El congrés d'Orwell

La segona dècada d’aquest segle passarà a la història, segurament, per ser la de l’extensió de les videoconferències. A Catalunya, i a compte de l’ara reconegut conflicte s’ha convertit en usual fer entrevistes per Skype o, com ahir, que la secretària general d’un partit dirigeixi un congrés des de la pantalla, gairebé en homenatge al Gran Germà que George Orwell va imaginar el 1984. 

No va ser una aparició, la seva, anecdòtica. Més enllà de la seva intervenció davant dels mitjans, després, a porta tancada, Rovira va donar resposta a aquells que si més no lleugerament es movien de la línia oficial. Per exemple, va ser ella la que va arxivar la possibilitat de celebrar una consulta interna, una vegada s’assoleixi el pacte amb el PSOE, a imatge i semblança de la que es va dur a terme per emprendre les negociacions, tal com demanaven algunes veus crítiques que van intervenir al principi del torn de paraula.

La gran qüestió a debatre, finalment rebaixada perquè ja es va encarregar el secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, que explotés mediàticament dimecres, va ser la no renúncia d’ERC a la unilateralitat. Aquell dimecres, la direcció del partit, després de sentir que el socialista deia que els republicans anaven a posar en un calaix l’actuar sense acordar amb l’Estat, va saltar com un ressort.

Així doncs, després de l’aclariment de Marta Vilalta –«Esquerra no renúncia, ni renunciarà a cap instrument polític i democràtic per aconseguir la independència de Catalunya»– l’assumpte va quedar més que resolt.

Sobretot quan en la proposta de ponència de la direcció no hi havia tal renúncia, per la qual cosa l’acord amb els crítics, que sí que volien més èmfasi, no va costar massa, com reconeixen els mateixos crítics.

Al final, al text ja existent que sancionava «que no es podia descartar mai tornar a fer-ho» amb independència del que opinés l’Estat, amb referència als actes unilaterals, però sense esmentar el terme, es va afegir un paràgraf. Aquest apunta que «l’element essencial que decantarà una via o una altra», la pactada (que és la desitjada per ERC) o la unilateral, «és la correlació de forces amb l’Estat».

La ponència política es va aprovar, finalment, amb 558 vots favorables, 20 contraris i 19 en blanc, és a dir, un plàcid i folgat 93% de recolzament. Pel camí van caure quatre esmenes, que van ser rebutjades.  Entre les quals, una que demanava que el partit donés suport a un referèndum que «fes possible dissoldre la monarquia franquista espanyola» i, també «augmentar les relacions amb la República portuguesa, l’única república reconeguda internacionalment de la península Ibèrica». 

Una altra advocava per deixar per escrit la voluntat d’acabar «amb l’espoli fiscal de Catalunya, País Valencià i Illes Balears per fer front a la crisi econòmica» que s’acosta.

Mandat renovat

Al capítol estatuari, la ponència va ser aprobada amb el 91,01% dels vots. La novetat més gran és que preveu la possibilitat d’allargar el mandat del president i la secretària general de la formació «quan no hagin pogut desenvolupar plenament les seves funcions com a conseqüència de causes alienes a l’organització i a la seva voluntat». Aquest és el cas, exactament, d’Oriol Junqueras i Marta Rovira.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Els estatuts fixen el mandat del president i la secretària general d’ERC en quatre anys, tot i que poden ser reelegits ininterrompudament fins a un màxim de 12 anys.

Elegits per primera vegada el 2011, Junqueras i Rovira es troben, ara, a l’inici del seu tercer i, en principi, últim mandat que va néixer el setembre, amb la celebració de la part del congrés dedicada als càrrecs de l’executiva.