Puigdemont i Comín, els més beneficiats pel dictamen del TJUE sobre Junqueras

A l’espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgui la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem espanyol sobre l’abast de la immunitat d’Oriol Junqueras després de ser elegit europarlamentari,l’informe de l’advocat general del TJUE, Maciej SzpunarMaciej Szpunar, presenta un panorama bastant encoratjador per als tres líders del procés que van resultar elegits en les europees del maig passat. Sobretot, paradoxalment, per a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemonti per a l’exconseller Toni Comín, que al fugir d’Espanya van eludir la sentència que va imposar 13 anys de presó que sí que es va imposar al president d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Simultàniament a la consulta elevada pel Suprem al TJUE, Puigdemont i Comín van recórrer la negativa a poder adquirir la condició d’eurodiputats sense haver d’acudir en persona al Congrés, i la seva impugnació encara està en fase de resolució. El lògic és que la proposta que faci l’advocat general vagi en el mateix sentit que en el cas de Junqueras, en què es defensa que se li havia d’haver concedit la immunitat en el moment en què va resultar electe, independentment del fet que el Suprem no el deixés sortir de la presó per prendre possessió de l’escó europeu, a diferència del que havia fet amb la condició de diputat espanyol.

Amb aquesta immunitat no podria haver continuat sent jutjat fins que l’Eurocambra hagués concedit el corresponent suplicatori i només en aquest cas. Això hauria suposat que també quedés fora del judici que se celebrava al Suprem, igual com el principal responsable del procés, tot i que per diferent motiu. 

La diferència de la sentència

No obstant, Szpunar fa una excepció important, que és la que suposa que els més beneficiats pel TJUE, si al final aquest acull el seu criteri, puguin ser Puigdemont i Comín: en el seu dictamen, que no és vinculant però sol ser tingut en compte pel tribunal europeu, conclou que la consulta espanyola deixa de tenir sentit en el moment en què Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó i 13 d’inhabilitació, perquè llavors va deixar de tenir immunitat.

Com Puigdemont i Comín van fugir, sobre cap dels dos va recaure la sentència, per la qual cosa la immunitat que van adquirir tot just ser elegits a les urnes continuaria vigent en el seu cas fins a l’actualitat, segons el criteri expressat per l’advocat general per a Junqueras. Si aquest és el dictamen final del tribunal europeu, l’expresident gaudiria d’immunitat i això li permetria, a ell i a Comín, tornar a Espanya sense ser detinguts, malgrat l’ordre d’arrest internacional i les euroordres dictades pel jutge del Suprem Pablo Llarena amb el suport de la sentència dictada contra els nou líders del procés que van optar per quedar-se a Espanya i afrontar cap la possible responsabilitat penal.

El TS es manté ferm

Malgrat la garrotada que en principi suposa per a les aspiracions del Suprem el criteri de l’advocat general del TJUE, la Sala Segona de l’alt tribunal espanyol ha fet pública aquest dimecres una interlocutòria en la qual desestima els recursos de Puigdemont i Comín contra la interlocutòria de Llarena que va rebutjar deixar sense efecte les ordres nacionals de recerca, detenció i ingrés a la presó de tots dos per haver estat electes en les europees.

Notícies relacionades

La justícia europea obre la porta al reconeixement de Junqueras com a eurodiputat

El jutge investiga una trama russa de recolzament a la DUI

El tribunal nega que la decisió no fos motivada i fundada en dret i destaca els seus raonaments clars i no arbitraris al fundar el manteniment de les ordres de detenció i presó en la «inqüestionable persistència de la situació de rebel·lia dels acusats i en el seu processament per greus delictes». En aquest sentit, insisteix en la pedra angular de l’assumpte: considera que per aplicar amb el privilegi o immunitat parlamentària no n’hi ha prou la condició de diputats electes, sinó que és pressupòsit previ haver adquirit la condició d’eurodiputats, amb acatament de la Constitució i presa de possessió, cosa que no ha succeït.

«Sense perjudici de la decisió que en el seu moment adopti el TJUE en la qüestió prejudicial» plantejada per la Sala sobre Junqueras, la interlocutòria rebutja la interpretació que fa la defensa, i els recorda que mai ha vulnerat el principi d’igualtat davant la llei per no tramitar una consulta similar a la que va formular amb el líder d'ERC. «No es pot apreciar similitud entre el que va demanar Junqueras, un permís penitenciari per acudir a complimentar el tràmit previst a l’article 224.2 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General, quan Junqueras es troba a la presó i s’ha sotmès al judici celebrat davant del tribunal, i els ara recurrents, que es troben pròfugs de la justícia, havent eludit el seu enjudiciament, i sol·liciten que s’alci una ordre de detenció que pesa sobre ells. No coincideixen ni el que es demana ni com es demana per un i pels altres», argumenta.