30 d’oct 2020

Anar al contingut

DOCUMENT

Societat Civil Catalana exigeix el final de la immersió lingüística

L'entitat constitucionalista fixa les seves exigències abans que el PSOE s'assegui a negociar amb ERC la investidura de Sánchez

Júlia Regué

27/10/2019 El presidente de Sociedad Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa, atiende a los medios de comunicación durante la manifestación bajo el lema ’Por la concordia, por Catalunya: ¡Basta!’, en Barcelona (Cataluña/España) a 27 de octubre de 2019.

27/10/2019 El presidente de Sociedad Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa, atiende a los medios de comunicación durante la manifestación bajo el lema ’Por la concordia, por Catalunya: ¡Basta!’, en Barcelona (Cataluña/España) a 27 de octubre de 2019. / Marc Brugat - Europa Press (Europa Press)

En plenes negociacions per formar Govern, Societat Civil Catalana (SCC) ha plantejat un decàleg de condicions que l’entitat exigeix que el PSOE tingui en compte quan s’entauli amb ERC per aconseguir la seva autorització a la investidura de Pedro Sánchez. Una d’aquestes exigències és el final de la immersió lingüística a Catalunya, un assumpte que ha irradiat el debat polític aquesta setmana després que el PSC fes constar en la ponència que discutiran en el seu congrés que s’obre a «flexibilitzar» el model per adaptar les hores lectives en català, castellà i anglès a l’entorn de cada escola.

L’entitat constitucionalista no havia consensuat una posició comuna sobre aquesta qüestió fins ara i solia reivindicar la disparitat d’opinions de la direcció. El debat s’ha resolt amb una actitud clara en favor que el català i el castellà siguin les dues llengües vehiculars als centres educatius. «El sistema de monolingüisme escolar és discriminatori i no reconeix la nostra realitat cultural, social i històrica. Tal com es defineix actualment, la immersió és un mitjà per aconseguir l’aculturació d’una part de la societat i dificultar l’aprenentatge del que havia sigut la llengua comuna», afirma SCC.

El decàleg, que ha avançat ‘El Mundo’ i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, insisteix que «és imprescindible establir mecanismes independents que verifiquin el coneixement de la llengua oficial d’Espanya mitjançant un examen únic» i que es revisi «el biaix nacionalista que domina els llibres de text a Catalunya».

Diàleg dins de la llei

L’organització presidida per Fernando Sánchez Costa advoca per una «segona normalització» que reconegui la «riquesa interna de la cultura catalana, que s’expressa en català i en espanyol», per la «neutralitat de l’Administració i les institucions» i la «descolonització dels espais públics» trencant l’assimilació entre nacionalisme i Catalunya. «Tot el sistema institucional s’ha posat al servei d’un projecte ideològic», assenyala el text, i exigeix que «cessi tota la pressió ideològica sobre els funcionaris i treballadors públics». En un altre punt, reclama la «despolitització dels Mossos» i apel·la a uns mitjans de comunicació públics «pluralistes».

L’entitat també es refereix a la «política clientelar» del procés, que genera «un ús ineficient dels recursos públics», pretext amb el qual reclama una auditoria, i blinda qualsevol maniobra política a l’acatament de la Constitució, encara que s’obre al fet que aquesta sigui discutida a través del diàleg: «Tota reforma pot ser debatuda sempre que es dugui a terme dins dels cursos previstos pel mateix ordenament juridicodemocràtic. Dins d’aquest marc ha d’operar sempre la paraula i el respecte mutu, ja que la violència és una línia vermella que no es pot superar», diu.