La jutge Pilar Llop, nova presidenta del Senat

María Pilar Llop Cuenca, senadora socialista madrilenya de 46 anys i jutge especialista en violència de gènere, és jala nova presidenta del Senat, després d’una segona votació en la qual s’ha imposat per majoria simple amb 130 sufragis sobre el candidat del PP,Pío García Escudero, a qui han votat 109 senadors.

Pilar Llop, filla d’un taxista i una perruquera, amb només quatre anys d’experiència en política activa, és la segona dona que accedeix a la butaca principal de la Cambra alta. SucceeixManuel Cruz en el càrrec i encarna una primera picada d’ullet del PSOE al feminisme en aquesta legislatura.

De fet, en el seu primer discurs, la nova presidenta ha reservat un espai significatiu al feminismei al principal problema de la dona: «Mai hi ha arribat a haver una paritat efectiva» a les Corts des de les constituents, que van tenir sis senadores, ha recordat abans de remarcar «l’objectiu de la igualtat» de la seva presidència. «Tenim l’obligació d’acabar amb la violència de gènere», ha advertit el recordar les «1.028 dones i 34 nenes i nens» que han sigut víctimes mortals d’aquesta xacra «intolerable durant el segle XXI». Aquesta ha sigut la part més aplaudida del seu discurs. 

Llop arriba a la presidència amb felicitacions no només dels partits d’esquerra, també del principal grup de l’oposició, el PP, el portaveu a la cambra del qual,Javier Maroto, ha considerat «un tret molt positiu» la seva condició de jurista experta en violència de gènere.

Promeses heterodoxes

De nou, com en altres obertures de legislatura, s’han sentit aquest dimarts en el Senat fórmules de promesa o jurament i acatament de la Constitució més enllà de la frase habitual. Abans de començar aquesta cerimònia, el popular Javier Maroto ha demanat sense èxit a la presidenta que s’evitessin les fórmules no ordinàries.

Els independentistes d’Esquerra Republicana han repetit la fórmula en català «per la llibertat de les preses i els presos, el retorn de les exiliades i els exiliats i fins a la consecució de la república catalana, per imperatiu legal, prometo». 

Els de Junts, per la seva banda (Josep Lluís Cleríes, Josep Maria Matamala, Josep Maria Cervera, Teresa Rivero i Marta Pascal), han realitzat l’acte de jura prèviament davant d’un notari «no per malaltia ni per força major», ha explicat el senador del PDECat Cleríes, que ha demanat que consti en acta, sinó «perquè existeix aquesta possibilitat i té els mateixos efectes jurídics». Aquesta possibilitat els ha evitat posar-se davant d’un gran exemplar de la Constitució que s’interposava entre cada senador i la presidenta Llop en l’acte de jura.

El nacionalisme basc present a la Cambra alta ha evidenciat una diferència de matís: els senadors del PNB prometien «per imperatiu legal», i els d’EH-Bildu amb aquesta mateixa condició i «fins a la república basca».

Els dos senadors de Vox han utilitzat un «Per Espanya; sí, juro». El senador de Més per Mallorca Vicenç Vidal ha promès «sense renunciar al dret d’autodeterminació dels pobles». I la senadora andalusa María Pilar González ha condicionat el seu acatament de la Constitució «per Andalusia lliure».

Però de totes les fórmules heterodoxes de jurament i consegüent consagració com a senadors, la més nova i celebrada ha sigut la utilitzada pels dos senadors de Terol Existeix, Joaquín Egea i Beatriz Martín Larred, que s’han conjurat contra «l’Espanya buida i buidada» i contra la diferència entre «una Espanya desenvolupada i una altra que no ho està». Especialment la senadora de Terol, que, embarassada i somrient, s’ha posat la mà al ventre al dir: «Prometo, prometem».

Discurs territorial

En la seva primera al·locució pública com a presidenta, Pilar Llop ha expressat la seva «determinació de complir aquesta tasca amb tota dignitat i entrega», i ha tingut un record per al seu predecessor, Manuel Cruz, «per la seva feina en el temps no especialment fàcil que li ha tocat exercir el càrrec».

Llop ha demanat que el Senat sigui «espai de trobada i debat serè» en el qual s’entengui «que ningú té el monopoli de la veritat», i en el qual s’exerceixi «en la seva plenitud» la funció de representació territorial de la Cambra.  De fet, en un discurs que ha acabat donant les gràcies en eusquera, català, gallec i castellà, ha valorat amb èmfasi la «diversitat i pluralitat» d’Espanya i ha recordat: «Aquesta Cambra representa el poder territorial, el poder d’allò petit que està a prop de la ciutadania.

