RESULTATS

El PP veu amargada la seva recuperació pel progrés de Vox

Casado aconsegueix pujar de 66 a 88 diputats, mentre que Abascal creix fins als 52

undefined50832407 madrid 10 11 2019  pol tica  elecciones 10 n   el presidente191110201646

undefined50832407 madrid 10 11 2019 pol tica elecciones 10 n el presidente191110201646 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos

Poques vegades un avenç de 22 escons té tant mal gust. Pablo Casado va aconseguir saltar aquest diumenge dels 66 als 88 diputats, però va veure com el líder de Vox, Santiago Abascal, es va col·locar com a tercera força a tot Espanya, amb 52 diputats. Els ultres van capitalitzar l’ensorrament de Ciutadans (10 seients) i, esperonats per la sentència del procés il’exhumació de Franco, van guanyar les eleccions a Múrcia Ceuta i van superar als populars en vots a nombroses províncies, des de Girona Tarragona fins a la meitat de les andaluses.

Amb un resultat que no dona cap suma fàcil ni al bloc de la dreta ni a l’esquerra, Casado va deixar totes les opcions obertes. Poc abans de la mitjanit, va sortir a un escenari davant la seu de Génova per celebrar el «bon resultat» del seu partit. Va afirmar que el secretari general del PSOE és el «gran derrotat» del 10-N, perquè ha baixat en nombre d’escons i la «governabilitat d’Espanya és molt més difícil» ara que després de les eleccions d’abril. ¿Què és el que farà el PP davant d’aquest escenari d’aliances enrevessades? No ho va aclarir. Va ser voluntàriament ambigu. Primer va dir que esperarà a veure «el que planteja» Sánchez i que exercirà la seva «responsabilitat» perquè «Espanya no pot continuar més temps bloquejada». Es podria pensar que el dirigent conservador medita una possible abstenció. Però poc després va rematar el seu curt discurs amb una frase que semblava tancar aquesta opció: «El que diem és que exercirem la nostra responsabilitat i la nostra alternativa».

Aquestes últimes setmanes, diversos dirigents del PP consultats per aquest diari van assegurar que, si el partit no arribava a sumar amb Vox i Ciutadans, com és el cas, Casado s’hauria d’abstenir. Fins i tot elaboraven argumentaris per vendre davant del seu electorat la decisió a canvi de diverses condicions, entre d’altres, línies vermelles amb l’independentisme català i en matèria econòmica.

De fet, aquest diumenge, sobre dos quarts de nou de la tarda, el número dos del partit, Teodoro García Egea, va sortir a analitzar la participació i els sondejos a peu d’urna i va llançar una idea que el president del PP no es va atrevir a repetir després, ja amb els resultats a la mà. El secretari general va afirmar que, si el PSOE perdia diputats, Sánchez «hauria de pensar en anar-se’n». Se li va preguntar si aquesta marxa facilitaria una possible abstenció del PP, però no va voler contestar i es va escapolir dient que «l’única alternativa a Sánchez és Casado». Durant la campanya, el candidat popular a la Moncloa ha repetit mil vegades que no facilitarà la presidència «a Sánchez», però sense ampliar aquest vet a tot el PSOE. 

Els pactes de les dretes

Notícies relacionades

Els populars van començar la campanya decidits a provar de reconquerir els votantsd’Albert Rivera, el descens del qual va ser augurat per tots els sondejos, i van decidir deixar els de Vox per a una altra contesa. No obstant, el calendari de l’actualitat ha acabat beneficiant la formació d’ultradreta. L’anàlisi assossegada de les dades haurà de deixar espai també a l’examen de l’estratègia seguida per Casado i Rivera, que van donar carta de naturalesa a la formació d’ultradreta amb els seus pactes en la Juntad’Andalusia, fa ara gairebé un any, i després, després de les autonòmiques de maig, en governs com el de Múrcia, Castella i Lleó i Madrid. En totes aquestes comunitats, les tres últimes, feus tradicionals del PP, Vox avança diversos punts i a Múrcia, fins i tot, guanya els comicis. 

El gir el centre del president del PP després de la seva patacada d’abril, quan va enfonsar el partit fins als 66 escons, l’ha ajudat a recuperar espai (més de 630.000 vots) i reconquerir votants moderats. Al Senat, els populars van aconseguir pujar de 54 a 80 senadors, tot i que amb els seus 14 autonòmics tampoc van assolir una majoria absoluta que va perdre el PSOE, que necessitarà pactar amb diversos partits per tornar a dirigir la Cambra alta.