Anar al contingut

CAMÍ DE LES URNES

Tancament de campanya 10-N: Crida a la mobilització davant Vox

L'esquerra demana combatre la ultradreta i pensar en les conseqüències d'abstenir-se

El PP s'erigeix com a vot útil davant la ultradreta i Cs demana una altra oportunitat als seus desencisats

Gemma Robles

Tancament de campanya 10-N: Crida a la mobilització davant Vox

Ricardo Rubio

Final d’una de les campanyes més curtes i més intenses de la nostra història recent. El fet que una reforma legal hagi obligat els partits a conformar-se amb fer mítings durant només una setmana, per ser les de diumenge les segones generals en sis mesos, no ha tret intensitat, i molt menys vertigen, a la contesa electoral. El tancament general dels candidats nacionals es resumeix en una crida desesperada a la mobilització dels seus o dels que poguessin ser-ho a fi de frenar l’avenç de la ultradreta, que, per diferents motius, amenaça els plans amb què van arrencar la resta d’aspirants.

En aquesta batalla en què els futurs pactes i la Catalunya postsentència han sigut protagonistes, tots se la juguen. El PSOE, el que més. Necessitaria millorar el resultat aconseguit el 28-A per sortir sense ferides de les urnes. Al cap i a la fi va ser el seu líder el que va acabar prement el botó de la repetició electoral per tenir la potestat com a president, després d’una negociació fallida amb Unides Podem i un centredreta que no va permetre, llavors, el desbloqueig.

El factor Ciutadans

A més, els socialistes creuen els dits en aquestes hores perquè la dreta, per atzars dels que marquen no un destí, sinó els de tot un país, no es vegi en una suma inesperada que li permeti arrabassar contra pronòstic el govern a l’esquerra, com va passar a Andalusia. L’ensorrament de Ciutadans que han vingut augurant tots els sondejos –i del qual el PSOE no té impressió d’haver-se beneficiat tant com esperava– faria complicat aquest escenari. Tot i així Sánchez, com Pablo Iglesias o el debutant Íñigo Errejón, van alertar davant l’extremisme que avança i les seves conseqüències.

 Ningú pot saber del cert quins números atorgaran els espanyols al bloc de les dretes, el que ara lidera Pablo Casado, però que Santiago Abascal sembla anar conquerint al galop: l’amenaça de Vox i la seva influència en les càbales del govern i de l’oposició fan embogir tots els estrategs. També, als populars. Per això Casado va acabar la jornada reclamant als que aquest divendres pensaven en paperetes de Cs o dels ultres que es fixin en ell, que és l’aspirant conservador «útil» per assolir les institucions. Albert Rivera, per la seva banda, va proclamar des de la desesperació que ell continua sent la solució dels que no volen votar el PSOE i va animar els que li han donat l’esquena perquè li atorguin una altra oportunitat. 

El cap de Cs sap, com els altres, que el fet que el tauler es mogui en la direcció que indica la demoscòpia depèn, entre altres coses, de si els potencials abstencionistes s’aixequen o no de la butaca per anar a l’urna.  I és que el tancament de campanya es produeix amb milions d’espanyols dubtant si val la pena votar, després d’haver sigut defraudats pels seus representants fa només uns quants mesos.  

Mobilització a Catalunya 

Les dades de participació del 10-N seran clau per fer-se una idea de per on bufarà el vent de la governabilitat, si és que bufa, i a qui pot perjudicar amb més intensitat. De moment, la pista del vot sol·licitat per correu és significativa: un 26 per cent menys, aproximadament, que en els últims comicis.

El final de festa arriba, doncs, amb diverses incògnites. Una, què passarà aquest dissabte i aquest diumenge a Catalunya, després que s’hagin convocat protestes en la jornada de reflexió i, el diumenge electoral, hi hagi un desplegament sense igual de cossos de seguretat, amb l’objectiu de garantir el dret al sufragi de tots. 

El que passi o no passi durant aquest cap de setmana, indubtablement, pot influir en el resultat electoral i és present en tots els equips dels candidats. Més vertigen. Tant que el favorit, Sánchez, va sorprendre el divendres de tancament deixant de banda el veto a la potencial coalició amb Podem. I el PP, assenyalant que no ajudarà Sánchez de cap manera, però evitant generalitzar a tot el PSOE.