Una Espanya més plural... i extrema

Ja no hi ha només dues Espanyes. Ni tan sols quatre. Tampoc es pot parlar només de cinc. Les quartes eleccions generals en quatre anys van pintar el mapa de 16 colors diferents. Tants com formacions hauran de conviure al nou Congrés. Més pluralitat de veus i veus també més extremes davant de l’enorme dentada ultradretana.

EL MIXT MÉS AMPLI

La Cambra baixa comptarà amb vuit grups parlamentaris, el nombre més alt de la democràcia després que EH Bildu s’hagi fet amb un, i això s’ha de sumar el grup mixt, que serà també un dels més amplis des del 1978, ja que l’integraran 21 diputats de nou forces polítiques. Tindran grup propi PSOE, PP, Vox, Unides Podem, ERC, Ciutadans i EH Bildu. Però no JxCat, que compartirà grup mixt amb la CUP, UPN, Més País, Compromís, Fòrum Astúries, BNG, Partit Regionalista de Cantàbria i Terol Existeix.

MENYS DONES

Els comicis han tingut un impacte negatiu en la igualtat al Congrés: en la 14a legislatura hi haurà 151 diputades, 13 menys que en l’anterior, fet que suposa un descens del 8% en la presència de la dona a la Cambra baixa. No obstant, es compleix amb la paritat ja que elles suposaran un 43,1% de l’hemicicle. El 47% de representació femenina va fer del mandat anterior el més paritari de la història.

ESQUERRES I DRETES

En el conjunt d’Espanya, el bloc progressista (PSOE-Unides Podem-Més País) i el conservador (PP-Cs-Vox) van obtenir pràcticament el mateix percentatge de vots: el 42,8% les esquerres i el 42,7% les dretes. Per comunitats, cada bloc manté la seva victòria en les mateixes autonomies que l’abril, menys a Andalusia, on el triomf va passar de l’esquerra a la dreta. Els conservadors van guanyar amb més del 60% a Múrcia i Ceuta; amb més del 50% a Castella i Lleó, Castella-la Manxa, La Rioja, Madrid i Melilla. I prop del 50% van obtenir a Extremadura, Aragó, la Comunitat Valenciana, Andalusia, les Balears i Cantàbria. Per la seva banda, els progressistes només van depassar el 50% dels vots a Astúries, però també van guanyar les dretes a Galícia, les Canàries, Navarra, Catalunya i Euskadi.

BIPARTIDISME A MITGES

El PSOE i el PP van sumar un totald’11.772.852 vots (208 escons), cosa que significa un 48,82% dels sufragis emesos. El bipartidisme va guanyar terreny respecte a les eleccions d’abril, al reunir 19 diputats més, però es va quedar a dos dels 210 escons requerits per renovar sols el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Defensor del Poble i RTVE. Lluny queda aquell any 2008 en què socialistes i populars van sumar 323 diputats de 350.

EL 'PREU' DE L’ESCÓ

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Quim Torra | Directe

Calendari de la investidura de Pedro Sánchez: ¿Govern abans de Nadal?

BNG, Ciutadans i Més País són els partits amb més vots perduts, els que no els van servir per aconseguir escons. La marcad’Íñigo Errejón  va ser també la força a la qual més li va costar aconseguir un diputat: 192.141 vots per cada un dels seus tres escons, mentre queTerol Existeix en va tenir prou amb 19.696 paperetes per aconseguir el seu únic seient. Fruit de la llei electoral, el PACMA va tornar a quedar-se fora del Congrés malgrat obtenir 226.469 sufragis.

REPARTIMENT MUNICIPAL

La victòria del PSOE va tenir el seu reflex a nivell municipal: els socialistes van ser la primera força en 3.504 municipis (555 menys que a l’abril); el PP va guanyar a 2.875 localitats (327 més); i Vox va ser la força més votada en 284 poblacions (212 més). A Catalunya, Esquerra va vèncer en 622 municipis (130 menys) i JxCat es va imposar en 241 (134 més).