El constitucionalisme d'Iglesias

El 41è aniversari de la Constitució arriba enmig de les negociacions del PSOE i ERC per aconseguir una abstenció dels republicans que permeti tirar endavant la investidura de Pedro Sánchez i la formació d’un Govern en el qual el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, seria el vicepresident. Amb aquest panorama futur a sobre de la taula, el cap dels morats ha passat d’exigir canvis en la Constitució a defensar la Carta Magna com la millor solució per frenar l’extrema dreta de Vox. 

La relació del polític madrileny amb la llei fundacional sempre ha resultat complicada. La primera vegada que Iglesias va acudir al Congrés dels Diputats per celebrar l’aniversari de la Carta Magna va ser el 2015, quan era europarlamentari i estava immers en la campanya electoral del 20-D. L’any següent, després d’haver irromput a la Cambra baixa ocupant la tercera posició, va decidir no assistir al 38è aniversari de la Constitució. «Volem que s’obri un procés de canvi constitucional capaç de donar resposta als grans problemes del nostre país», van dir fonts pròximes a la direcció morada, que va enviar l’exdirigent Carolina Bescansa i l’actual secretari d’Acció de Govern, Pablo Echenique, a representar el partit. 

En les dues últimes commemoracions, el líder d’Unides Podem sí que es va presentar en els actes per celebrar l’aniversari de la Constitució. No obstant, va utilitzar aquesta data per plantejar reformes. El 2017, dies abans dels comicis catalans, va posar a sobre de la taula la idea de construir un «nou acord» que fes que «ciutadans de territoris diferents amb sentiments nacionals diferents es puguin posar d’acord per a un projecte col·lectiu». L’any següent, coincidint amb la presència del rei Felip VI pels 40 anys de la Carta Magna, Iglesias va enarborar el republicanisme que encapçala la seva formació. 

No obstant, des de fa mesos, Iglesias ha aparcat la reforma constitucional. En aquest sentit, aquest divendres, lluny de criticar la Constitució i a les portes d’entrar en el Consell de Ministres, ha enaltit alguns dels preceptes acordats el 1978 com el millor «antídot» contra la ultradreta. «És el moment de reivindicar els articles socials de la Constitució que poden representar un cinturó de seguretat per a les majories socials», ha sentenciat.