El Constitucional anul·la part de la llei d'actualització de drets històrics d'Aragó

El Tribunal Constitucional ha declarat nuls totalment o parcialment 23 dels articles i tres disposicions de la llei d’actualització dels drets històrics d’Aragó, aprovada a les Corts aragoneses fa un any per iniciativa de CHA i que va ser recorreguda pel Partit Popular del Congrés.

En la sentència s’estimen els arguments centrals dels populars, per a qui la referida llei no només no empara el dret foral com a drets històrics de territoris forals sinó que hi sustenta de forma il·legal el fonament dels seus poders polítics.

L’article 1, que proclama la naturalesa foral d’Aragó i que fonamenta el desenvolupament dels següents, és el primer considerat inconstitucional pel tribunal, que rebutja que la Comunitat aragonesa sigui una nacionalitat històrica de naturalesa foral com Euskadi o Navarra, avalades com a tals per la Constitució.

En relació amb aquest capítol, el tribunal, per a qui la llei no només incompleix preceptes constitucionals sinó també el mateix Estatut d’Autonomia, qüestiona també que es proclami que del poble aragonès emanin els poders autonòmics i que es fixin judicis i normes per a l’actualització dels seus drets històrics.

Dret històric de recuperar béns

Qüestiona també el Constitucional que els ‘drets històrics’ condicionin la potestat legislativa de les Corts d’Aragó, que l’organització territorial per províncies, comarques i municipis pugui caracteritzar-se com a atribut de foralitat o que el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó formi part del govern autonòmic.

En relació amb el capítol referit als símbols d’Aragó, el Constitucional rebutja que el Govern aragonès reguli la seva utilització en els edificis públics d’àmbit estatal i pugui tenir un lloc de preeminència al correspondre aquesta funció a l’Estat.

El Tribunal Constitucional també anul·la diversos articles que consideren com a dret històric el retorn a l’Aragó de béns del seu patrimoni polític, jurídic i històric situats fora del seu territori.

Patrimoni fora de l’Aragó

Per a aquest tribunal, les polítiques encaminades a recuperar el patrimoni aragonès que es trobi ubicat fora del territori d’Aragó no són el resultat de l’exercici d’un inexistent dret històric, sinó que hauran de desenvolupar-se «en el marc de la competència autonòmica en matèria de patrimoni».

Notícies relacionades

Joan Carles I, davant l’Assemblea de França: «Només jo mateix podia escriure la meva història»

El PSOE busca la complicitat del PP per dedicar un «espai important» del Congrés a Rubalcaba

La sentència també qüestiona la proclamació del dret històric d’Aragó a tenir una participació «preeminent» en la direcció i gestió de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a l’ésser exclusivament de competència estatal.

Consideren els magistrats que el Govern d’Aragó no pot reclamar el dret a emetre un informe preceptiu i vinculant sobre qualsevol decisió que afecti la integritat de la unitat històrica de l’arxiu o la seva gestió unificada.