Un CDR afirma que Torra planejava tancar-se amb ells al Parlament

El sumari seguit a l’Audiència Nacional per terrorisme contra els membres de l’Equip de Resposta Tàctica (ERT) compta amb diversos moments en els quals apareix l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el seu successor, Quim Torra. En les converses telefòniques intervingudes als set presumptes terroristes presos, en les seves declaracions i en informes de la Guàrdia Civil es descriu com van preparar «una xarxa de comunicació segura» entre tots dos i coml’objectiu d’ocupar el Parlament tenia el beneplàcit de la Presidència de la Generalitat; Torra fins i tot es tancaria amb ells a la Cambra el dia D.

Segons consta en el sumari a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, un d’ells,Xavier Buigas, va explicar després del seu arrest que «el paper que tindria una vegada assaltat el Parlament seria encarregar-se de la seguretat informàtica i de les telecomunicacions», per «crear una xarxa de comunicació pròpia, perquè totes les persones, entre les quals hi hauria Torra», coneguessin «el motiu de la tancada i l’atrinxerament a l’interior» de la Cambra catalana, per «evitar la seva detenció, una vegada realitzada la proclamació unilateral d’una república catalana».

La idea era «poder aguantar almenys una setmana amb el Parlament assaltat», assenyala en un informe la Guàrdia Civil. En una de les seves interlocutòries el jutge Manuel García-Castellón afegeix just a continuació d’aquest pla que «l’ERT seria l’encarregat de consumar l’ús final dels materials explosius i incendiaris que el nucli productor estava confeccionant, executant una acció d’imprevisibles resultats, que comprometria la integritat de persones i béns».

Precisament és a Buigas a qui Ferran Jolis, un altre dels CDR empresonats, relata el canal segur de comunicació creat entre ‘Lisa’ i ‘Gandalf’, que és com denominaven Puigdemont i Torra. En una altra de les converses telefòniques es vanta que per a l’entrada al Parlament «s’ha d’ajuntar amb Torra» i que «el CNI català li sol·licita que munti les comunicacions per dins del Palau per resistir una setmana», que «localitzen pisos» i «munten antenes de llarga distància», amb un dispositiu de 6.000 euros. Davant el jutge, Jolis afirma com el presumpte cap de la cèl·lula, Xavier Duch, li va dir que es tenia el beneplàcit de la Presidència de la Generalitat.

«No som CDR»

Jolis, creador d’un «equip bastant bèstia», que ell mateix denomina Equip de Resposta Tàctica (ERT), explica en una altra conversa que no pertanyen als CDR, tot i que participin en els seus actes. I sembla presagiar el seuingrés a la presó el 26 de setembre, perquè un any abans, el 30 d’octubre del 2018, li va dir a una amiga que s’estava «jugant el cul», perquè si l’enxampaven l’acusarien de «terrorisme i banda organitzada». Sap que no hi ha «delictes de sang ni amenaces, però que de vegades creua la línia», pels aparells que maneja per donar de protecció certes persones, com ara Puigdemont i la periodista Beatriz Talegón.

En aquesta trucada, s’atribueix la reunió «superconfidencial» que va mantenir el grup amb una de les germanes de l’expresident en un cotxe, per al qual van muntar «un operatiu amb emissores, amb SIM amb transports públics, amb avançades i cotxes per darrere per a vigilància», una reunió que després volien repetir amb ‘Gandalf’. L’objectiu, explica Jolis, era «blindar unes vies de comunicació segures entre ‘Lisa’ i ‘Gandalf’, i els seus familiars», però també entre ells i l’acusat. «Perquè si hem de planificar alguna cosa de manera estratègica o hem de parlar directament que ho puguem fer sense patir», afegeix.

«Un dispositiu que flipes»

Segons la seva versió, «va muntar un dispositiu que flipes, que se la va jugar [...] i va passar material superconfidencial a la germana de Puigdemont, que només li ha de trucar o enviar-li un Signal (xarxa de comunicació amb una especial seguretat) i dir-li que ‘ja està’ i ell l’hi envia tot, que és la segona vegada que li manen blindar-li les comunicacions».

Aquesta trobada és la primera acció del grup. «Aquesta operació es va realitzar entre unes mesures de seguretat realment excepcionals, pròpies d’organitzacions criminals o terroristes: vehicles llançadora, vehicles posteriors de contravigilància, telecomunicacions segures, emissores, reunió dins de vehicle en marxa, etc.», assenyala l’Institut Armat en un informe.

Les queixes de Cuixart

Notícies relacionades

Altres CDR van ajudar els imputats per terrorisme a comprar material per fabricar explosius

Els comuns exigeixen que Torra aclareixi si anava a tancar-se al Parlament amb els CDR

Jolis no només diu que coneix l’expresident, sinó també la família del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Afirma que Cuixart es queixa que l’associació el «saboteja» i que Elisenda Paluzie –la presidenta de l’ANC– «va en la bona direcció». «Que els d’Esquerra l’han traït i que el PDCAT a l’únic que serveix és a Torra, que està per al que està...», són altres comentaris que Jolis atribueix a Cuixart.

També s’atribueix la creació de la Comissió Nacional de Seguretat (CNS) i haver contrarestat l’actuació de «‘hackers’ de l’Estat» amb altres «de l’1-O», així com el disseny de codis de seguretat per colors per protegir les seves comunicacions. Aquests codis van del negre al verd, que és obert, passant pel vermell (per a persones de confiança i algun Signal de màxima confiança) i el groc (només per a grups de CDR). Jolis fins i tot es vanta d’haver donat cursos de formació a tots els CDR de Catalunya, pràctica que li havia proposat Albano Dante Fachín.