¿De qui depèn la fiscalia?

El president en funcions i candidat del PSOE al 10-N, Pedro Sánchez, ha afirmat aquest dimecres que «la fiscalia depèn del Govern» al ser preguntat per l’extradició de l’expresident Puigdemont i la seva promesa en el debat electoral de «portar-lo de tornada a Espanya i que reti comptes davant de la Justícia». Aquestes declaracions del líder socialista en una entrevista a RNE han tornat a posar el focus en el rol dels fiscals i en la seva autonomia a l’hora d’actuar com a garants de la legalitat.  Unes paraules que contrasten amb les de la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que va assenyalar «l’autonomia» de la fiscalia com una «línia vermella» durant el judici del procés.

Les afirmacions de Sánchez han causat malestar entre els fiscals, perquè precisament entaulen una lluita constant amb tots els governs per mantenir aquesta autonomia. Fonts fiscals han assenyalat a EL PERIÓDICO els articles 8, 9 i 10 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que recullen les relacions que el ministeri públic té amb l’Executiu.

El primer d’aquests i més precís sobre el tema en qüestió diu: «El Govern podrà interessar del fiscal general de l’Estat que promogui davant dels Tribunals les actuacions pertinents en ordre a la defensa de l’interès públic». És a dir, només pot informar a la fiscalia sobre un fet. Així doncs, el fiscal general actua amb els principis d’«imparcialitat i independència», sense que pugui rebre instruccions ni ordres del Govern ni de cap altre òrgan administratiu o judicial. 

L’article 8 especifica en el seu segon apartat que «la comunicació del Govern amb el Ministeri Fiscal es farà per conducte del Ministeri de Justícia a través del fiscal general de l’Estat. Quan el President del Govern ho estimi necessari podrà dirigir-se directament a aquest». L’article indica que «el fiscal general de l’Estat, escoltada la Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem, resoldrà sobre la viabilitat o procedència de les actuacions interessades i exposarà la seva resolució al Govern de forma raonada. En tot cas, l’acord adoptat es notificarà a qui hagi formulat la sol·licitud». 

Per la seva part, l’article 9 assenyala sobre la seva relació amb l’Executiu que «el fiscal general de l’Estat elevarà al Govern una memòria anual sobre la seva activitat, l’evolució de la criminalitat, la prevenció del delicte i les reformes convenients per a una eficàcia més gran de la Justícia. S’hi recolliran les observacions de les memòries que, al seu torn, hauran d’elevar-li els fiscals dels diferents òrgans, en la forma i temps que reglamentàriament s’estableixi. D’aquesta memòria es remetrà còpia a les Corts Generals i al Consell General del Poder Judicial. En tot cas, aquesta memòria serà presentada pel Fiscal General de l’Estat a les Corts Generals en el període ordinari de sessions més pròxim a la seva presentació pública. I en el seu segon apartat diu: «El fiscal general de l’Estat informarà el Govern, quan aquest ho interessi i no existeixi obstacle legal, respecte a qualsevol dels assumptes en què intervingui el Ministeri Fiscal, així com sobre el funcionament, en general, de l’Administració de Justícia. En casos excepcionals podrà ser cridat a informar davant del Consell de Ministres». 

L’últim dels articles assenyalat pels fiscals, el 10, assenyala que «el Ministeri Fiscal col·laborarà amb les Corts Generals a requeriment d’aquestes i sempre que no existeixi obstacle legal, sense perjudici de comparèixer davant d’aquestes per informar d’aquells assumptes per als quals especialment fos requerit. Les Corts Generals es comunicaran amb el Ministeri Fiscal a través dels presidents de les Cambres».  

El fiscal general de l’Estat, proposat pel Govern

Notícies relacionades

Sánchez presumeix que la fiscalia segueix les seves ordres amb Puigdemont

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

La figura del fiscal general de l’Estat [ara María José Segarra] ostenta la direcció superior i representació del Ministeri Fiscal. «És nomenat i cessat pel Rei, a proposta del Govern, sentit el Consell General del Poder Judicial i prèvia valoració de la seva idoneïtat per la Comissió corresponent del Congrés dels Diputats. Intervenen, doncs, en el seu nomenament els tres poders de l’Estat. L’elecció ha de recaure entre juristes espanyols de reconegut prestigi i amb més de quinze anys d’exercici efectiu de la seva professió. Té caràcter d’autoritat a tot el territori espanyol», exposa a la seva pàgina de presentació el Fiscal General de l’Estat.

Sobre les seves funcions afegeix: «El fiscal general imparteix les ordres i instruccions convenients al servei, a l’ordre intern de la Institució i a l’exercici de les funcions fiscals, aquestes poden ser tant de caràcter general com referides a assumptes específics. Les directrius generals són essencials per mantenir el principi d’unitat d’actuació i es concreten fonamentalment a través de tres instruments: les Circulars, les Instruccions i les Consultes».