17 febr 2020

Anar al contingut

Memòria Històrica

Patrimoni Nacional accepta unes altres 31 exhumacions al Valle de los Caídos

Les famílies postulants van ser informades fa una setmana per l'entitat, que els va demanar discreció durant la campanya electoral

Experts forenses assessoraran durant les obres d'accés a les caixes amb restes que les famílies consideren «traslladades al Valle il·legalment»

Juan José Fernández

Patrimoni Nacional accepta unes altres 31 exhumacions al Valle de los Caídos

JOSE LUIS ROCA

Després de Franco, arriba el torn d’uns altres 31 enterrats al Valle de los Caídos. I no tots republicans. Patrimoni Nacional ha decidit obrir les portes del monument per dur a terme les obres d’exhumació per als cossos d’uns altres 31 espanyols afusellats a la rereguarda o morts en combat durant la guerra civil, els descendents dels quals integren una llarga llista d’espera.

Tant, que fins i tot els familiars van arribar a plantejar-se una demanda contra l’organisme, dependent de Presidència del Govern, per la dilació que estaven patint tres anys després que un jutjat de San Lorenzo de El Escorial (Madrid) donés la raó a la família dels germans anarquistes Manuel i Antonio Lapeña, assassinats per afusellament a Calatayud (Saragossa) el 14 d’agost de 1936.

La decisió de Patrimoni va ser adoptada pel seu Consell d’Administració l’1 d’octubre passat. Per a la família Lapeña arriba tard, perquè el fill iel nebot dels dos assassinats, Manuel, de 95 anys, fa un que no reté en la memòria les coses que li expliquen.

«En cas d’haver-se complert la sentència només un any abans, ho hauria sabut. –explica Miguel Ángel Capapé, gendre del Manuel i portaveu de la família–. Això no és una victòria, és un dret que hem trigat més del compte a obtenir».  

Totes les criptes

L’acord de Patrimoni estableix que s’autoritzen «actuacions a les criptes adjacents a la capella de la basílica de la Santa Cruz del Valle de los Caídos», i que, «un cop fet el projecte d’obres per a l’accés i l’afermament dels diferents nivells de les criptes, es procedirà a l’obertura de la Capella del Sant Sepulcre, seguint amb la Capella del Santíssim i, finalment, amb les capelles laterals de la nau de la Basílica». O sigui, tots els espais en què, intramurs, descansen 21.000 republicans i 11.000 ‘nacionals’, la majoria enterrats allà sense avís ni permís dels seus parents, i bona part, 12.400, sense identificar. 

«Sentim alleujament i esperança –explica Silvia Navarro, presidenta de l’Associació de Familiars pro Exhumació de Republicans del Valle de los Caídos– perquè per fi es pugui trobar els nostres i treure’ls del lloc on van ser traslladats de forma il·legal». Navarro espera que els tràmits tècnics que queden «es resolguin amb la celeritat més gran possible, perquè això ja té un caràcter d’urgència per l’avançadíssima edat dels fills que queden».

Les restes dels aragonesos Lapeña seran les primeres a sortir, donat que ja estava iniciada l’obra d’exhumació, tot i que paralitzada. Es va iniciar el juliol del 2018. L’exhumació va ser autoritzada dos anys abans pel titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 de San Lorenzo de El Escorial –que, per cert, va aplicar en aquest cas per última vegada un dret vuitcentista a la «digna sepultura» que després va derogar el ministre de Justícia Rafael Catalá per estar en desús–, però faltava un informe sobre possibles problemes estructurals de les osseres.

El setembre, l’informe, redactat per l’Institut Torroja de Ciències de la Construcció (del CSIC) va ratificar que els treballs d’exhumació no farien malbé l’estructura. Aquest informe va arribar al Consell d’Administració de Patrimoni Nacional l’1 d’octubre passat, i al veure’l l’entitat va obrir la mà.

Fonts de Patrimoni expliquen el lapse de temps transcorregut entre la presa de la decisió, gairebé un mes abans que el 24 d’octubre passat es dugués a terme l’exhumació de Franco, i la comunicació a les famílies, oficialment un mes i dotze dies després de la reunió del Consell d’Administració, per aquesta exhumació del dictador, que va fer aconsellable esperar que s’acabés abans d’abordar altres tràmits.

La comunicació es va fer oficial aquest dimarts, però en realitat les famílies ja ho sabien des de feia una setmana, ja que el gerent de Patrimoni Nacional, Ernesto Abati, va en convocar un grup a una reunió a Madrid dimecres passat dia 6. Els va avançar la notícia i els va demanar discreció, per estar activa la campanya electoral.

