L'Eurocambra permet a Puigdemont i a Comín acreditar-se com eurodiputats

L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu exconseller, Toni Comín, ja tenen llum verda per començar a realitzar els tràmits administratius i convertir-se en eurodiputats. Vint-i-quatre hores després que el Tribunal de Justícia de la UE reconegués la condició d’eurodiputat i la immunitat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, i després de l’aixecament de la prohibició d’accés, les portes del Parlament Europeu se’ls han obert automàticament. Els dos polítics independentistes catalans han obtingut un pas provisional per iniciar les primeres gestions d’un procediment que conclourà després de les vacances de Nadal. Tots dos han anunciat que la seva intenció és participar en la pròxima sessió plenària que arrencarà el 13 de gener a Estrasburg.

«La justícia europea diu que som eurodiputats des de juliol passat. Cal complir les lleis», ha advertit Puigdemont passades les dotze del migdia a la seva arribada a l’esplanada situada davant de l’Eurocambra. A l’escalinata l’esperava l’eurodiputada de la N-NA, Assita Kanko, que ha exercit d’amfitriona i l’ha acompanyat a l’oficina d’acreditacions a recollir un passi provisional que li ha permès accedir a les instal·lacions de la cambra i fer una primera visita abans d’ocupar el seu escó a partir del mes de gener. «El que tenim aquí pot ser una derrota per a alguns però és una victòria per a Europa», ha reivindicat ensenyant el seu passi provisional i envoltat d’un núvol de periodistes. «Són els ciutadans els qui decideixen la provisionalitat del càrrec d’eurodiputat, no els jutges ni els Estats, i aquesta n’és la prova», ha afegit mostrant l’acreditació blava.

Com a curiositat, l’oficina d’acreditacions s’ha equivocat a l’entregar-los el passi. En lloc de donar-los un de provisional d’un dia els ha entregat un d’un any, un error que ha sigut reparat amb rapidesa. Segons fonts de l’Eurocambra, l’acreditació definitiva només els arribarà una vegada hagin firmat les dues declaracions que han de presentar: la d’interessos financers i una segona sobre incompatibilitats del càrrec en la qual han d’acreditar que no n’hi ha cap que els impedeixi exercir d’eurodiputats. Per complir amb aquesta segona, tots dos, Puigdemont i Comín, hauran de renunciar abans al seu escó al Parlament.

Reconeixement tàcit

¿Participaran en el pròxim ple a Estrasburg el 13 de gener? «Absolutament», ha contestat un eufòric Puigdemont. I és que la decisió d’autoritzar l’inici dels tràmits suposa el reconeixement implícit de tots dos com a eurodiputats i la revisió de la política que fins ara havia seguit la institució que, igual que les autoritats espanyoles, interpretava que cap dels dos havien complert amb els requisits per ser considerats eurodiputats. El president de l’Eurocambra, David Sassoli, no obstant, ho va deixar clar aquest dijous durant la sessió plenària. «L’estatus de membre del Parlament ha de considerar-se adquirit pel mer fet i en el moment de la proclamació», va anunciar davant del ple després d’una reunió d’urgència per preparar la declaració.

La intenció de Puigdemont i Comín, que no han tingut contacte «ni directe ni indirecte» amb Sassoli, és concloure els tràmits durant la primera setmana de gener –el Parlament Europeu torna a obrir les portes el 6 de gener– de manera que puguin participar en la primera sessió plenària que arrencarà el 13 de gener. Tots dos han sol·licitat la seva inclusió en el grup dels Verds/ALE, al qual pertanyen formacions com ERC, tot i que encara no tenen resposta de la formació. Puigdemont també ha indicat que ja té una idea de la comissió parlamentària a la qual li agradaria estar adscrita però no ha avançat quina serà.

El TJUE rectifica sobre les mesures cautelars

L’entrada de Puigdemont i Comín a l’Eurocambra coincideix amb l’anunci del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de la decisió d’anul·lació de la interlocutòria del Tribunal General que va rebutjar les mesures cautelars sol·licitades per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín per poder ocupar el seu escó durant la sessió inaugural del Parlament Europeu a Estrasburg el passat 2 de juliol. La interlocutòria, firmada per la vicepresidenta del TJUE, torna l’assumpte al tribunal de primera instància per a un nou examen. 

#TJUE : Se anula el auto del Presidente del Tribunal General que desestimó la demanda de medidas provisionales de Carles #Puigdemont y Antoni #Comín y se devuelve el asunto al Tribunal General para un nuevo examen pic.twitter.com/qUS8dCvVER

— EU Court of Justice (@EUCourtPress) 20 de diciembre de 2019

La interlocutòria arriba només 24 hores després que la Gran Sala del TJUE –formada per 15 jutges– decidís a favor del president d’ERC, Oriol Junqueras, i li reconegués la condició d’eurodiputat i la immunitat parlamentària Oriol Junqueras condició d’eurodiputat i la immunitat parlamentària des del moment en què es van proclamar oficialment els resultats de les eleccions del 26 de maig, el 13 de juny passat. Tant Puigdemont com Comín van ser elegits en la coalició Lliures per Europa, però com tampoc van acudir a acatar la Constitució espanyola, la Junta Electoral Central va considerar que no havien adquirit la condició de membres del Parlament Europeu.

Arran d’aquesta decisió, l’Eurocambra va prendre diverses decisions que els van impedir prendre possessió dels seus escons i ocupar-los com membres electes. Puigdemont i Comín van respondre a aquest obstacle presentant davant del Tribunal General un recurs contra la decisió del Parlament i una petició de mesures provisionals en què demanaven la suspensió de la decisió del Parlament de no tenir en compte els resultats oficialment proclamats el 13 de juny i la decisió posterior, del 17 de juny, d’acceptar la llista incompleta remesa per les autoritats espanyoles en què no figuraven ni Puigdemont, ni Comín, ni Junqueras.

Notícies relacionades

Així hem explicat les últimes hores de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez

Junqueras: «No s'ha de parar la negociació en cap cas»

La defensa dels dos polítics catalans també va al·legar contra la carta remesa per la Junta Electoral Central el 20 de juny, en què es comunicava al Parlament que cap d’ells havia acatat la Constitució, i finalment contra la decisió de la institució europea de negar-se a garantir-los el dret a ocupar els seus escons en el Parlament. Malgrat aquests arguments, el Tribunal General va desestimar la petició per considerar que a primera vista el recurs no tenia fonament. La resposta de Puigdemont i Comín va ser recórrer en cassació. 

Aquest divendres, 24 hores després de la victòria de Junqueras, la màxima instància judicial europea corregeix el tribunal de primera instància i demana que reexamini el requisit que exigeix la legislació espanyola d’acatar la Constitució. «Determinar si el jurament o acatament de la Constitució forma part del procés electoral dels membres del Parlament Europeu és una qüestió de dret la resposta del qual no salta a la vista sinó que ha de ser objecte d’un examen en profunditat que no pot ser fet pel jutge de mesures provisionals», diu la interlocutòria.