després d’una espera de gairebé 10 dies, des que els equips negociadors es veiessin les cares a Barcelona, elPSOE va fer arribar a ERC la seva nova ofertaper a la taula de negociació entre governs. Els republicans la volen‘ex novo’i els socialistes la preferien enquadrada en el marc de la comissió bilateral que preveu l’Estatut.

L’oferta, segons va publicar ‘La Vanguardia’ i van confirmar fonts de la negociació a aquest diari, ja és en poder d’Esquerra, tot i que l’hermetisme sobre la bondat o no de l’ofert pels socialistes és gairebé total. Fonts de la negociació amb prou feines van esbossar quela proposta «no convenç del tot», tot i que sí que reconeixen que «va bé orientada» cap als desitjos republicans.

Es pot assenyalar, no obstant, que l’acceptació que l’ofert pel PSOE s’ajusta a les exigències suposaria reconèixer que el pacte està ja gairebé fet.

Canvi de plans 

El ‘gairebé’ correspon, precisament, a un dels elements que la setmana passada va aportar. Malgrat que ERC, al principi, no tenia pensat barrejar la negociació amb el PSOE amb els ecos del que decidís el Tribunal de Luxemburg, la implacabilitat i impecabilitat de la sentència i la clatellada a la justícia espanyola que va suposar va fer canviar els plans de la direcció republicana.

Així, el dia en què es va conèixer la sentència, a mesura que passaven les hores, l’exigència de la llibertat de Junqueras, partint de la seva immunitat,va anar perdent les aparences de somieig partisàper acabar convertint-se en una reclamació lògica.

A més, la ràpida sortida al tall de la fiscalia del Tribunal Suprem, poc després que es conegués el dit a Luxemburg, per sol·licitar la inhabilitació de Junqueras com a eurodiputat (reconeixement tàcit de la condició de parlamentari electe del republicà, a part) va molestar sobre manera ERC. I és que els republicans, òbviament, són conscients que el Govern no pot decretar la llibertat d’un reu, però, al seu torn, tenen marge de maniobra en l’Advocacia de l’Estat.

Així, en a penes tres hores, i per evitar que l’Advocacia també actués pel seu compte i empantanegués més la qüestió, ERC va passar de separar negociació i sentència a exigir un posicionament del Govern (que va complir en poc més d’una hora) i un altre de l’organisme públic.

Nul·litat sota demanda

Aquest arribarà ben aviat i el mateix líder extramurs d’ERC, Pere Aragonès, va fixar, dissabte a la nit a TV-3, els extrems en què el seu partit desitja que es pronunciï l’Advocacia: va exigir que es posicioni «a prop» de les tesis que defensa ERC de demanar la nul·litat del judici a Oriol Junqueras. No és una condició més. Fonts republicanes van afirmar a aquest diari que «segons el que digui» l’organisme públic «podria acabar-se tot», o el que és el mateix, donar-se per trencades les negociacions.

La Mesa del Congrés es reuneix avui, i pot donar més d’una pista sobre si la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, descarta finalment o no convocar un ple d’investidura abans de la conclusió de l’exercici.

Notícies relacionades

I és que la sentència del TJUE ha obert noves expectatives als presos pel procés. Així, Jordi Turull, en una entrevista a Catalunya Ràdio, va afirmar que seria «incomprensible i dolorós» que després de la sentència de Luxemburg fos precisament la Generalitat (sobre qui recau la competència) qui no donés el tercer grau als reclusos.

Però per a l’exconseller, el cas de Junqueras és només «la punta de l’iceberg» que afecta tots els reus i va recordar que ell també era diputat (al Parlament) i també va ser vetat. «El Suprem atropella els nostres drets», va sentenciar. H