La fiscalia demana al Suprem que investigui la diputada de JxCat Laura Borràs

El fiscal del Tribunal Suprem, Javier Zaragoza, no en té cap dubte: l’alt tribunal ha d’investigar la portaveu de Junts per Catalunya, Laura Borràs, pels delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, frau administratiu i falsedat de document, pel fraccionament de contractes per beneficiar l’informàtic Isaías Herrero, amb conceptes i imports «inventats», mentre ella era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el gener del 2013 i el mateix mes del 2018.

El fiscal de Sala, un dels quatre que van representar el ministeri públic al judici al procés, ha fet seva l’exposició raonada enviada per la jutge d’Instrucció número 9 de Barcelona, Silvia López Mejía, que és demolidora contra la diputada Silvia López Mejía, a l’incloure correus en els quals ella mateixa indica a Herrero la fragmentació de contractes perquè no superin els 18.000 euros i així evitar que hagin de ser adjudicats a través d’un concurs públic.

També apareixen converses telefòniques, en les que se sent a Herrero vantar-se de la seva relació «personal i professional» amb l’actual diputada i com això li assegurava «facturar ‘trapis’» a l’ILP, a través de l’adjudicació de contractes que confiava que fins i tot arribessin al moment en què ella arribés a ser ministra. En un mail l’actual diputada li va indicar que havia de fer tres pressupostos, el seu i dos més amb ofertes inexistents; li afegia el comentari que «no pateixi, que té els diners reservats» per a ell.

El fiscal assegura que durant els quatre anys en què es van tramitar els 18 «expedients de contractació analitzats, Borràs, com a directora de l’ILC, tenia assignada la funció d’òrgan de contractació, i en compliment d’aquesta funció, va proposar la contractació, va acordar l’adjudicació, va resoldre aprovar la despesa, va certificar l’execució total o parcial del servei per efectuar el pagament de la factura presentada per l’adjudicatari, va conformar la factura corresponent i va autoritzar finalment el seu pagament, tal com es desprèn del contingut de cada un dels expedients intervinguts». El seu import total va ascendir a 259.863 euros, sense IVA. 

Com a diputada, només pot ser investigada i, en el seu cas, jutjada pel Tribunal Suprem. Serà necessari sol·licitar un suplicatori a la Cambra baixa –que aquest mateix dimarts va celebrar la sessió constitutiva de la XIV legislatura– per poder interrogar-la com a imputada. L’altra possibilitat és que ella renunciï a aquesta prerrogativa i comparegui voluntàriament davant de l’alt tribunal sense necessitat que el magistrat que sigui designat instructor la citi formalment com a imputada, que és l’opció triada pels últims aforats que s’han vist en una tessitura semblant.

Fora de tot dubte

En el seu escrit, de 46 pàgines, el fiscal és taxatiu. «Està fora de dubte que Borràs tenia atribuïda una disponibilitat sobre el patrimoni de l’ILC, tenint en compte les funcions que tenia encomanades per llei com a directora d’aquella entitat, adscrita al Departament de Cultura i el patrimoni del qual estava dotat per diners públic provinents de la corresponent partida pressupostària de la Generalitat», afirma abans de declarar també «fora de tot dubte que, per tal d’enriquir Herrero, va disposar d’aquell patrimoni sense fer cap valoració objectiva a l’hora d’adjudicar-li tots els contractes indegudament fraccionats, amb un clar perjudici a l’erari públic». Més endavant xifra l’import total d’aquestes adjudicacions arbitràries en 259.863 euros, sense IVA, una quantitat que es va fragmentar per imports inferiors a 18.000 euros, per eludir l’obligació d’adjudicar-los per concurs públic.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Afirma que «queden evidenciats clars i contundents indicis de simulació documental continuat per part d’Isaías Herrero Florensa i Laura Borràs a l’hora de confeccionar pressupostos atribuïts falsament a persones i empreses que han negat la seva autenticitat. La finalitat última i única d’aquests documents era la seva aportació a cada un dels expedients de contractació a fi de dotar d’una suposada transparència i objectivitat al procés d’adjudicació contractual, encobrint la decisió predeterminada d’adjudicar tots els contractes a aquell i emmascarant l’il·legal fraccionament contractual, prou motius que impedeixen considerar com a innòcua aquesta conducta falsària continuada».

El delicte de frau «es va cometre a través d’una de les modalitats de contractació pública, i va existir una clara concertació delictiva entre Borràs i Herrero amb la finalitat de defraudar l’ILC». Aquesta conducta es relaciona també amb el delicte de malversació de cabals públics comès atesa la seva disposició sobre els diners de la institució.  I quant a la prevaricació, el fiscal esgrimeix la condició d’autoritat de Borràs com a directora de l’organisme. Afegeix que va cometre els fets descrits abusant de les funcions que legalment tenia encomanades: va dictar resolucions, enteses com a actes administratius que suposen una declaració de voluntat de contingut decisiu que afecta els drets dels administrats o la col·lectivitat en general.