‘Piano, piano’

La professora Rosa Gil, neta del soldat mobilitzat pel bàndol franquista Pedro Gil Calonge, explica des de casa seva al barri de Gràcia de Barcelona que ella i el seu cosí Héctor estan «satisfets, però ‘piano, piano’, expectants per com poden estar les restes, i per si finalment serà possible recuperar el meu avi».

 A Tajahuerce (Sòria), l’avi Silvino Gil, de 83 anys, pare de la Rosa i fill del Pedro, va rebre fa una setmana amb alegria la notícia, «després de diversos mesos amb l’ànim decaigut pels problemes que anaven apareixent», explica la Rosa. Al cementiri del poblet sorià el Silvino guarda un forat per donar sepultura familiar, i no faraònica, al jove Pedro, a qui va matar una bala perduda quan cavava una trinxera al front aragonès de Tardienta.

Les restes de Pedro Gil són a la cripta de la capella del Sant Sepulcre, la mateixa que la dels germans Lapeña, però en un pis superior. Per això és poc probable que surtin alhora. A més, «ens han d’aprovar la llicència d’obra menor», explica la seva neta.

Alegria i temor

A casa seva, a Valladolid, la jubilada Mercedes Abril està contenta, però va rebre amb cautela la notícia amb un whatsap del seu advocat, l’expert en Memòria Històrica Eduardo Ranz. Des d’aleshores viu una barreja d’alegria i temor: «Ens han posat tantes pedres en el camí que, jo què sé, em temo que ens en posin alguna més».

La Mercedes, filla del ferroviari republicà Rafael Abril Avo, afusellat a Calatayud amb 29 anys el setembre de 1936, no creu que pugui complir el seu somni d’«abraçar els ossos» del seu pare abans d’aquest Nadal. «Primer han d’autoritzar un informe d’obra per a cada cas», explica, però diu: «Portem tant temps esperant que ara uns mesos ja no importen. ¡Però que siguin només uns mesos!»

La Mercedes lamenta que la bona notícia l’agafa «amb els anys passant-me ja factura», diu, i està preocupada per «la mala qualitat del material que van fer servir en la construcció de les osseres. Per fora luxe, però per dins...»

Per Eduardo Ranz, el seu advocat, «una evolució democràtica va arrencar amb l’èxit processal dels germans Lapeña ja fa tres anys, però el fracàs va venir molt abans. Tots els espanyols vam perdre en el moment en què algú va ser assassinat per les seves idees. La Transició va ser possible; i que les víctimes republicanes de la vall de Cuelgamuros tornin a casa també ho ha de ser».

Torn dels frares

Segons ha fet públic Patrimoni, tots els treballs comptaran amb l’assistència d’experts forenses per al tractament dels columbaris. Al seu torn, i en diferents fases de les obres, «se sol·licitarà al Consell Metge Forense una inspecció valorativa que porti a determinar les diferents consideracions físiques, tècniques i jurídiques a cada lloc de la Basílica», diu un comunicat de Patrimoni, per «determinar la viabilitat de la localització, identificació i recuperació de les restes de les persones inhumades, amb respecte als drets de tercers». 

I aquesta és una clau legal que es reserven els frares benedictins que per decisió de Franco custodien el monument, i que s’oposen a les exhumacions. A través de diferents xarxes associatives properes a la Fundació Francisco Franco, promouran la presentació de recursos de famílies que creguin que les obres afecta el descans dels seus. 

«Un recurs dilatori no tindria gaire recorregut. Ens han dit a Patrimoni que potser 20 dies», assegura l’aragonès Capapé. Rosa Gil recorda que ja els frares, «per les raons tècniques que creiessin oportunes», van remoure caixes i van buidar una de les sales de les criptes, i als 80 un centenar de cossos de ciutadans navarresos van ser trets d’allà, «sense esperar el recurs d’altres famílies. Es pot atendre el dret de tothom si es fa amb respecte». 

Els frares continuen sense cobrar un euro de diner públic des que, el gener passat, la Vicepresidència del Govern els exigís una justificació correcta de la despesa dels 340.000 euros anuals que venien percebent dels pressupostos de Patrimoni Nacional, aquest com a patró del Patronat de la Santa Cruz, entitat que regeix el Valle. Els frares consideren que sí que han justificat la despesa en temps i forma.