L’Iran i els EUA entren en una setmana decisiva sense data per a les negociacions i amb l’alto el foc a punt de caducar

Aquesta reunió finalment no ha passat, degut sobretot a les tensions a l’alça per l ’estatus d’ Ormuz i per les enormes diferències que encara hi ha entre les posicions de Washington i Teheran, malgrat que aquesta setmana el president nord-americà, Donald Trump, assegurés que tot havia sigut acordat ja, i que l’Iran havia acceptat tancar el seu programa d’enriquiment d’urani. L’Iran ho ha negat.

El temps apressa: si no hi ha acord per a una extensió, l ’alto el foc vigent caduca durant la matinada d’aquest dimecres. «Si no hi ha acord abans de dimecres, llavors pot ser que no prorrogui el cessament de les hostilitats... Pot ser que no. I llavors hi haurà un bloqueig, i per desgràcia haurem de començar una altra vegada a llançar bombes», va dir Trump aquest dissabte.

Aquest diumenge, fonts pakistaneses han assegurat que esperen que la segona ronda de negociacions entre la República Islàmica i els EUA ocorri divendres d’aquesta setmana a la capital del país asiàtic. Perquè això passi, no obstant, abans hi haurà d’haver un principi d’ acord entre els dos països.

Grans diferències

Segons ha explicat l’Iran, les diferències rauen sobretot en el futur d’ Ormuz i el programa nuclear iranià. El país persa, malgrat que assegura voler reobrir l’estret, estipula que tot pas haurà de rebre el permís de Teheran a partir d’ara. Això és rebutjat no només pels països del Golf, sinó per tot el món. Ormuz representa el 20% del total del comerç mundial de petroli i gas.

L’altre gran punt de discòrdia és el programa nuclear persa. Fins al juny del 2025, l’Iran va arribar a enriquir urani a nivells superiors al 90%,molt pròxims al 90 % necessari per desenvolupar la bomba nuclear. Aquest enriquiment va acabar pels danys rebuts durant la guerra de 12 dies contra Israel el juny de l’any passat.

«Trump diu que l’Iran no pot exercir el seu dret nuclear, però no diu partint de què. ¿Qui és ell per denegar aquest dret a la nostra nació?», ha dit aquest diumenge el president iranià, Mesud Pezeshkian.

L’assumpte nuclear, no obstant, té dues cares: en públic, els oficials iranians asseguren que l’Iran mai renunciarà al seu programa nuclear, ni al seu enriquiment d’urani. En privat – segons asseguren els mediadors – l’Iran estaria disposat a parar completament el seu enriquiment durant un termini de cinc anys. Els EUA en demanen20 . Segons aquesta versió, les posicions entre Washington i Teheran no estarien tan allunyades.

«Molt bones converses»

Notícies relacionades

L’Iran torna a tancar l’estret d’Ormuz pels "actes de pirateria" de Trump

Sancions que maten

«Estem tenint molt bones converses», va dir Trump aquest dissabte a la nit, després d’una reunió de seguretat a Washington. «Encara hi ha moltes diferències entre nosaltres. Estem insistint en unes qüestions concretes. Ells semblen tenir les seves línies vermelles. Hem de veure, però els punts en discòrdia poden ser un o dos», ha dit aquest diumenge el president del parlament iranià i líder negociador de la República Islàmica, Mohammed Bagher Ghalibaf. En l’actualitat – amb la major part de la cúpula militar i política iraniana assassinada per Israel durant la guerra –, Ghalibaf és l’home amb més poder dins de Teheran.

L’altra gran figura iraniana, per descomptat, és el líder suprem persa, l’aiatol·là Mojtabá Jameneí, fill de l’aiatol·là anterior, Ali Khamenei, assassinat el 28 de febrer, a l’inici de la guerra. «La nostra armada està llesta per entregar-li més derrotes amargues als nostres enemics», ha dit Mojtabá aquest diumenge en un comunicat. L’home no ha aparegut en públic – ni en vídeo – des de la seva elecció. Es creu que el nou aiatol·là va quedar greument ferit i desfigurat en el bombardeig que va matar el seu pare.