Altres CDR van ajudar els imputats per terrorisme a comprar material per fabricar explosius

Un informe de la Guàrdia Civil relata les proves que feien de matinada, entre «esclats i fumarada»

Els agents van localitzar un full amb un dibuix en el qual es pot llegir «esquema bomba»

zentauroepp50784543 cdr191107123240

zentauroepp50784543 cdr191107123240

6
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Juan José Fernández

Els membres de l’Equip de Resposta Tàctica (ERT), grup terrorista que s’investiga en l’operació Judes, fabricaven els seus explosius de matinada i amb perill per al veïnat, segons els esbrinaments continguts en un informe de la Guàrdia Civil que obra en el sumari. Els agents van localitzar en els registres manuals per a la fabricació d’explosius, documents amb fórmules químiques, un manuscrit amb l’anotació «guerilla mail» i un full amb anotacions i un dibuix en el qual es pot llegir «esquema bomba».

Durant els seguiments que feien als CDR imputats, la Guàrdia Civil va arribar a témer per la seguretat dels veïns de les cases limítrofes a les dels CDR membres de l’ERT Alexis Codina i Jordi Ros, a Sant Fost de Campsentelles i a el número 15 del carrer Romeu de Sabadell, on realitzaven assajos amb explosius.

«Diferents vivendes particulars s’estaven utilitzant com a laboratoris clandestins improvisats per als seus assajos o experiments –diu l’informe policial–, exposant les persones que hi habiten i els seus veïns a un gravíssim risc per a la vida».

Durant un dels seguiments que li van fer membres de la Guàrdia Civil, al pati de la propietat de Sant Fost «es va apreciar i es va documentar com es produïen esclats i una gran fumarada», relaten els agents. Dies abans, els guàrdies havien mirat a les escombraries que treien de la casa. «S’infereix que estarien fabricant un compost denominat termita», diu l’informe policial.

Ajuda d’altres CDR

Jordi Ros va aconseguir els precursors d’explosius trobats al registre de la Guàrdia Civil del 23 de setembre eludint els controls i les limitacions per a la venda d’aquest tipus de materials. Els agents que van seguir les activitats d’aquest processat en l’operació Judes sospiten en un dels informes policials del sumari que per a la compra, entre altres substàncies, de 200 quilos de parafina el van ajudar persones que «poguessin ser membres o simpatitzants dels CDR».

De fet i assenyalant el camí de futures detencions en aquesta operació, l’informe concreta la seva sospita: «Es tractaria d’empresaris i industrials, persones que per aquesta condició tenen accés, sense aixecar sospites, a l’adquisició d’aquest material i amb una quantitat tan significativa».

Un d’ells, segons la informació de les actes policials, «l’arriba a prevenir del perill del seu possible ús, coneixedor de la possible utilització d’aquest material amb una finalitat delictiva». Una de les botigues on va comprar l’ERT és la Drogueria Boter de Badalona, on Jordi Ros va adquirir àcid nítric al 65 per cent i nitrat de potassi gairebé pur.

A una altra botiga, La Perpetuenca de Sabadell, Jordi Ros va enviar un amic, Pere Costa, que la Guàrdia Civil considera com a utilitzat en el paper de mitjancer. Li va encarregar el 19 d’agost comprar un quilo de carbonat de potassi i li va demanar que digués a la botiga que ho volia com a «verí per a talps». Segons l’Institut Armat, tenia «la finalitat de no ser relacionat amb l’adquisició d’aquest tipus de substàncies».

A la ferreteria de Sabadell Smolats Sandoval, Jordi Ros es va dirigir en persona per intentar aconseguir 20 rodaments de coixinets «que tinguin una mida aproximada a la d’una bala». I a uns laboratoris de Bigues i Riells (Barcelona), el grup va anar buscar una caixa de sabó que s’utilitza en neteja d’hospitals

Cervesa Pum, Pum, Pum

De les escoltes realitzades per la Guàrdia Civil, els agents infereixen que gent del món independentista radical coneixien, no se sap amb quin detall, plans o activitats dels avui imputats. El 6 de setembre, un tal Jesús truca per telèfon a Jordi Ros per sortir a fer un volt, «però en Jordi li diu que es troba destil·lant a casa dels seus pares –relata l’informe policial– i Jesús fa broma de com es diria la futura cervesa; a això Jordi Ros respon: ‘Es dirà Pum, Pum, Pum’».

