Eleccions generals 2019: Espanya prova els límits del bloqueig

Cap partit diu voler unes terceres eleccions, seria un nou rècord en el descrèdit polític, però tots s’acosten al’abisme i assenyalen que és una possibilitat. Aquest diumenge no hi haurà, segons totes les previsions, unasortida fàcil al bloqueig que pateix Espanya. L’escenari que prefiguren totes les enquestes, reforçat pels estudis interns amb què han treballat les formacions els últims dies de campanya, mostra un Congrés ingovernable, amb blocs gairebé empatats i una sopa de sigles encara més àmplia que l’abril, de la CUP a Més País, passant potser per Terol Existeix. Un Parlament en què l’esquerra no suma, la dreta tampoc, i només hi ha dues possibilitats per sortir-ne. Totes dues són molt complicades de gestionar per al guanyador, que si no hi ha cap sorpresa serà Pedro Sánchez.

La primera passa per una abstenció del PP a canvi de determinades mesures, sobretot davant la crisi territorial, però l’auge sobtat de Vox al caliu delsdisturbis a Catalunya dificulta aquest moviment. Una ultradreta crescuda, en tercer lloc, deixant molt enrere els seus 24 diputats actuals, superant els 50 i fins i tot acostant-se als 60, complicaria que Pablo Casado deixés governar Sánchez. La segona consisteix a reeditar el bloc de la moció de censura. Fa només un any i mig (sembla una eternitat), tots els partits, del PNB a ERC, passant per Podem, JxCat i Bildu, es van unir davant el PP i Cs per fer fora Mariano Rajoy. Però aquesta és una hipòtesi que després de la sentència del procés fa posar els cabells de punta als socialistes.

Sánchez, tot i així, no descarta res a hores d’ara. Ni l’abstenció de Casado per a la investidura, ni la coalició que continua reclamant Pablo Iglesias, ni comptar finalment amb el recolzament de l’independentisme català. Cap de les opcions és bona, perquè després cal governar, tirar endavant els Pressupostos, aprovar lleis, tasques que a Espanya semblen cada vegada més difícils.

L’alternativa menys dolenta que manegen molts socialistes passa per mantenir o superar lleument els 123 diputats de l’abril, gràcies a la mobilització d’última hora dels seus simpatitzants davant la por de la ultradreta, i que el vertigen a uns altres comicis provoqui que Cs, en caiguda lliure, i sobretot el PP s’abstinguin. Els conservadors, segons aquesta hipòtesi, serien vistos com els principals responsables del bloqueig si hi ha una repetició, i al final acabarien consentint que Sánchez continuï a la Moncloa. Els col·laboradors del líder socialista, en qualsevol cas, auguren una legislatura curta. El Govern «fort» al qual apel·la Sánchez en tots els seus mítings i entrevistes (contínues els últims dies, a causa dels auguris foscos) resulta poc probable.

El bipartidisme

Una de les escasses certeses després d’una campanya curta marcada per la crisi a Catalunya i l’ascens de Vox, que ha pogut desgranar les seves propostes contra la igualtat de gènere, els immigrants, les autonomies i la democràcia sense que les formacions d’esquerra i dreta les rebatessin gairebé, és que el bipartidisme sortirà en part reforçat. Tampoc gaire, i sens dubte res a veure amb èpoques passades, però l’anunciada pujada del PP, que ve d’obtenir la xifra magra de 66 escons, i la resistència del PSOE pot provocar que les dues principals forces polítiques sumin més que abans.

Hi ha una xifra important, si és que la nova legislatura arrenca: 210 representants entre els socialistes i els populars. L’abril, els dos principals partits es van quedar en 189, però aquesta vegada podrien arribar als dos terços del Congrés i aprovar per si mateixos la renovació dels principals òrgans constitucionals, tan congelada com  la governabilitat a Espanya.

El mandat del Consell General del Poder Judicial va caducar fa gairebé un any. L’elecció dels nous membres del Consell d’Administració de RTVE també està paralitzada. Quatre dels 12 membres del Tribunal Constitucionalhaurien de ser renovats aquest novembre. I l’actual Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, porta en funcions des de mitjans del 2017. 

Inquietud econòmica

Notícies relacionades

Així t'hem explicat les eleccions generals a Espanya del novembre del 2019

Enquesta d'Andorra de les eleccions generals de novembre del 2019: últim sondeig

L’economia, mentrestant, continua emetent senyals inquietants. Dimarts, les dades de l’atur van confirmar l’alentiment. «¿Quina diferència hi ha entre refredament i crisi?», es va preguntar Sánchez dimecres en una entrevista, donant a entendre que les dues paraules eren aplicables a aquesta conjuntura. Dijous, la Comissió Europea abaixava la previsió de creixement d’Espanya el 2019 del 2,3% a l’1,9%. I els Pressupostos que va aprovar el PP just abans de la moció de censura continuen en vigor.

Però res d’això ha tingut gairebé pes a la campanya. El focus ha estat sempre en la crisi territorial i Vox. Fins i tot durant la jornada de reflexió d’aquest dissabte, en què Sánchez va reunir el seu comitè de coordinació sobre Catalunya per estudiar les protestes convocades per l’independentisme. Si diumenge al matí hi ha incidents greus als col·legis electorals de l’autonomia, els socialistes temen que la dreta acabi de pujar. Sobretot, l’ultra.