ABANS D'ANAR AL TC

Sànchez, Rull i Turull demanen la nul·litat de la sentència del procés

Tots tres al·leguen vulneració del secret de les deliberacions i apel·len a una sentència d'una agressió a un policia l'1-O

És l'últim tràmit que han de realitzar abans de poder impugnar la pena en empara davant del Constitucional

zentauroepp47908745 sanchez rull turull junts x cat190426201310

zentauroepp47908745 sanchez rull turull junts x cat190426201310

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull han complert el tràmit i han interposat l’incident de nul·litat d’actuacions imprescindible per poder recórrer en empara davant del Tribunal Constitucional la condemna respectiva de 9, 12 i 11 anys de presó que els va imposar el Tribunal Suprem en la sentència del procés.

Tots tres coincideixen en els seus respectius escrits a al·legar diverses vulneracions de drets que diuen haver patit durant tot el procediment per diferents causes com ara la vulneració del «secret de les deliberacions» del tribunal que els va condemnar, ja que entenen que es tracta d’un pressupòsit bàsic de la imparcialitat i independència judicial, per aïllar els membres de l’esmentat òrgan judicial de les pressions o de la influència que, de manera directa o indirecta, pot exercir l’opinió pública si aquesta coneix anticipadament quin serà el sentit de la decisió. Fins i tot proposa la mateixa incomunicació a la qual se sotmeten els membres d’un jurat per als set magistrats que van jutjar els líders del procés i que aquests no siguin els que resolguin els incidents plantejats, malgrat que el previst és que sigui així.

«Segons el parer d’aquesta defensa», diu l’escrit, ha sigut «un clam» en aquest «cas, ja que són un fet notori les incomptables informacions, articles i comentaris anticipats de la resolució apareguts en els mitjans de comunicació posteriorment a la filtració, així com les manifestacions de responsables polítics –en un context de precampanya electoral– valorant anticipadament la condemna quan la sentència no havia sigut encara firmada ni notificada».

Per reforçar els seus arguments, tots tres es remeten a la sentència que va deixar en suspens la condemna de 9 mesos de presó que es va imposar a la persona que va llançar una cadira a un policia quan entrava en un col·legi electoral l’1-O. La utilitzen perquè el condemnat ho va ser per un delicte d’atemptat, però no per sedició, malgrat poder entendre’s que formava part de l’«alçament públic i tumultuari» pel qual s’entén que va existir sedició.

Rerefons polític

També al·leguen una desproporció punitiva que pot ser «descoratjadora de l’exercici de drets fonamentals bàsics en una societat de llibertats», com la de manifestació, expressió i reunió. «Com ha afirmat el catedràtic d’Oviedo José Manuel Paredes Castañón, tan greus penes només es poden entendre pel rerefons polític dels presents fets i per la ideologia que els inspira», argumenten.

«Però, els possibles mòbils polítics són –i han de ser– un element completament aliè a un tipus penal contra l’ordre públic com és la sedició», afegeix en un escrit en el qual fins i tot esmenten que el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, ha anunciat que recuperarà el delicte de convocatòria de referèndum il·legals que havia sigut derogat per José Luis Rodríguez Zapatero.

Per Vox

A més, Sànchez al·lega que se’l va poder condemnar a nou anys de presó i no als vuit previstos en el rang mínim per al delicte de sedició. Per això afirmen que aquesta pena, que entenen no justificada, només pot ser possible gràcies a la petició de condemna de l’acusació que va exercir Vox. 

Notícies relacionades

Per això, parafrasejant la mateixa sentència afirma que «si no hagués sigut per la «pertubadora presència» de Vox mai hauria pogut ser condemnat a més de vuit anys de conformitat amb l’acord del mateix ple de la Sala Segona de desembre del 2006 que estableix que «el tribunal sentenciador no pot imposar pena superior a la més greu de les demanades en concret per les acusacions, qualsevol que sigui el tipus de procediment pel qual se substanciï la causa».

«¿Com es pot condemnar algú per haver induït, sostingut o dirigit un alçament antijurídic si tal alçament no ha tingut lloc en absolut? ¿com es pot condemnar algú per promoure un alçament sediciós si fins i tot els comportaments més greus dels manifestants es qualifiquen només com a atemptat?», es pregunta l’escrit de Sànchez. Afegeix que això «només sembla poder explicar-se des de la voluntat d’escarmentar els màxims líders polítics i socials del moviment independentista amb càstigs que no tenen res a veure amb la gravetat real dels fets a la comissió del qual van induir als ciutadans».