06 d’abr 2020

Anar al contingut

HISTÒRICA SENTÈNCIA

El TSJC condemna Torra a un any i mig d'inhabilitació i a una multa de 30.000 €

Els jutges condemnen el president de la Generalitat per no haver retirat els llaços grocs del Palau

La sentència al·ludeix a la «contumaç i obstinada resistència» a complir les ordres de la Junta Electoral

J. G. Albalat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a una pena d’inhabilitació d’any i mig per a l’exercici de càrrecs electes i a una multa de 30.000 euros a Torra per un delicte de desobediència comès per autoritat, per la «seva contumaç i obstinada resistència» a complir les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs de la façana del Palau de la Generalitat durant la campanya de les eleccions municipals del març del 2019.

La defensa del mandatari català ha anunciat que presentarà recurs davant del Tribunal Suprem, que sol trigar uns 10 mesos a resoldre. Si es convoquen eleccions abans de la fermesa de la sentència, Torra tampoc podrà presentar-s’hi com a candidat, perquè així ho prohibeix la llei electoral en el cas de persones condemnades per desobediència (delicte contra l’administració pública). 

La sentència de 58 folis afirma que el president va desobeir, sense que hi hagués cap circumstància que modifiqués la seva responsabilitat, la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que, una vegada convocades les eleccions del 28 d’abril, va ordenar la retirada dels llaços grocs dels edificis públics que són competència de l’Administració autonòmica. La Sala Civil Penal de l’alt tribunal català argumenta que aquesta comunicació es va fer en «temps i forma» i que, malgrat haver-li donat un termini per a la retirada d’aquests símbols a favor de la llibertat dels dirigents independentistes presos, Torra no els va retirar, i els va mantenir al Palau de la Generalitat.

La resolució indica que l’11 de març passat la JEC va requerir el president que en el termini de 48 hores retirés els llaços grocs o estelades que poguessin trobar-se a qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat.  Els magistrats consideren que Torra, a qui se li va notificar personalment l’acord i malgrat «ser coneixedor i plenament conscient del caràcter imperatiu i inexorable de l’ordre», va presentar un escrit en el qual sol·licitava una reconsideració de la mesura. «L’ordre és meridiana i explícita, i no hi ha interpretacions sobre el seu significat o transcendència, pes i gravetat. Els termes són clars i imperatius, sense marge d’error quant a l’entesa i comprensió de les paraules utilitzades, que resulten de molt senzilla anàlisi», recalquen els jutges.

L’organisme electoral va ratificar l’acord el 18 de març i va advertir el mandatari de les responsabilitats administratives i, en el seu cas, penals, en què podria incórrer si persistia en la desobediència. El mandatari va intentar anul·lar l’ordre en dues ocasions, però no ho va aconseguir. El nou termini vencia el 19 de març. Aquell mateix dia, després de la reunió del Consell de Govern, la llavors portaveu Elsa Artadi, va comunicar que el president no tenia intenció de retirar els símbols tal com ordenava la JEC, que es va ratificar en la seva actitud. Al constatar la policia que als edificis públics de la Generalitat seguien penjats pancartes i llaços grocs, l’òrgan electoral va requerir el 21 de març la Conselleria d’Interior que el Mossos retiressin aquesta simbologia de «manera immediata». L’endemà es van treure.

Deure d’acatament

La sentència remarca que «el mandat emanat dels successius acords» de la JEC és eloqüent, expressiu i clarament revelador» del que havia fer Torra, «imposant al seu destinatari un inexcusable deure d’acatament i subjecció en tots els seus extrems». Els magistrats detallen: «Assistim al pronunciament d’una ordre que emana d’una autoritat administrativa amb competència per a això, que, de manera clara i terminant commina el destinatari d’aquesta ordre a actuar d’una determinada manera».

Pel tribunal, el president «no només no va ordenar la retirada a les façanes», sinó que «va arribar a decidir (o consentir), en alguns casos, la seva substitució per altres llaços, blancs i creuats per una ratlla vermella. No hi ha cap dubte, doncs, que, a més de desatendre el mandat de la Junta Electoral, assistim a una voluntat conscient i a una disposició anímica inequívoca de contravenció». En aquest sentit, ressalta que el comportament de Torra davant l’ordre «revela una negativa oberta i franca al compliment del que hi havia resolt» i recorden que el mateix condemnat «ho va admetre de manera explícita» en el judici, a l’admetre que va desobeir.

A l’hora d’imposar la pena, els jutges s’han fixat en «la recalcitrant i reiterada actitud desobedient, i la seva conducta persistent en l’incompliment de l’ordenat successivament en, almenys, dos acords (d’11 i de 18 de març) ferms i executius tots dos. Atesa a més l’ostentació pública del fet desobedient».

Símbol legítim, però no en campanya

A més, el TSJC recorda que la JEC va respondre a Torra sobre «el que representen els llaços grocs o les banderes estelades» a l’indicar-li que són un «símbol legítim que poden utilitzar les formacions polítiques en la seva propaganda electoral, però que, almenys durant els períodes electorals» no ho poden «fer els poders públics, ja que aquests han de mantenir una rigorosa neutralitat política».

L’alt tribunal fa menció a la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar per sedició els líders independentistes per refutar l’argument de Torra sobre «la llibertat d’expressió com a eix i pilar de les seves decisions». «L’únic objecte de debat en aquestes interlocutòries ha sigut, en vista de tot l’analitzat, la contundent, reiterada, contumaç i obstinada resistència de l’acusat a acatar un mandat investit d’autoritat i dictat d’acord amb la legalitat», assenyalen els magistrats. «Res empara, doncs, la desobediència en què va incórrer» Torra, sentencien els magistrats.