El tercer sector exigeix pactes i pressupostos: «És de justícia»

Més enllà de posicionar-se sobre les sigles dels que han de pactar, les entitats del tercer sector demanen, o més aviat exigeixen, als polítics que governin d’una vegada. Després de dos anys de pròrrogues a Catalunya i a la resta d’Espanya, les oenagés imploren Pressupostos i estabilitat de forma urgent. El diagnòstic és aclaparador, bàsicament perquè fa 10 anys que les entitats socials cobren el mateix pel servei que presten a l’administració, mentre que la necessitat, els sous i l’IPC només han pujat. Mentrestant, el risc de pobresa afecta el 21% de la població i gairebé un de cada tres nens. Llargues cues d’espera per accedir a ajuts de dependència o més de 150 desnonaments diaris, com alguns dels problemes que no cessen.

«La crisi del 2008 sembla no haver-se acabat; fa massa anys que tenim els Pressupostos prorrogats. Els que treballem pel benestar de la ciutadania no podem seguir un altre any igual, això ja va de justícia», afirma Teresa Crespo, presidenta de la plataforma Pobresa Zero Justícia Global. No obstant, prefereix un pacte de partits d’esquerres abans que les dretes pactin per abaixar impostos. Però recorda als partits que «hauran de demostrar si els importa el benestar de la ciutadania, com diuen».

«No podem esperar ni un any més, ja hem perdut una dècada, els polítics saben que les seves accions tenen conseqüències sobre la vida de la gent», diu Xavier Puig, president de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social. La millora del sistema de la dependència, la inversió necessària en l’escolarització de 0 a 3 anys, que els menors migrants tinguin permisos de residència i de treball o l’ament dels recursos de la Generalitat són alguns dels reptes que no poden esperar. Perquè, afegeix, les entitats estan «perdent diners i finançant serveis públics».

Crespo avisa: «El tercer sector està ferit. I si la malaltia no es cura, ja sabem el que pot passar». La Taula d’Entitats del Tercer Sector, en la mateixa línia, apunta que qui més està patint aquesta inestabilitat política són les persones més vulnerables. «Esperem que amb la formació del nou Govern espanyol tinguem més estabilitat política i que d’una vegada per totes els partits polítics es posin tots d’acord i aprovin uns nous pressupostos que prioritzin de veritat les polítiques socials per posar les persones i les seves necessitats en el centre de l’acció executiva», diu la presidenta, Francina Alsina. Tot i que Vox no és un partit que agradi a les entitats socials a l’hora de fer pactes.

L’exemplaritat del consens

Més enllà de reclamar un pacte polític per resoldre els problemes de la gent, Puig assenyala l’exemplaritat del consens i els pactes per a la societat. «Un pacte entre partits diferents seria un exemple per a tothom en un moment en què la societat s’ha polaritzat i el pacte social trontolla». Enviarien, així, «un missatge més que necessari avui dia», diu. «Que els diferents no podem conviure en comunitats separades, que els diferents convivim junts i vivim en consens», afirma. Una observació, la de Puig, que també comparteix Crespo: «Si els polítics que pensen diferent no es poden posar d’acord i cedir, que toquin el dos».