Sánchez promet prohibir les convocatòries il·legals de referèndums

Conscient que seria atacat per la situació a Catalunya, Pedro Sánchez va intentar vacunar-se des del principi amb l’anunci de tres mesures de xoc per encarrilar la crisi de l’independentisme: una nova assignatura de valors cívics i constitucionals; una llei audiovisual que els ens públics siguin aprovats amb dos terços del parlament autonòmic corresponent per evitar la manipulació; i modificar el codi penal per impedir la celebració de referèndums il·legals.

Va ser un bon cop d’efecte, però no va neutralitzar els altres candidats. Pablo Casado li va preguntar amb insistència si Catalunya és una nació. No va aconseguir que el socialista li respongués aquesta qüestió, de manera que va concloure que Sánchez està incòmode perquè necessitarà pactar amb els independentistes després del 10-N. «Està lligat de mans, no pot presidir el Govern d’Espanya una persona que no creu en la nació espanyola», va sentenciar.

Modificació acabada d’aprovar

Sobre el compromís de Sánchez de garantir que el consell d’administració de l’ens a què pertany TV-3 sigui elegit pels dos terços del Parlament amb una reforma de la llei general audiovisual, resulta que aquest requisit ja figura en la modificació feta el 23 d’octubre.

«Modificarem la llei general audiovisual perquè els consells d’administració de tots els ens públics de comunicació siguin aprovats per un suport de dues terceres parts dels seus Parlaments autonòmics; amb això acabarem amb l’ús sectari que s’està fent per part del’independentisme català en el cas de TV-3. Així ho ha afirmat el candidat socialista.

Fins aquell moment, n’hi havia prou amb la majoria absoluta del Parlament, en una segona votació, per poder elegir el president i la resta de membres del consell de govern de la CCMA (l’ens públic audiovisual català de què depenen TV-3 i Catalunya Ràdio).

La llamborda de Rivera

Albert Rivera va exhibir un tros de rajola d’una vorera de BarcelonaAlbert Rivera tros de rajola vorera com a metàfora de l’«amenaça a la democràcia» i dues llistes, una en blau i una altra en vermell, amb les cessions a l’autonomia catalana que, segons el seu parer, s’han de revertir. Va exigir el 155. Pablo Iglesias va defensar la plurinacionalitat, el diàleg i la reconciliació, i va criticar la competició dels seus rivals per veure qui proposa més duresa. Santiago Abascal va defensar la suspensió de l’autonomia, il·legalitzar els partits independentistes i processar Quim Torra per rebel·lió.

Notícies relacionades

Així van ser els debats electorals de les eleccions generals del novembre del 2019

La mà més dura a Catalunya

[Seguiu les últimes notícies de Catalunya i la campanya electoral].

La llista més votada

Sánchez, que va arribar al debat carregat d’anuncis, també va proposar a la resta de partits que, si després del 10-N el Parlament no arriba a un acord per a la formació del Govern, es respecti la llista més votada per acabar amb el bloqueig, amb l’etapa de provisionalitat dels últims anys i per tenir un Executiu fort que permeti avançar en justícia social i convivència. El candidat socialista va insistir que és necessari trencar el bloqueig votant i va cridar a la participació massiva. «S’ha d’acabar amb el bloqueig perquè és la principal preocupació que té Espanya», va defensar.