28a CONGRÉS NACIONAL D'ERC

ERC mostra les seves cartes per a la negociació després de la investidura

Rovira recupera el protagonisme i afirma que no hi pot haver «diàleg polític sense amnistia»

El partit renova els seus vots amb el 'junquerisme', és a dir, la recerca de més base electoral

video 3588851 vid 21 115846 / periodico

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

En condicions normals, el congrés d’un partit català en un any en què hagués guanyat dues eleccions generals i unes de municipals, incloent Barcelona, hauria de ser una cosa semblant al que es vivia a Sofia, en els vells temps, amb el partit comunista búlgar. Alguna cosa d’això hi va haver, a nivell orgànic, però en el rerefons de les sis hores de conclave es va percebre certa inquietud. De fons, és clar, en cada paraula que un dels líders republicans pronunciava es trobava la possible investidura de Pedro Sánchez.

I una de les veus que amb més claredat es va escoltar va ser la de la secretària general, Marta Rovira, des de Ginebra. Rovira, allunyada del soroll mediàtic del dia a dia, va voler aportar una visió més estratègica del paquet que componen la negociació de la investidura (cosa que es podria dir la fase 1), de la qual, si té lloc, realitzaran els governs, una vegada Pedro Sánchez sigui investit president (fase 2).

La secretària general va apuntar que no és possible el «diàleg honest i responsable sense desbrossar el camí de la repressió». I va anar més enllà a l’asseverar que aquesta negociació «no és possible sense una amnistia». Dit d’una altra manera, i partint de premisses públiques dels republicans, si la negociació de la investidura, entre partits, només arribarà fins a la definició de la taula de diàleg entre governs, Rovira va marcar ja el terreny d’aquesta negociació de Fase 2.

Rumors d’investidura

¿Vol dir això que la Fase 1 està ja completada? Als passadissos hi va haver càrrecs d’ERC que es van atrevir, fins i tot, a planificar la investidura. Però alhora, d’altres van assenyalar que «no hi ha encara cap concreció» que permeti pensar que l’ungiment de Sánchez tindrà lloc tan a curt termini. Dit d’una altra manera, la proposta del PSOE sobre la taula negociadora no ha arribat encara a la seu del carrer de Calàbria.

¿Desconfia ERC del PSOE? Desconfia ERC del PSOE. «Ningú ens pot demanar que tornem enrere i que confiem que aquesta inèrcia repressiva ha canviat. Hi ha desconfiança», va ser el judici de la mateixa Rovira.

També el líder extramurs d’ERC, Pere Aragonès, va abundar en l’exposat per Rovira. «La nova etapa política», una cosa a què el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, ha al·ludit recentment, «només pot començar si la política desplaça la repressió» va dir Aragonès en la llengua vehicular del partit, el català, per tancar amb un emfàtic«¿se entiende?» en castellà. La llengua del receptor del missatge, és a dir, el mateix Sánchez.

A més, Aragonès, emparat «per les victòries d’ERC» en aquest 2019, va oferir el seu partit a l’independentisme com a barco «trencaglaç» davant d’un Estat que, fins al 10-N, es mostrava com un «mur» impenetrable, quant a la possibilitat d’asseure’s a una taula a negociar una cosa que, per llavors, ni tan sols reconeixien, el «conflicte polític». Dit d’una altra manera, va presentar ERC com la biga mestra del secessionisme.

Quant a l’activitat congressual, es pot destacar que el partit va renovar els seus vots per l’anomenat ‘junquerisme’, és a dir, la recerca de l’ampliació de la base independentista a través del seu partit. Les referències a «tots» els catalans van ser contínues, començant per les formulades pel mateix Junqueras.

Missatge de Junqueras

En un missatge d’àudio gravat al CP Lledoners, el líder del partit va remarcar que «la independència és inevitable». I ho és, va sentenciar, «perquè la república catalana és l’únic projecte capaç de millorar la vida de tots els catalans, sense excepcions».

Hi va haver, també, dards als adversaris. Especialment contra l’espai postconvergent i, molt a la republicana, molt subtils. Aragonès va lamentar que la seva força hagués rebut atacs «des de molt a prop», en al·lusió al linxament habitual que a les xarxes socials reben dels sectors més híperventilats, els mateixos que aclamen cada paraula de Carles Puigdemont. 

Notícies relacionades

Rovira va apuntar que només generant consensos es podrà avançar, però que aquests grans acords no han de significar «ni competir ni uniformitzar», en vetllada al·lusió als reiterats intents que arreli una espècie de llista única ERC-JxCat eterna. I, poc després, va carregar contra els «oportunistes que aprofiten els contextos polítics per sumar quatre vots més», en presumible referència a la campanya antipacte amb el PSOE.

Amb tot, la referència més visual es va produir en el vídeo que va acompanyar les paraules de Junqueras. Quan la seva veu asseverava que el republicanisme ha desplaçat el vell autonomisme a una pàgina superada de la història, la imatge en pantalla va ser la de Jordi Pujol, Miquel Roca i José María Aznar encaixant mans al’Hotel MajesticDavid Bonvehí i Eduard Pujol, presents a l’Auditori del Fòrum van sentir els xiulets de la militància republicana.