La nova presidenta del Senat ha tornat a al·ludir al territorial al recordar la pròxima celebració del Dia de la Constitució, considerant que «aquest èxit» està relacionat amb un «sistema d’organització territorial i repartiment competencial que han fet del nostre país un dels més descentralitzats el món».

Llop ha tingut també paraules per «al repte demogràfic que afecta bona part del nostre territori» i per a la cura del medi ambient, «el bé més preuat que podem deixar a les futures generacions». 

La taula

El Senat de la XIV legislatura s’ha constituït aquest dimarts amb 265 parlamentaris, 264 presents, 208 elegits pels ciutadans en les eleccions del 10-N i 57 més de designats per les cambres autonòmiques. En aquest nou període, el PSOE serà el partit majoritari però sense majoria absoluta: haurà de negociar les seves iniciatives en un hemicicle molt fragmentat, amb 20 formacions.

La sessió ha començat a les 10 del matí i ha seguit l’ordre del dia tradicional. Ha presidit la mesa d’edatl’expresident de la ciutat autònoma de Ceuta, Juan José Imbroda, del PP. 

En el torn de votació de les vicepresidències ha resultat elegida la socialista Cristina Narbona vicepresidenta primera, amb 130 sufragis, i el popular Pío García Escudero vicepresident segon, amb 107 vots. Els senadors Francisco Manuel Fajardo (PSOE), Imanol Landa (PNB) i els populars Rafael Hernando i Cristina Ayala ocuparan les quatre secretaries.

Els socialistes han decidit cedir una butaca al PNB, com en la passada legislatura. Tenen més raons en aquesta, ja que, sense majoria absoluta, el PSOE buscarà el recolzament dels nacionalistes bascos per tenir majoria davant el PP.

Possibilitats de pactes

Amb l’actual composició de la Cambra alta, per al PSOE la principal possibilitat de construir majories passa per sumar-hi el PNB (10 escons) i ERC (13, que en seran 15 al compartir grup amb EH Bildu). El recolzament dels nacionalistes bascos sembla més garantit que el d’Esquerra, ja que aquest recolzament està sotmès a la tensió de la negociació que socialistes i republicans porten a terme per a la investidura de Pedro Sánchez.

La via alternativa per als socialistes al Senat passa per sumar altres partits. Dos senadors d’Unides Podem (d’En Comú i Endavant Andalusia), els tres de Compromís, Més Madrid i Més per Mallorca, un regionalista càntabre, un altre navarrès de Geroa Bai, un de Coalició Canària, un altre de l’Agrupació Socialista de Gomera (ASG) i un altre del Partit Aragonès Regionalista sumen deu, la majoria de partits socis del PSOE en les seves autonomies.

El recolzament dels dos senadors de Terol Existeix aflorarà si obté contrapartides en les seves dues principals exigències: diners per a la seva ciutat i província i lluita contra despoblació.

La resta de l’hemicicle la componen nou escons de Ciutadans, cinc senadors de Junts, tres de Vox i un senador d’UPN (elegit en la coalició Navarra Suma).

Grups en formació

De cara a la constitució de grups parlamentaris, Ciutadans té molt probable el recolzament del PP, amb el qual comparteix aliança a Navarra Suma. Per als taronges és clau per tenir veu pròpia en totes les comissions i presència a tots els òrgans, i també per pal·liar la reducció de fons a què es veu obligada la formació pels seus mals resultats electorals. Però per acceptar recolzaments externs hauria de renunciar a la seva crítica formulada en el passat a aquest tipus d’acords.

Si Ciutadans aconsegueix grup propi, es reduiria la mida d’un molt poblat Grup Mixt, que es quedaria integrat pels escons de Vox, Terol Existeix, ASG, PAR, PRC i UPN.

Notícies relacionades

Guia per no perdre's en la sessió de constitució del Congrés i el Senat

La constitució del Congrés obre un desembre vertiginós

Per la seva banda, Podem, MÉS, Compromís i Més País aspiren a estar junts, aquesta legislatura amb Geroa Bai i amb ajuda del PSOE per tenir grup.

El Reglament exigeix sumar deu components i no baixar mai de sis, cosa que fa necessari el préstec de senadors per registrar un grup i que després tornin al seu partit d’origen. Junts i Coalició Canària podrien repetir l’acord que els va proporcionar grup en la passada legislatura: sumen sis senadors i necessitarien ajuda d’altres formacions del Grup Mixt.