La fiscalia s'oposa a la llibertat de Junqueras per la seva condemna en ferm

Davant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que declara que el president d’ERC, Oriol Junqueras, va adquirir la immunitat que li confereix ser eurodiputat des del moment en què va resultar electe, el Suprem ha optat per donar-se un marge abans de pronunciar-se, al donar cinc dies a les parts personades en la causa del procés per al·legar el que creguin oportú.

El termini, que entre caps de setmana, dies de gràcia per garantir la notificació i dies festius, no acabarà fins al 3 de gener, ha resultat excessiu per a la defensa de Junqueras, que immediatament ha demanat l’excarceració, i per a la fiscalia, que en tot just tres hores ha respost el contrari: que ha de seguir pres perquè va ser condemnat en ferm a 13 anys de presó i a altres tants d’inhabilitació en una sentència que el Suprem ha d’enviar com més aviat millor al Parlament europeu per comunicar oficialment la pèrdua de condició de diputat d’aquesta Cambra del líder independentista.

A l’espera del que contestin l’Advocacia de l’Estat, que al juny ja es va mostrar favorable a concedir el permís a Junqueras, i l’acusació que exerceix Vox, contrària a qualsevol concessió al líder independentista, la proposta fiscal sembla fàcilment assumible per l’alt tribunal, perquè no implica un canvi apreciable en la seva decisió original.

La fiscalia també demana que s’aixequi la suspensió de la inhabilitació decretada pel Suprem a l’espera que el TJUE li resolgués els seus dubtes sobre si l’havia d’haver deixat sortir de la presó per adquirir l’escó d’europarlamentari. L’argument fiscal passa pel fet que els resultats a l’Europarlament no es van proclamar fins al 13 de juny, un dia després que quedés vist per a sentència el judici del procés, fet que fa que «la immunitat del desplaçament no hauria impedit en cap cas, la continuació del procediment fins al dictat i execució de la sentència».

L’informe firmat pels quatre fiscals que van actuar en el judici del procés (Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena) resumeix el que «estableix substancialment» la sentència del TJUE en relació amb la immunitat dels eurodiputats i les immunitats que els confereix el càrrec, entre les quals figura la de desplaçament al lloc de reunió de l’eurocambra i a la seva primera sessió constitutiva, una cosa que a Junqueras li va impedir el Suprem al no donar-li permís per sortir de presó.

Notícies relacionades

Joan Carles I, davant l’Assemblea de França: «Només jo mateix podia escriure la meva història»

El PSOE busca la complicitat del PP per dedicar un «espai important» del Congrés a Rubalcaba

Aquesta immunitat «implica l’aixecament de qualsevol mesura de presó provisional que hauria sigut imposada abans de ser proclamat electe», diu la sentència europea, per afegir que «si el tribunal nacional competent considerés necessari» mantenir-lo pres, «hauria de sol·licitar com més aviat millor al Parlament Europeu la suspensió d’aquesta immunitat». El fiscal no ho discuteix; es limita a recordar que les circumstàncies són diferents ara i que Junqueras ja no està en presó provisional, sinó complint condemna en ferm.

Amb l’informe amb el qual no ha sigut tan ràpida la fiscalia és amb el que ha sol·licitat el jutge del Suprem Pablo Llarena a les parts en relació amb els fugits Carles Puigdemont i Toni Comín, que al no haver pogut ser jutjats són els que poden resultar més beneficiats per la sentència europea. Es dona la circumstància que al febrer previsiblement se’ls unirà Clara Ponsatí, que forma part de la quota d’eurodiputats amb qui augmentarà la seva representació Espanya després de la sortida de la Gran Bretanya amb el ‘brexit’, informa Silvia Martínez.