Abascal es conjura contra «les lleis lliberticides» i les autonomies després de doblar els seus escons

El partit que fa onze mesos només era una força extraparlamentària a la dreta de la dreta del PP s’ha convertit en la tercera força política d’Espanya, després de multiplicar per dos la seva presència al Congrés, «la gesta política més ràpida i fulgurant de la democràcia espanyola», en paraules del seu líder, Santiago Abascal.

Catapultat per 3,6 milions de vots, Vox ha registrat una evolució meteòrica passant dels 24 escons que va obtenir fa sis mesos als 52 amb què ara es presenta com a «alternativa patriòtica i social» per portar al Tribunal Constitucional «les lleis lliberticides i anticonstitucionals que altres partits havien deixat passar», frenar l’«antiigualitari i lliberticida Estat de les autonomies» a favor de «la unitat nacional», restaurar «l’ordre a Catalunya amb l’aplicació implacable de les nostres lleis», exigir «fronteres segures davant la immigració il·legal» i «donar veu als espanyols que no se senten representats».

Va ser el múltiple compromís que va desgranar ahir Santiago Abascal, conscient que el seu partit supera ja els 50 escons al Congrés necessaris per posar recursos davant del Constitucional. «No els defraudarem, no farem un pas enrere», va prometre el líder de Vox en una única intervenció pública, no específicament davant de la premsa, sinó davant de més de 2.000 seguidors que es van congregar eufòrics a la porta de la seu del seu partit. 

Canvi cultural

Una cosa de gran calat ha passat a la política espanyola el 10 de novembre, una cosa que per aquest líder emergent, antic membre de les noves generacions del PP, fill d’una família alabesa amenaçada per ETA i exprotegit en una cofurna de l’aparell popular madrileny d’Esperanza Aguirre, és «un canvi polític i cultural» pel qual el seu partit d’extrema dreta es pot permetre «dir-li a l’esquerra que la història no ha acabat i que no té cap superioritat moral». A partir d’ara, va dir, Vox és «una veritable oposició al consens progre».

Segons la seva opinió, el nou parlament que surt d’aquests comicis té «una representació més fidedigna del que és el poble espanyol». Per això es va felicitar, ja que amb el seu creixement «hem contribuït al perfeccionament de la democràcia espanyola», va dir. I tot, «malgrat les travetes, sense uns diners públics que la resta ha malgastat i malgrat una campanya de criminalització a tots els mitjans».

Santiago Abascal no només va desgranar compromisos, també resultats. El més aplaudit pels seus seguidors, els dos escons obtinguts a Barcelona. I a més la primacia en el recompte de vots de Múrcia i Ceuta, amb tres i un escó, respectivament.

Ha sigut també molt destacat el resultat a Madrid (set escons), València i Alacant (tres a cada província), i ja es poden considerar places fortes de la seva geografia la circumscripció de les Balears i unes altres quatre andaluses, Cadis, Màlaga, Almeria i Sevilla, que li han donat dos escons cadascuna. 

Vox ha fet el sorpasso a les enquestes, que havien predit a la formació d’extrema dreta una mitjana d’entre 39 i 44 escons. Només l’última de totes, publicada per El Periòdic d’Andorra, havia arribat a un vaticini màxim, 53, proper al resultat final.

Pensant en Catalunya 

«¡Vox és la tempesta!», va cridar el número tres del partit, Iván Espinosa de los Monteros, divendres al míting de tancament de campanya a la madrilenya plaça de Colón. I dos dies després, Abascal va cridar als seus fidels a calmar l’eufòria a partir d’aquest dilluns, perquè «queda la preocupació de la victòria del PSOE» i perquè «encara hi ha incertesa sobre com es tornarà la llibertat a tants compatriotes catalans segrestats per una Generalitat en rebel·lia», va advertir. 

Davant d’un públic que, mentre esperava, corejava el «Puigdemont a presó» i després va cantar durant uns segons l’‘A por ellos’ –el càntic que va començar sent esportiu, proselecció, i ha acabat sent, a més de crit d’ànim, una advertència als independentistes–, Abascal va dir que està compromès a ajudar a defensar a l’exterior una «Espanya que es veu trepitjada pels seus socis, que es permeten el luxe de negar-se a entregar-li els colpistes».

Vox ha entrat a la planta alta de la política espanyola amb un català. Al tancament de les urnes a la península, el portaveu de campanya del partit, Jorge Buxadé, va dir que «els sondejos són sondejos» i que per tant els valoraven «amb calma i prudència», i va preferir iniciar la seva intervenció amb una referència a «l’organització terrorista anomenada Tsunami Democràtic» i el clima a Catalunya, donant sense pretendre-ho, o sí, una de les claus d’aquesta notable pujada electoral. 

‘Novio de la muerte’

Mentrestant, a l’exterior, amb molts menys manies es concentraven davant la seu del partit joves i vells amb banderes d’Espanya amb ganes de festa, per reservar-se un lloc als peus de la bastida muntada perquè Santiago Abascal els arengués.

Notícies relacionades

La ultradreta de Vox duplica els seus diputats a Catalunya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Ho feien davant d’un edifici nou, de cinc plantes, que Vox ha estrenat oficialment per a l’ocasió, amb unes portes blanques d’acer, massisses, pesants, com si fos un búnquer.

Al final, la multitud va cantar l’himne del ‘Novio de la muerte’ com a final de festa. Gairebé tots els concentrats provenien de la mateixa ciutat de Madrid, amb algunes excepcions. Preguntat un grup d’entusiastes, un dels seus integrants, d’uns vint anys, s’identificava com a gironí. «Ah, ¿de Girona?», li va preguntar EL PERIÓDICO. I un dels seus acompanyants, amb els colors d’Espanya en una gorra beisbolera va intervenir per rectificar: «‘¡De Gerona, hablando con propiedad!’».