Anar al contingut

LA NOVA LEGISLATURA

La constitució del Congrés obre un desembre vertiginós

La setmana del 16 de desembre és la data en què Sánchez vol sotmetre a votació la seva candidatura

Si persistís el bloqueig, les Corts es dissoldrien i les terceres eleccions serien, com a molt aviat, a l'abril

El Periódico

GRAF6039. MADRID, 12/02/2019.- Vista del hemiciclo del Congreso durante la intervención del presidente del PP, Pablo Casado, este martes en el debate de totalidad de los presupuestos. EFE/ Juan Carlos Hidalgo

GRAF6039. MADRID, 12/02/2019.- Vista del hemiciclo del Congreso durante la intervención del presidente del PP, Pablo Casado, este martes en el debate de totalidad de los presupuestos. EFE/ Juan Carlos Hidalgo / Juan Carlos Hidalgo (EFE)

La constitució del Congrés, fixada per a dimarts, activarà un procés en què intervindrà el Rei, convocant els representants dels diferents partits a la Zarzuela i culminant amb la celebració del ple per a la investidura del pròxim president del Govern. Aquests són els passos a seguir una vegada es constitueixin les Corts de la catorzena legislatura.

Després de la sessió constitutiva, la persona elegida per presidir el Congrés es desplaçarà a la Zarzuela per informar-ne al cap de l’Estat, de manera que Felip VI pugui obrir una ronda de consultes amb els partits que han obtingut representació a la Cambra per decidir a qui encarrega sotmetre’s a la sessió d’investidura. Però aquesta vegada, s’afegeix una peculiaritat: atès que el PSOE i Unides Podem van anunciar un preacord per a un govern de coalició en menys de 48 hores des del tancament de les urnes i que els socialistes van iniciar els contactes amb la resta de formacions just després, és previsible que tot estigui ja tancat quan el Rei convoqui aquesta ronda de consultes.

Ronda de consultes i dia de la Constitució

En aquesta ocasió, podran acudir al palau més d’una vintena de partits, i cal veure si aquesta ronda es convoca abans o després del 6 de desembre, amb motiu de la tradicional recepció institucional al Congrés pel Dia de la Constitució. Per fixar aquestes reunions també serà crucial saber si finalment Felip VI és l’encarregat de representar Espanya a la presa de possessió com a president de l’Argentina d’Alberto Fernández, prevista per al 10 de desembre.

En qualsevol cas, es calcula que el 12 de desembre acabarà el termini de cinc dies hàbils per formar els grups parlamentaris de la Cambra, seguint les previsions reglamentàries. Aquell termini comença després de la constitució del Congrés i té en compte que pel mig hi ha dos dies festius: el 6 i el 9 de desembre, ja que a Madrid es passa a aquell dilluns el dia festiu de la vigília, Dia de la Immaculada Concepció. Després, la Mesa del Congrés haurà de ratificar els grups parlamentaris per constituir la Junta de Portaveus, que és l’òrgan que ordena les sessions plenàries i, per tant, el ple d’investidura, quan es convoqui.

Grups i Junta de Portaveus

Així les coses, la setmana del 16 de desembre es preveu com la primera en què es podrà convocar un ple, ja que ja estaran constituïts els grups parlamentaris i la Junta de Portaveus. Més enllà d’aquestes qüestions formals i dels tempos, tot dependrà de si aleshores el PSOE i Podem han aconseguit sumar prou suports per garantir la investidura del socialista i, en particular, de com es desenvolupin les negociacions obertes amb ERC, la posició del qual és crucial.

Divendres passat, la portaveu del Govern en funcions, Isabel Celaá, va assegurar que el candidat del PSOE no compareixerà per demanar la confiança de la Cambra si no té amarrats els recolzaments i abstencions que li garanteixin sortir exitós del debat. «No anirem a una investidura fallida», va dir. Serà investit president aquell candidat que aconsegueixi la confiança del Congrés per alguna d’aquestes dues vies: en la primera votació sumant la majoria absoluta (176 diputats) o, en una segona oportunitat, 48 hores després, aconseguint més vots a favor que en contra.

Tot i que Sánchez arribi a la investidura amb garanties d’èxit, sempre caldrà tenir en compte per fixar la data d’aquesta primera votació el risc, tot i que sigui mínim, d’una nova repetició electoral. I és que, en cas que no fructifiqués cap investidura, les Corts es dissoldrien al complir-se dos mesos d’aquesta data, per celebrar altres eleccions 47 dies després. És a dir, que encara no es pot descartar la celebració d’unes terceres eleccions generals en menys d’un any.

Triar la data sense oblidar el risc de fracàs

Així, ja que s’acostuma a votar diumenge, la data d’aquesta sessió plenària s’ha de triar comptant que en aquest trànsit hi ha dos mesos consecutius de 31 dies (el desembre i el gener) i un mes de febrer amb 29 dies. Si Sánchez aconsegueix ser investit en aquest primer ple, podria prendre possessió el cap de setmana anterior a Nadal i nomenar immediatament els seus ministres. Amb un Executiu ja al banc blau es podrà celebrar la sessió solemne d’obertura de legislatura, presidida pel Rei, cosa que no s’espera fins al gener.

En tot cas, les compareixences dels nous ministres en les seves respectives comissions del Congrés per exposar els seus plans no podran celebrar-se fins i tot, com a molt d’hora, a mitjans del mes de gener. En primer lloc, els grups parlamentaris han d’arribar a un acord sobre la composició de les comissions, després aquestes s’han de constituir i després la Mesa del Congrés ha d’autoritzar expressament que es reuneixin, ja que el gener és inhàbil a efectes parlamentaris segons la Constitució.

Al contrari, si el candidat socialista no aconsegueix ser investit en aquest debat, després de la primera votació fallida comença a comptar un termini de dos mesos per a possibles nous intents. Això implica que, si hi hagués un fracàs a mitjans de desembre –com va passar amb les fallides investidures de Pedro Sánchez el març del 2016 i juliol del 2019–, i si no s’aconseguís una alternativa viable en els dos mesos posteriors, caldria dissoldre les Corts novament a mitjans de febrer per acabar celebrant nova eleccions, com a molt aviat el 5 abril.