23 febr 2020

Anar al contingut

Camí de la investidura

El PSOE i ERC estudien portar la negociació a Barcelona

Lastra i Rufián encaren aquest dijous una cita crucial i sospesen veure's al Parlament

El Govern cenyeix el diàleg entre executius a la comissió bilateral i esquiva la reunió Torra-Sánchez

Juan Ruiz Sierra Iolanda Mármol

El PSOE i ERC estudien portar la negociació a Barcelona

Eduardo Parra

El PSOE i ERC afronten la cita d’aquest dijous amb bona disposició. Els socialistes i els republicans coincideixen a transmetre que hi ha possibilitats d’arribar a un acord per desencallar la investidura de Pedro Sánchez, prevista per a mitjans de desembre, però ni els uns ni els altres s’atreveixen a anticipar com acabarà tot. Els primers, perquè remarquen que els segons són «imprevisibles» i estan «dividits» entre els partidaris de facilitar la governabilitat i els que aposten per una línia d’enfrontament amb l’Estat. Els republicans, perquè sospiten que els socialistes no tenen la «valentia» necessària per encarar la crisi territorial.

Però els dos partits insisteixen que aquesta trobada, la primera dels seus respectius equips negociadors, a les cinc de la tarda al Congrés, serà crucial per a l’evolució de les converses. Amb ERC exigint un calendari de trobades entre el Govern i la Generalitat perquè els seus 13 diputats s’abstinguin en la investidura i el PSOE limitant les relacions entre els dos executius a la comissió bilateral ja existent, ningú espera grans avenços en aquesta trobada. Amb aquesta cotilla, un primer termòmetre de la negociació serà on se celebri la següent cita: a Madrid o a Barcelona.

Fonts coneixedores de les converses expliquen a EL PERIÓDICO que els republicans volen que les reunions es facin alternativament entre aquestes dues ciutats, i que quan siguin a la capital catalana tinguin lloc al Parlament, com també a Madrid són al Congrés. Per al partit d’Oriol Junqueras, seria un gest important. Els socialistes, de moment, no s’han negat a aquesta possibilitat com a forma d’acostament.

Xocs recents

Malgrat la voluntat conciliadora entre els dos partits, el cert és que els últims esdeveniments no contribueixen a relaxar l’ambient. Ni el decret contra l’anomenada «república digital catalana», convalidat dimecres al Congrés, ni la resolució aprovada dimarts pel Parlament, que demana l’autodeterminació i reprova la monarquia, afavoreixen l’entesa, coincideixen les dues parts. Però el propòsit és elevar-se per sobre d’aquesta conjuntura i assolir un pacte per «reactivar» el diàleg.

La principal negociadora del PSOE, la seva vicesecretària general, Adriana Lastra, va assenyalar que acudiran a la reunió amb «il·lusió» i «esperança». Els republicans, capitanejats pel seu portaveu parlamentari, Gabriel Rufián, van explicar que aquesta també és la seva actitud.

Però més enllà de les paraules, hi ha els fets concrets. ERC exigeix com a preu a la seva abstenció el compromís del PSOE de forjar una taula de negociacions entre executius després de la investidura de Sánchez, amb reunions pactades sobre dates concretes. Els republicans no posen nom a les persones dels respectius governs que s’haurien d’asseure a la taula. Tots saben que el calendari serà llarg. Que mentrestant hi pot haver eleccions catalanes. I que al Govern central no li encanta la idea de tornar a asseure Sánchez amb Quim Torra. De fet, el president ni tan sols respon a les seves trucades. Després de la visita a la Moncloa i la cimera de Pedralbes a Barcelona, l’any passat, en l’Executiu prefereixen estalviar-se una altra fotografia amb el president, convençuts que el mandatari català intenta ficar el nas en la negociació entre ERC i el PSOE quan el seu grup, JxCat, vota en contra de Sánchez.

En aquesta lògica, el Govern proposa que el diàleg amb la Generalitat se cenyeixi a la comissió bilateral, reoberta el juliol del 2018 després de set anys en blanc. Aquest format de conversa, creat en el marc de l’Estatut el 2007, no és ideal per a ERC, perquè dirimeix continguts molt específics i no aborda les grans qüestions polítiques que els independentistes volen posar sobre la taula. En especial, el dret a autodeterminació.