Rajoy demana al PP i al PSOE anar «de bracet» en temes com la unitat d'Espanya

En assumptes com la unitat d’Espanya «és obligat que els dos grans partits vagin de bracet. I qui trenqui això és un irresponsable», ha advertit Mariano Rajoy, expresident del Govern i del PP, a tan sols dos metres i mig de l’actual president del partit, Pablo Casado.

Era la distància que separava l’escenari de l’auditori Rafael del Pino de Madrid de la primera fila de seients, on el líder de l’oposició s’ha assegut per assistir a la presentació d’‘Una España mejor’ (Plaza & Janés), el llibre testimoni que ha escrit el president a qui va descavalcar una moció de censura capitanejada pel socialista Pedro Sánchez.

Rajoy ha emmarcat aquest missatge principal de la seva intervenció en una al·lusió a la necessitat «bàsica» de consensos en matèria de quatre temes essencials, a més de l’esmentat: la lluita contra el terrorisme, el desenvolupament del model territorial, el 155 o la sobirania nacional. Sobre aquests temes d’Estat «és un error legislar per majoria», ha comentat, «només amb el consens funcionen bé, com va passar amb la Constitució».

Ensenyament català

L’expresident s’ha referit a la seva experiència amb l’article 155 de la Carta Magna, que ell va aplicar per primera vegada en la història d’Espanya, i ha tret aquest ensenyament: «El missatge que ha deixat l’article 155 és que la nació espanyola té instruments per defensar-se. I, quan s’ataca la unitat nacional o la sobirania nacional, la nació es pot defensar. Ho saben i ho coneixen molt bé els que han anat contra la unitat de la nació i la sobirania nacional».

Ha sigut el moment en què l’expresident ha emprat un to més terminant, al llarg d’un acte en el qual s’ha sentit entre amics. Rajoy ha reivindicat la seva figura amb la seva ironia: «Els campions dels tòpics deien que jo era Tancredo», ha dit abans de parlar de les mesures més importants desenvolupades en la seva etapa de govern.

Entre aquestes, «pagar cinc milions nou-centes mil factures que les administracions devien». L’avui registrador de la propietat ha recordat les reformes que va emprendre, com a pòrtic per a la seva frase més emfàtica: «Des de la moció de censura, fa més d’un any i mig, no s’ha fet res».

Incondicionals

Pablo Casado ha acudit acompanyat dels seus sotssecretaris, Cuca Gamarra, Pablo Montesinos, Ana Beltrán i Pablo de Olano. Però l’auditori de la Fundación Rafael del Pino s’ha omplert sobretot de marianisme. Hi ha hagut, és clar, els pivots de la seva política a Catalunya Enric Millo, Jorge Fernández Díaz i Alicia Sánchez Camacho.  També una representació dels governs de Rajoy: Íñigo Méndez de Vigo, que va ser portaveu; l’extitular d’InteriorJuan Ignacio Zoido; el de Justícia Rafael Catalá; la d’Ocupació, Fátima Báñez... i figures com Ana Pastor, Alberto Núñez Feijóo, María Dolores de Cospedal, Alberto Nadal, José Ignacio Wert i l’ara senador Fernando Martínez Maíllo

I, perdescomptat, Cristóbal Montoro. I, també, ella: «Soraya és dins», ha dit per una orellera un organitzador quan ha arribat l’exvicepresidenta Sáenz de Santamaría.

Presentada aquest dimecres pel periodista de la Cope Carlos Herrera, bona part de l’obra gira entorn de dos esdeveniments crucials del seu mandat: el trampejo del rescat bancari i la crisi política a Catalunya, tots dos prou greus per portar-lo a corroborar sense embuts el que li diu un col·laborador pròxim: «En set anys ens va tocar defensar en dues ocasions la sobirania nacional»

Els altres esdeveniments –«o fets que es van esdevenir durant el meu govern», en paraules de Rajoy– també precisen la seva pròpia atenció en pàgines; en un cas, «la dissolució de la banda terrorista ETA»; en l’altre, cobrant-se alguna factura: «Una moció de censura que no ha servit per millorar l’estabilitat del país».

Ha dit Rajoy que en el llibre parla de moltes coses. «També de corrupció, i de presumpció d’innocència, i dels inquisidors, que floreixen a tot arreu i no descansen mai».

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

I l’obra conté un apunt biogràfic no gaire conegut fora de la Galícia autonòmica, unes pàgines en què reivindica un antecessor represaliat pel franquisme. L’avi de l’expresident, Enrique Rajoy Leloup, «regidor a Santiago i artífex principal, juntament amb Alexandre Bóveda, de la redacció del primer Estatut d’Autonomia de Galícia l’any 1936». No va acabar bé: «Bóveda va ser afusellat a l’inici de la guerra civil [...]  i el meu avi va ser expulsat de la universitat i suspès en l’exercici de l’advocacia».

I, en fi, alguns paràgrafs que, com ja va fer en un vell congrés celebrat a València, aborden la seva proposta de posicionament del partit amb un aire zen. «El centrisme no és una ideologia; no és una doctrina política. El centrisme és una voluntat».