30 març 2020

Anar al contingut

EL LABERINT CATALÀ

La inhabilitació de Torra obre un incert compte enrere de la legislatura a Catalunya

La sentència contra el president podria precipitar el calendari electoral i accentuar encara més la tensió entre JxCat i ERC

El Periódico

La inhabilitació de Torra obre un incert compte enrere de la legislatura a Catalunya

Pau Venteo

Quim Torra és el primer president de la Generalitat inhabilitat en ple exercici del seu càrrec, un escenari que podria desencadenar altres efectes, com un avanç electoral o un canvi de guió que portaria el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, a assumir el timó de l’Executiu català.

LA INHABILITACIÓ

Torra ha sigut condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a una pena d’un any i mig d’inhabilitació, que era el que demanava la fiscalia. La condemna només serà ferma quan sigui ratificada pel Tribunal Suprem (TS) o si el president renuncia a recórrer-la. Mentrestant, podria seguir en el càrrec, però la llei electoral li impediria presentar-se a la reelecció. La mitjana de l’alt tribunal per resoldre recursos no sol ser inferior a nou mesos, cosa que allargaria fins almenys el 2020 una eventual inhabilitació.

ARAGONÈS, PRESIDENT

Els equilibris dins del Govern podrien veure’s alterats amb una inhabilitació de Torra, ja que, d’acord amb la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern, li tocaria a Aragonès assumir el comandament de l’Executiu. Llavors s’activaria el procediment per investir un nou president: en els 10 dies següents, el president del Parlament ha de proposar un candidat i, si no s’assoleix la majoria necessària, s’iniciaria un compte enrere de dos mesos. Si en aquell termini no s’ha investit un president, la legislatura es dissoldria i se celebrarien eleccions al cap de 54 dies.

LES ELECCIONS

Aquesta cessió provisional del comandament de la Generalitat a ERC incomoda JxCat, en ple procés de reorganització interna i de substitució de lideratges. Una opció al seu abast seria que Torra precipités la convocatòria de noves eleccions abans que la condemna d’inhabilitació fos ferma, per no haver de cedir la presidència.

PUIGDEMONT I MAS

Fins fa unes setmanes, des d’ERC, llavors a l’alça a les enquestes, s’insistia a suggerir un avanç electoral com a resposta a la sentència del procés, un escenari del qual JxCat, encara amb la seva estructura i els seus nous lideratges per definir, no volia ni sentir-ne a parlar. Els resultats de les generals, sumats al factor Aragonès, poden matisar les previsions de partida.

ERC tem que JxCat aprofiti la conjuntura, més favorable per als seus interessos, per avançar les eleccions i situar Carles Puigdemont com a cap de llista –un gest merament simbòlic, però que seria un cop d’efecte electoral–. Puigdemont està pendent de la vista que se celebrarà davant de la justícia belga el 3 de febrer per l’euroordre  del Tribunal Suprem, sobretot quan el Tribunal de Justícia de la UE ha reconegut la immunitat de Oriol Junqueras com a eurodiputat, ja que aquest cas podria tenir conseqüències directes sobre ell mateix. En el cas que Puigdemont fos extradit, JxCat podria igualment proposar-lo com a cap de llista a la Generalitat, un escenari que complicaria les opcions d’ERC.

Al seu torn, el 23 de febrer del 2020, Artur Mas tornarà a ser elegible, al finalitzar la seva inhabilitació per la consulta del 9-N del 2014, tot i que ell mateix reconeix que la idea de tornar a la primera línia no l’entusiasma.

INVESTIDURA DE SÁNCHEZ

A tot aquest sudoku cal afegir-hi les negociacions en marxa entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. Els republicans van anunciar que no posaran sobre la taula cap condició relacionada amb el ‘cas Junqueras’, però cal veure la pressió que pot exercir JxCat per entorpir l’acord.