La fiscalia reclama l'arxivament de gairebé totes les causes per les càrregues policials de l'1-O

Els fiscals Diego Villafañe i José Luis García han sol·licitat aquest dijous l’arxivament de la investigació oberta per les càrregues de la Policia Nacional als centres de votació durant el referèndum unilateral de l’1-O a Barcelona, al considerar que els agents es van veure obligats «a fer ús de la força legítima i proporcionada» davant una «actitud de resistència i hostilitat de centenars de milers de ciutadans».

El text, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, remarca que no existeix «cap dada o indici que permeti sospitar, després de més de dos anys d’investigació, una intervenció policial global desproporcionada, ni en la gestió i direcció de l’operació, ni en el seu desenvolupament i evolució». El ministeri públic sustenta part de la seva tesi en la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés.

Des de feia dies, la fiscalia estava analitzant la possibilitat de demanar al jutge d’instrucció el sobreseïment de les 26 peces incoades, una per cada centre de votació. Aquest dijous, després de la declaració, al matí, dels últims comandaments imputats, ha presentat l’escrit de 62 folis. S’hi reclama l’arxivament, però també que continuï el procés per accions «individualitzades» de sis agents, de la cinquantena d’imputats, als quals s’atribueixen delictes de lesions o de maltractament i que es continuï investigant el llançament d’una pilota de goma per part de la Policia que va provocar que una persona perdés la visió d’un ull.

El ministeri públic, a més de valorar les proves recopilades, emfatitza sobre la sentència del procés i la seva projecció en la investigació sobre les càrregues policials. Per argumentar aquesta connexió, detallen una sentència del Tribunal Constitucional que al·ludeix que els tribunals «han d’ajustar-se al que s’ha jutjat en un procés anterior» quan hagin de decidir sobre una situació amb «estreta connexió». A partir d’aquesta premissa, els fiscals arriben a la conclusió que la sentència del Suprem «guarda íntima» relació amb l’objecte de la investigació de les càrregues i reforcen la seva tesi sobre l’«adequació legal» de la intervenció de la Policia Nacional.

Obstaculització de l’actuació policial

Així, els fiscals precisen que l’actuació de la Policia va ser motivada, com recull el Suprem, per la inactivitat dels Mossos, i afegeixen que la seva actuació no anava dirigida cap als ciutadans que van anar a votar, sinó cap a aquells «que van obstaculitzar, van impedir i van entorpir –amb agressions físiques, en alguns casos, i verbals, en molts d’altres– la intervenció policial ordenada pelTribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El text diu que, després d’haver-se verificat a primera hora de l’1-O la «insuficiència, inadequació i ineficàcia» de l’actuació dels Mossos, «es va fer necessari activar» la Policia Nacional per evitar el referèndum. Els comandaments van focalitzar la intervenció, incideix, en els centres de votació de «l’obertura dels quals es tenia coneixement fefaent», buscant «exclusivament» accedir a l’interior per a la retirada de material de votació. Quan es van trobar amb una «actitud subversiva» de nombrosos grups de persones, els agents, afirmen els fiscals, es van veure obligats «a fer ús de la força legítima», com va apreciar el Suprem. Admeten que els antiavalots van utilitzar les porres, però seguint el protocol, a excepció d’algun cas «aïllat», i relaten que els agents van utilitzar megàfons per informar.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Sobre l’ús de la força per part de la Policia, els fiscals tornen a recordar la sentència del procés, que relata que a primera hora de la tarda de l’1-O, «ja que l’ús de la força podria esdevenir desproporcionat», els agents «van rebre ordres i es van veure irremeiablement» forçats a «declinar el seu propòsit inicial». Al seu parer, l’alt tribunal «dona per suposat» que l’ús de la força policial, per tant, no va ser desproporcionat al matí.

Retrets a l’Audiència

Els fiscals rebutgen els arguments que va donar l’Audiència de Barcelona per investigar els comandaments policials, igual com la seva consideració que els ciutadans l’1-O als centres estaven emparats per la llibertat de reunió. I no només això, sinó que també repliquen el jutge d’instrucció, que va qualificar la situació a les escoles de «conflicte de legitimitats» entre votants i agents. «El comportament dels ciutadans que es van congregar davant les portes dels centres amb l’única i exclusiva finalitat d’avortar un mandat judicial –destaquen els fiscals– no estava emparat en les llibertats d’expressió, reunió i manifestació, tal com ha manifestat el Tribunal Suprem».