RECURS

La fiscalia proposa fiances de 9.000 euros per a tres dels CDR presos

El ministeri públic, partidari d'atenuar la situació dels que no van manejar material explosiu

En canvi, reclama que segueixi a la presó el setè CDR, l'ordre de presó del qual ha sigut anul·lada per la Sala Penal

GRAF7481. SABADELL (BARCELONA), 23/09/2019.- Registro que los agentes de la Guardia Civil han llevado a cabo este lunes en la vivienda sita en la calle Antoni Cusido de Sabadell (Barcelona), perteneciente a una de las nueve personas detenidas este lunes en Cataluña, vinculadas a los Comités de Defensa de la República (CDR), a los que la Fiscalía acusa de ultimar acciones terroristas y que tenían en su poder material para fabricar explosivos caseros e información sobre edificios públicos. EFE/Enric Fontcuberta

GRAF7481. SABADELL (BARCELONA), 23/09/2019.- Registro que los agentes de la Guardia Civil han llevado a cabo este lunes en la vivienda sita en la calle Antoni Cusido de Sabadell (Barcelona), perteneciente a una de las nueve personas detenidas este lunes en Cataluña, vinculadas a los Comités de Defensa de la República (CDR), a los que la Fiscalía acusa de ultimar acciones terroristas y que tenían en su poder material para fabricar explosivos caseros e información sobre edificios públicos. EFE/Enric Fontcuberta / Enric Fontcuberta (EFE)

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

La Fiscalia de l’Audiència Nacional es mostra partidària que, almenys, tres dels set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vegin atenuada la seva presó amb fiances de 9.000 euros, segons han informat fonts fiscals. Es tracta dels tres que no van estar en contacte amb els materials susceptibles de convertir-se en explosius: Xavier Buigas, Eduard Garzón i Xavier Guillem Duch, a qui, no obstant, es considerava màxim responsable de la presumpta cèl·lula terrorista d’Equip de Resposta Tàctica (ERT).

Malgrat el canvi de criteri de la fiscalia, en la vista que s’ha celebrat aquest dijous davant de la Sala Penal Audiència Nacional ha defensat la permanència a la presó deGerminal Tomás Abueso, que va ser enviat a la presó junt amb sis membres més dels CDR el 26 de setembre per presumptapertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls. El seu recurs va entrar més tard que el dels seus companys, per la qual cosa no es va decidir en la mateixa vista d’apel·lació. Se’l situa en l’anomenat «nucli productor» dels explosiusdels ERT junt amb Jordi Ros i Alexis Codina.

La Sala no ha tingut dubtes i aquest mateix matí ha procedit a anul·larl’ordre de presó com va fer amb gairebé tots els seus companys. Com va passar amb ells, el jutge Manuel García-Castellón celebrarà aquest divendres una nova vista breu per decretar la mesura que cregui oportuna.

El canvi de posició de la fiscalia, que les fonts consultades neguen que obeeixi a interessos polítics, s’ha produït en els recursos d’apel·lació presentats pels CDR després que el magistrat instructor els tornés a confirmar la presó. No obstant, no s’esperava per haver mantingut fins i tot en aquestes vistes la necessitat que es quedessin a la presó. La imposició de la fiança proposada seria acceptada automàticament pel jutge si fos l’única acusació personada, però en el procediment exerceixen l’acusació popular diverses associacions en representació de diversos col·lectius de víctimes del terrorisme. 

Presó preventiva

El procediment contra la presumpta cèl·lula terrorista està sent accidentat. Dels set detinguts que van acabar a la presó només dos van acceptar respondre a les preguntes del tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, i del jutge. Es tractava de Ferran Jolis i Jordi Ros, que van comparèixer assistits per un advocat d’ofici, a diferència dels seus companys, que ho van fer per lletrats del col·lectiu Alerta Solidària.

Notícies relacionades

Al resoldre els recursos d’apel·lació contra la presó, la Sala Penal va decidir anul·lar-los a l’aplicar una nova doctrina del Tribunal Constitucional consistent en el fet que el jutge els hauria d’haver proporcionat informació essencial per a la seva defensa durant la vista breu del 505, malgrat que la causa fos secreta. 

Després d’omplir el tràmit, el jutge va decretar de nou la presó preventiva dels quatre investigats, els recursos dels quals havien conduït a la nul·litat de les primeres interlocutòriesGuillem Xavier Duch, Eduardo Garzón, Xavier Buigas i Alexis Codina. Aleshores ja s’havia aixecat parcialment el secret i les defenses coneixien els indicis contra ells.