19 set 2020

Anar al contingut

El sobiranisme moderat entra en joc amb un nou partit

La plataforma El País de Demà, amb exmembres de CDC, PSC i independents, entrarà en política

El PDECat proposarà dissabte obrir-se a JxCat sense perdre ni la seva estructura ni la identitat centrista

Fidel Masreal

El sobiranisme moderat entra en joc amb un nou partit

Quan el líder de la Crida i exdiputat de JxCat Jordi Sànchez, en una entrevista a EL PERIÓDICO a la presó de Lledoners, va mostrar la seva total determinació a fer creu i ratlla i integrar la Crida i el PDECat i els independents de JxCat en un nou ens polític, van saltar alarmes internes i es van confirmar els pronòstics: l’espai postconvergent, amb totes les seves famílies i sectors sovint contradictoris, camina cap a una unificació. No serà ni fàcil ni immediata, i pel camí apareixeran escissions i altres espais, com la probable conversió en partit d’El País de Demà.

El primer moviment vindrà de la mà del PDECat. El pròxim dissabte dia 14, la formació hereva de Convergència celebra un consell nacional decisiu. En aquesta reunió del màxim òrgan entre congressos, la direcció donarà el seu veredicte sobre el futur del partit, després del debat intern que van celebrar les agrupacions territorials al setembre. La proposta amb tota probabilitat passarà per obrir-se a confluir en una marca nova, probablement Junts per Catalunya, però mantenint viu l’espai que representa el PDECat, la seva estructura i línia ideològica. És a dir, res de dissoldre’s.

La clau de la nova estructura serà, sens dubte, que tots els actors implicats –Puigdemont, l’actual direcció del PDECat, la Crida, els independents de Junts per Catalunya– assumeixin una única estructura clàssica de partit amb una direcció cohesionada i un rumb únic. Amb diferents sensibilitats, però únic. El líder, sens dubte, seria Puigdemont, però el comandament diari i operatiu hauria de recaure en altres persones.

La primera de les reaccions a tenir en compte serà la de l’expresident Carles Puigdemont, des de Waterloo. Puigdemont ha coquetejat a l’estiu amb la idea que la Crida –l’associació partit– creada fa un any per intentar aglutinar tot l’independentisme– sigui la que piloti la reunificació. Caldrà veure també com es conjuga la proposta de l’expresident de mantenir la confrontació amb l’Estat amb la posició més pactista de bona part del PDECat.

La resposta de la Crida

En funció de la reacció de l’expresident, la Crida mourà també les seves peces. L’associació no ha participat a les eleccions i la seva capacitat d’influència política ha anat minvant a mesura que es constatava que cap partit independentista s’integrava en la plataforma. Dirigents de la Crida van desconfiar de les paraules de Sànchez. I no s’integraran fàcilment en un nou partit si aquest no manté la línia radical de Puigdemont. 

Les fugues moderades

En l’altre extrem del tauler, els exdirigents del PDECat i de l’antiga Convergència que han sigut apartats gradualment dels posts de comandament Marta Pascal, Jordi XuclàCarles Campuzano, entre d’altres– estan a l’expectativa de si es crea o no un espai sobiranista moderat. I sí, és més que probable que El País de Demà, l’associació sobiranista impulsada per exconvergents, empresaris, acadèmics i exmembres del PSC, decideixi els pròxims dies convertir-se en un partit polític. En l’última reunió d’aquest ‘think tank’ es va plantejar obertament aquesta possibilitat. L’objectiu és constituir una pista d’aterratge de tot el sobiranisme que rebutja la via unilateral i aposta pel diàleg des d’una ideologia de centre.

La candidatura

Tota aquesta operació ha d’executar-se amb relativa urgència, atesa la situació processal del president Quim Torra, que pot ser inhabilitat en qüestió de mesos i precipitar així un avenç electoral. La inestabilitat crònica del Govern també porta els actors implicats en aquest encaix a intentar resoldre l’actual dispersió de marques de forma ràpida. Però existirà sens dubte un escull que marcarà el rumb que prengui la nova nau: el candidat o candidata a president. Puigdemont està sempre a la recambra –malgrat que els seus fidels afirmen que si aconsegueix ser eurodiputat, difícilment renunciaria a la seva immunitat– ja que tots coincideixen que és el millor nom per provar de batre ERC. Però si ell no és l’elegit, afloraran de nou les discrepàncies. Laura Borràs, actual portaveu de JxCat al Congrés, és el perfil preferit pels puigdemontistes. Però el PDECat vol posar sobre la taula noms més clarament vinculats al partit, com el conseller Damià Calvet, que es deixa estimar. L’altra gran qüestió serà el programa sobiranista amb què es presenti aquest nou ens. ¿Proposarà de nou la independència unilateral si se supera el 50% de recolzaments a les urnes?¿Abraçarà les tesis més pactistes i gradualistes? Aquesta serà, sens dubte, una altra prova de foc d’una operació que ha començat a caminar amb no poques incògnites en l’aire.