Anar al contingut

LA NOVA LEGISLATURA

Guia per no perdre's en la sessió de constitució del Congrés i el Senat

El Periódico

Guia per no perdre's en la sessió de constitució del Congrés i el Senat

Zipi

El Congrés i el Senat de la pròxima legislatura, la número 14, es faran realitat dimarts que ve mitjançant les respectives sessions, que es preveuen interessants i potser sorprenents. Aquí teniu una guia dels passos que se seguiran.

1. Ocupació d’escons

És fresca en la memòria la ubicació que van elegir els llavors principiants diputats de Vox en la sessió constitutiva anterior, del 21 de maig. El líder de la formació, Santiago Abascal, i els altres 23 electes es van instal·lar al grup habitual del PSOE. Encara així, defensant la seva posició, el parlamentari socialista català, José Zaragoza, es va infiltrar entre ells durant tota la sessió, com a defensor de la zona.

Això va passar perquè en la sessió constitutiva del Congrés i del Senat no hi ha encara assignació d’escons: els diputats es col·loquen on volen o on poden, la qual cosa fa aconsellable matinar. La sessió començarà a les 10.00 hores a les dues cambres, així que qui vulgui evitar sobresalts com el de Zaragoza, millor que posi aviat el despertador.

2. Mesa d’edat

És un òrgan temporal a què els reglaments de les cambres atribueixen els primers tràmits de la legislatura, el més rellevant, la direcció de les votacions que formaran les meses. La presidència correspon al parlamentari de més edat, i al Congrés seran secretaris els dos més joves; al Senat, són quatre secretaris.

Segons fonts de la Cambra baixa, només queden quatre electes per fer aquests tràmits i dels 346 que ja ho han fet, el de més edat és Agustín Zamarrón, del PSOE, de Burgos, el mateix que va trucar a les portes de la fama el 21 de maig. El seu aspecte «valleinclanesc» i la seva oratòria per dirigir les votacions van compondre la nota despreocupada d’una sessió crispada.

3. Votacions

El moment de més expectació, políticament. Els electes designen els nou integrants de la Mesa del Congrés i als set de la del Senat. No és una elecció menor, ja que els més votats seran els qui dirigeixin les cambres mentre duri la 14a legislatura.

Les votacions es fan en urna i els parlamentaris de les dues cambres van d’un en un a dipositar una papereta amb un nom. No se sabrà qui ha votat qui. El nom que aconsegueixi majoria absoluta aconseguirà la presidència; si no hi ha majoria absoluta, es farà una segona votació entre els dos més avalats i aconseguirà llavors la presidència qui sumi més nombre de vots.

Al PSOE, apunten fonts d’aquest partit, es dona per fet que la proposta de Pedro Sánchez per exercir la tercera autoritat de l’Estat serà de nou Meritxell BatetAna Pastor és l’aposta del PP. La designació dels quatre vicepresidents i dels quatre secretaris al Congrés, així com dels dos vicepresidents i els quatre secretaris al Senat, es duu a terme mitjançant les respectives votacions. Els parlamentaris amb més recolzaments segons el nombre de llocs en lliça passaran a ocupar-los.

La composició de la Mesa del Congrés s’ha convertit en un assumpte de disputa política a causa de la inclusió o exclusió de Vox, ja que el sistema de votacions comporta alambinades combinacions per acaparar determinats llocs. Vox només entrarà si es donen dos fets: o bé el PP li presta una quota de vots dels seus 89 diputats, o bé cada grup polític es decanta pel seu candidat. Com que això últim sembla que no passarà, que Vox tingui lloc a la Mesa depèn dels populars.

4. Acataments

En la sessió d’arrencada de la legislatura anterior, la 13a, la baralla va esclatar en la fase dels acataments a causa de les fórmules que van utilitzar els quatre diputats electes llavors en presó preventiva pel judici del procés. Les mencions a l’existència de «presos polítics» o a la «república catalana» van provocar una gresca considerable, fins al punt que la sessió es va fer inoïble.

El PP ha demanat per carta a Batet que vetlli per la legalitat dels acataments. Amb tot, tant al reglament com en la jurisprudència del Tribunal Constitucional hi ha suports per cuidar la legalitat de les fórmules d’acatament de la Carta Magna. Fórmules que es basen en el «juro» o «prometo», però que després varien amb acabaments com les del «per imperatiu legal». No obstant, l’elenc d’afegits és ara molt ampli.

5. Començament de la legislatura

Una vegada fets els acataments, i per tant, una vegada els electes s’erigeixen en diputats i senadors a tots els efectes, les presidències de les cambres donen per inaugurada la legislatura. Dimarts començarà la catorzena de la democràcia. Qui ocupi la presidència del Congrés, acabades les sessions, anirà al Palau de la Zarzuela a comunicar al Rei l’obertura. S’albira una legislatura omplerta d’incertesa, ja que, per començar, la investidura no està encara garantida.