07 d’ag 2020

Anar al contingut

L'ENDIMONIAT TAULER POLÍTIC

El calendari judicial embolica la negociació de la investidura de Sánchez

Els presos de l'1-O podrien tenir els primers permisos en plens contactes PSOE-Esquerra

La justícia europea dirimeix el dia 19 si Junqueras disposa o no d'immunitat com a eurodiputat

Xabi Barrena / J. G. Albalat

El calendari judicial embolica la negociació de la investidura de Sánchez

POOL New

El complex calendari judicial, en un sentit ampli, conceptual i geogràfic, s’alça com una planta enfiladissa en la negociació, possible acord i eventual sessió d’investidura de Pedro Sánchez. No és res nou i no serà l’última vegada. La sembra de querelles al seu dia porta i portarà a una contínua interferència dels assumptes de la llei en qualsevol negociació política que es conjumini. La situació dels presos i el seu itinerari cap als diferents graus de llibertat; la vista per a l’extradició o no de Carles Puigdemont, i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si Oriol Junqueras gaudeix o no d’immunitat com a eurodiputat s’enreden amb les potes de la negociació entre el PSOE i ERC

Les juntes de tractament de les presons on es troben presos els nou dirigents de l’1-O realitzaran abans del 14 de desembre la proposta per classificar cadascun d’ells en un règim penitenciari, atenent la seva situació personal i penitenciària. Aquesta proposta haurà de ser aprovada després per la Secretaria General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, que té un termini màxim de dos mesos per fer-ho. És a dir, el 14 de febrer

A partir d’aquesta classificació, els interns podran disfrutar de permisos (a partir del segon grau i després de complir un quart de la condemna) o de règim penitenciari de semillibertat. Una de les possibilitats és que se’ls apliqui des del primer moment l’anomenat tercer grau penitenciari, que permet al reclús únicament anar a dormir a la presó. Un 40% dels interns sense antecedents el tenen, ja que la llei només exigeix haver complert la meitat de la condemna per accedir a la semillibertat en cas de delictes especialment greus, com ara terrorisme, pederàstia i crim organitzat, però no en la resta. Si la Secretaria General concedís al final aquest règim obert, la decisió pot ser recorreguda per la fiscalia i el Tribunal Suprem (TS).

No obstant, el segon grau o ordinari també permet flexibilitzar el règim dels presos fins a condicions molt similars a les de la semillibertat, mitjançant dos articles del reglament, el 100.2, que es va aplicar a l’exdirigent de CDC Oriol Pujol, i el 117, que ha propiciat les sortides d’Iñaki Urdangarin per dur a terme activitats de voluntariat amb una oenagé. En els dos casos, els concedeix la junta de tractament. 

El tribunal de la UE

No és l’únic cercle vermell en el calendari de Junqueras. El 19 de desembre, el TJUE sentenciarà sobre la immunitat o no del president d’ERC. L’advocat general de la UE, Maciej Szpunar, afirma que Junqueras va adquirir la seva condició d’eurodiputat i, per tant, la immunitat amb la proclamació dels resultats electorals del 26 de maig. És a dir, que no es necessari el compliment del ritual que cada país imposa per acreditar-se com a parlamentari europeu i que, en el cas d’Espanya, Junqueras no va seguir perquè se li va negar la sortida del Centre Penitenciari Madrid VII, on estava reclòs. 

Szpunar reconeixia que la condemna de Junqueras, especialment la inhabilitació, feia estèril tota discussió. L’advocat general desconeixia llavors que en l’executòria de la sentència el Suprem va suspendre la pena d’inhabilitació fins que el TJUE resolgués les qüestions prejudicials requerides pel jutge del TS Manuel Marchena. 

Puigdemont, a l’aguait

A tot això s’hi ha de sumar que una sentència favorable als interessos de Junqueras obriria la porta que Puigdemont presentés un recurs al mateix TJUE sobre la seva immunitat parlamentària vedada. Això, sumat a la lliure circulació de què de moment gaudeix, podria suposar un altre còctel explosiu.

Això sí, la lliure circulació de l’expresident depèn del que decideixi la justícia belga el 16 d’aquest mes, dia de la vista oral sobre la nova euroordre dictada per Espanya per a l’extradició de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. El 12, la defenses, després de l’escrit del fiscal, tindran ocasió de contraargumentar. El mateix dia de la vista sobre l’euroordre de Clara Ponsatí a Escòcia. La planta enfiladissa creix descontrolada.