Iglesias esquiva la desfeta però perd poder de negociació

Les insistents trucades de Pablo Iglesias per treure de les eleccions generals un Unides Podem fort que continués mantenint el pols amb Pedro Sánchez per forçar l’anhelada coalició van caure en un pou sense fons. El líder morat va evitar la caiguda de la seva formació –va passar de 42 a 35 diputats–, però es va deixar pel camí de la repetició electoral una força indispensable per tornar a asseure’s en una taula de negociació amb el PSOE, que ha patit menys el càstig pel bloqueig, i exigir la posada en marxa d’un Executiu bicolor. 

«Si ens atenem a la situació política, crec que és evident que el PSOE hauria de mirar a la seva esquerrai apostar per un Govern de coalició», va sentenciar Iglesias, amb posat seriós, tot just conèixer els resultats finals. Un altre Consell de Ministres en què «cada força política que hi participi estigui representada exclusivament en proporció amb els vots que tingui», va subratllar el líder morat. Moments després, va reconèixer haver-li enviat un missatge al president del Govern en funcions per allargar-li la mà: «He escrit Pedro Sánchez i li he dit que crec que els resultats d’aquestes eleccions no són bons per la irrupció de l’extrema dreta i li he dit que tampoc són bons per al PSOE ni per a nosaltres». 

No desbarata el «pla»

Les negociacions fallides entre socialistes i morats per construir un Govern després del28-A van donar com a resultat una repetició dels comicis, tornar a cridar els ciutadans a les urnes sis mesos després. Un escenari gens favorable per al secretari general de Podem, que ja havia perdut 25 escons el maig. Com a revulsiu, Iglesias va optar durant aquestes setmanes per assenyalar el president del Govern en funcions com el culpable del desacord i de l’absència d’un acord. Una estratègia que els ha permès mantenir la quarta posició al Congrés però que no ha resultat suficient per resistir els resultats de l’abril. No obstant, malgrat la baixada, Iglesias es va mostrar content amb els escons obtinguts i amb continuar sent «clau» en la formació d’un Govern.

Tot i així, els 35 escons morats no són suficients per complir les expectatives que tenien dins la formació. Durant la campanya, semblava que només revalidar les dades de les eleccions passades o fins i tot superar-les podria ser suficient per frenar l’acostament que, segons denuncien, hi ha entre el PSOE i el PP. En aquest sentit, durant les últimes setmanes, Iglesias va posar sobre la taula l’existència d’un «pla» orquestrat pels socialistes que passava per utilitzar Catalunya com «l’excusa ideal» per buscar un pacte amb els conservadors i deixar els morats fora de joc. Una cosa que, diu, no va passar: «En aquestes eleccions alguns pensaven que nosaltres en sortiríem destruïts. Tenint en compte les circumstàncies, que Unides Podem tingui 35 diputats crec que no entrava en els càlculs dels que van voler convocar aquestes eleccions».

Notícies relacionades

La vida s’obre pasa la Ciutat dels Morts

El PP català es desmarca del suport d’Albiol al Pacte Nacional per la Llengua

«Per a la qual cosa ha servit [la repetició electoral] és perquè la dreta es reforci i tinguem una extrema dreta de les més poderoses i fortes d’Europa», va sentenciar abans d’acusar el PSOE de provocar la repetició dels comicis que han donat ales a Vox. «Crec que es dorm pitjor amb més de 50 diputats de l’extrema dreta que amb ministres d’Unides Podem», va subratllar el líder de Podem, recordant que Sánchez va dir que no podria dormir amb ministres morats en el Govern. 

Errejón i Més País

A més, durant l’últim mes Iglesias ha hagut de fer front a la irrupció d’Íñigo Errejón a l’arena política estatal. Tot i que els morats han evitat pronunciar-se contra aquest pas endavant deMés País, una vegada coneguts els resultats, el coordinador federal d’IU, Alberto Garzón, va acusar el polític madrileny de «dividir» l’esquerra. En aquest sentit, resulta ressenyable que, excepte a Huelva, Unides Podem va perdre els seus diputats a Las Palmas, Màlaga, Cadis, Biscaia, Madrid, Barcelona i Alacant, set dels 18 territoris on hi havia papereta de Més País.