En una altra escolta anterior, el 3 de setembre, Àlex Cusido, un amic de Ros, li truca i ell li respon que l’agafa treballant «al seu despatx», o sigui, la casa convertida en laboratori. Cusido sent de fons com Ros està rascant una cassola, però aviat ho entén: «Collons, què estàs fent? Ja ho veig, ja t’escolto, ja». Per a la fabricació d’explosius, l’ERT buscava llimadures de ferro.

Una altra trucada apunta a l’existència d’un entorn de confiança o refugi per a l’ERT. En una conversa telefònica, Xavier Buigas diu a Guillem Xavier Duch que la seva casa és perfecta per «fer reunions clandestines; ningú s’espera que aquí puguis fer alguna cosa; a més, soc a la cuina i des d’aquí veig si ve un cotxe, només hi ha un camí per accedir-hi». Duch li contesta que ja hi haurà temps de plantejar-s’ho i, segons l’informe d’escoltes, que s’estan movent coses per Sabadell i que confia molt en la gent on viu Buigas. 

De matinada

En les conclusions d’aquesta investigació, elevades al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, els guàrdies expliquen com, el 24 d’agost, els dos elaboradors dels explosius del grup, Codina i Jordi Ros, van acordar canviar de lloc i hora per als seus treballs. «És millor quedar després de sopar, que no hi hagi nens a la vista, que fa escàndol», li va dir Codina a Ros.

Durant aquell dia, tots dos van estar preparant els seus explosius des de les 23.09 hores fins a passades les tres de la matinada de l’endemà. La Guàrdia Civil va comprovar, a més, com Jordi Ros apagava el seu mòbil anant de camí, abans d’arribar a Sant Fost.

La mateixa mesura per evitar seguiments va utilitzar durant un assaig dos dies després al pis de Sabadell. A les 23.10 hores, els guàrdies que vigilaven l’ERT van veure arribar Ros a casa de Codina i sortir una hora després «portant dues garrafes, plenes presumiblement d’algun dels àcids adquirits prèviament», que es va emportar a Sabadell. A aquesta casa, en les seves converses telefòniques, Ros l’anomenava «el laboratori».

Lluitant «pels que no ho mereixen»

Els membres de l’ERT menyspreaven les protestes de carrer dels CDR per considerar-se en un nivell superior de compromís. Estaven imbuïts d’una mística radical amb trets freqüents en grups terroristes, com ara el de considerar-se herois incompresos.

El 31 d’agost, en una conversa telefònica escoltada per la Guàrdia Civil, Alexis Codina li diu a Jordi Ros: «Som quatre lluitant pels que no ho mereixen. Segons quins passos féssim, els nostres del carrer tampoc s’ho mereixen».

Ros, per la seva banda, estava pres d’una obsessió per la seguretat del grup. L’1 de setembre, va trucar a Teresa Abad i a Montserrat Casas, relacionades amb membres de l’ERT, per explicar-los que planejaven obrir «les boques d’aigua dels punyeters bombers» per «crear el caos». La Guàrdia Civil interpreta que «Jordi Ros va ordir aquesta operativa a fi d’esbrinar l’origen d’una possible filtració» 

«Un equip bastant bèstia»

En el seu informe, els investigadors de la Guàrdia Civil assenyalen Ferran Jolis, «pertanyent al CDR de Santa Perpètua de Mogoda i destacat membre de la Comissió Territorial del Vallès Occidental», com el creador de l’Equip de Resposta Tàctica, per a la realització d’«accions que, seguint la línia estratègica dels CDR, requereixen un plus de compromís i professionalitat en la seva execució».

Notícies relacionades

A Jolis l’assenyala la Guàrdia Civil com un membre clau en l’execució de sabotatges i protestes pels CDR, ja que «havia participat anteriorment en la creació de la Comissió Nacional de Seguretat dels CDR, on va organitzar els sistemes de codis convinguts de comunicació dels CDR i els CECOR (centre de coordinació) per a les accions dels CDR. 

Però Jolis va preferir evolucionar –segons l’informe de la Guàrdia Civil elevat al jutge– cap a la creació de l’ERT, que qualificava com «un equip bastant bèstia».  Des d’aleshores, assenyalen els investigadors, es va apartar de l’activitat pública del seu CDR, «ja que a partir d’aquell moment no podia exposar-se, perquè, si li agafaven amb el material, el seu equip, les telecomunicacions, els protocols, els operatius de seguretat i els repetidors, el ficarien a la presó». En una conversa escoltada per la Guàrdia Civil, Jolis ho resumeix així: «Si m’agafen, em posaran terrorisme i banda organitzada».